Buenos Aires

Cementerio de la Recoleta

Fa temps endarrera que visitar un cementiri era una cosa de friks però és que el Cementerio de la Recoleta està al nivell dels museus d’escultura més importants del món. Avui us expliquem, només una mica, sobre el Cementerio de la Recoelta, perquè el que volem generam amb aquesta entrada és que visiteu el Cemeneterio de la Recoleta en una de les seves visites guiades gratuïtes.

En situació

El cementiri en si es declarat Museo Histórico Nacional el 1946 per la quantitat de personatges il·lustres que hi reposen, per la qualitat arquitectònica i per les seves escultures, encara que moltes de les quals no es veguin per que estan a l’interior dels panteons familiars. De fet, el cementiri de Recoleta és el segon cementiri més important del món, desprès del de Gènova, a Itàlia.

Degut a les epidèmies de febrer groga, les families benestants es van mudar dels barris de la ciutat, La Boca, Monserrat i San Telmo, cap al nord, és a dir, Retiro, Recoleta, Palermo i Belgrano. Aquest va ser el punt d’inflexió perquè el Cementerio de la Recoleta comencés a ser el de més prestigi de la ciutat.

Cementerio de la Recoleta

Coses que no t’esperes:

Al Cementerio de la Recoleta hi ha dues rèpliques de la Pietat de Miquel Àngel

Però no en podràs veura cap perquè estan al subsòl dels panteons familiars.

Breu història per explicar al bar

El primer cementiri públic de la ciutat va ser construït el 1820, sobre els terrenys que pertanyien a l’ordre dels recoletos era anomenat, en els seus inicis, Cementerio del Norte.

Això no vol dir que abans del 1820 no hi hagués morts a Buenos Aires, abans s’enterraven als campsants, al costat de les esglésies. La reforma eclesiàstica duta a terme durant el govern de Rivadavia, va expropiar els terrenys als monjos recoletos i va ser allí, on es va crear el Cementerio de la Recoleta.

Coses que no t’esperes:

El Banco Nacional està ubicat a l’antic cementiri de la Catedral.

Diuen que la seva bòveda està plagada de fantasmes: el “hueco de las Almas”.

Originariament, el cementiri estava pensat només per enterrar persones de la fe cristiana i es va haver d’esperar el 1863 a la presidència de Mitre, per tenir un decret que va permitir enterrar practicants d’altres religions.

Les característiques del cementiri

Una de les característiques més sorprenents d’aquest cementiri és que el 80% dels panteons són de perpetuïtat, és a dir, que encara que la família no pagui pel seu manteniment, no es poden expropiar. Els cuidadors del cementiri no tenen un sou fix, cobren de cada família el corresponent per netejar-los els panteons familiars per això, n’hi ha de més ben cuidats que d’altres i fins hi tot n’hi ha d’abandonats.

El cementiri està format per panteons familiars (bóvedas, en castellà) i mausoleus que tenen la característica de que les persones enterrades han de tenir llaç de sang i per panteons, on el vincle d’unió és per professió, religió, política o nacionalitat.

Cada sepultura consta de dos subsòls d’uns 30m de profunditat cada un. El morts hi arriben en dos taüts, un d’interior tancat al buit per evitar les males olors i un d’exterior de fusta. No es pot arribar a saber quants morts hi ha, ja que quan en un panteó familiar ja no en caben més, es treuen els més vells, s’incineren i es tornen a entrar en urnes més petites.

L’entrada principal és fa per una portalada del 1881, la data de la primera reforma que va patir el cementiri, la segona va ser el 2003. L’altra data que és veu a l’entrada, 1822, és la de l’any de creació del cementiri. El cementiri no és el més gran de la ciutat, ni de bon tros, de fet els altres dos, el de Chacarita i el de Flores són més grans. El de Recoleta només té uns 4.000 panteons familiars i mausoleus, però com hem comentat, degut a les personalitats enterrades i a les obres d’art, és el cementiri més important de la ciutat. Només per posar un altre número, més de 70 panteons familiars han sigut declarats Monumento Histórico Nacional.

Coses que no t’esperes:

La portalada d’entrada està decorada amb diversos símbols masònics.

Per tota la ciutat de Buenos Aires hi ha símbols de la logia, de fet es pot visitar la seva seu.

A l’entrar, el primer que et trobes és la capella amb el Crist de màrbre de Carrara. El cementiri està dividit en dues parts i el passadís central, la avenida de los Cipreses està partit només per la figura del Crist i el paneto de Aramburu.

Els símbols per anar pel món

En aquesta vida hi ha símbols per tot i la religió catòlica no és una excepció, per exemple la Paloma és el símbol de l’Esperit Sant, la Palma simbolitza el martiri i per això és l’element que els nens i nenes passegen el Diumenge de Rams, per simbolitzar el martiri que va patir Jesús. La rama de l’oliva és la pau, un altre símbol que podem veure el Diumenge de Rams, en contraposició de la palam. O el llorer és la glòria, totohm visualitzeu als emperadors romans amb la corona de llorer sobre el cap.

Aquests símbols també els trobareu pel cementerio de la Recoleta, juntament amb les torxes, ja sigui amb la flama cap a baix o directament apagada. També, en els que van ser membres de l’exèrcit és fàcil veure una espasa del revés, és a dir, que aquella espasa ja no lluitarà més o la gran quantitat d’àngels, els intermediaris entre el Cel i la Terra.

Cementerio de la Recoleta

A la portalada d’accès del Cementerio de la Recoelta podem veure per exemple el fus i les tisores, una simbologia clara que la vida penja d’un fil que es pot tallar en qualsevol moment. La creu i la P, simbolitzen la Pau de Crist o les ales, que són el mitjà per anar al cel. La famosa serp que es menja la cua, el principi i el final igual que les lletres gregues de Alfa i Omega.

Les obres d’art

D’obres d’art, pel Cementerio de la Recoleta n’hi ha per tots els sues racons i això que només en podem veure una part petita de les que en realitat hi ha, ja que com hem comentat la gran majoria es troben sota terra, als panteons familiars.

La famosa fotografia de l’angel descansant, que podeu trobar més a dalt, la trobareu al panteó de la familia de Francisco Gómez. L’altre panteó fotografiat per la genialitat de la seva escultura és el de la familia Ortiz Basualdo, amb la Verge que encèn el canelobre, en una simbologia de la llum divina i la salvació. L’obra va ser de l’escultor Louis Dubois. La història d’aquest panteó familiar, va lligada amb l’oligarquia del segle XX d’Argentina. Quan es va prohibir enterrar a la gent a les esglésies, a la burgesia porteña no li va semblar digne, per això, si ells no podien anar a l’església, l’església aniria a ells. Aquest és el motiu que el seu panteó semblia una capella.

Cementerio de la Recoleta

Si busquem l’estil d‘art Nouveau, el cas més emblemàtic és el de Rufina Cambaceres, de l’escultor Richard Aigner. El panteó és fàcil de localitzar, sempre hi ha gent pel voltant, la veritat és que és espectacular. Observeu atentament l’escultura de la jove Rufina que, aparentment, el dia del seu dinové aniversari va morir. Aquesta és una de les històries de fantasmes que hi ha pel cementiri. No l’expliquem per deixar emoció quan hi aneu per si algú la vol saber, deixeu-nos un comentari i us contestarem privadament al correu electrònic.

Ara, les nostres preferides són les dues escultures que acompanyen el pantéo familiar de la familia López Lecube. Primer perquè són de Lola Mora i és una escultora que hauria de ser símbol de totes les dones i segon perquè clarament no deixen indiferent a ningú. On heu vist una monja amb l’espatlla destapada, en un cementiri i vetllant una tomba?

Cementerio de la Recoleta

Coses que no t’esperes:

Aquestes dues escultures són de les poques que Lola Mora va signar.

Personalitats

Al cementiri hi ha enterrats més de 20 presidents de la Nació, entre ells Mitre, Sarmiento, Avellaneda, Roca i Alfonsín, l’últim. Hi ha molts altres polítics que han format part de la història d’Argentina, sense arribar al càrrec més important del país, per exemple al Panteó dels Radicals hi ha figures com Leandro N.Alem, que descansa amb dos presidents radicals, Yrigoyen i Illia o Aristóbulo del Valle.

Al Cementerio de la Recoleta hi ha dos premis Nobels, Federico Leloir i Carlos Saavedra Lamas, el primer premi Noble de química i el segons de la pau.

També hi trobem esciptors com Silvina Ocambio, Adolfo Bioy Casares o José Hernández el creador del Martín Fierro, el Tirant Lo Blanc dels argentins.

El General San Martín i Recoleta

Una de les poques làpides que hi ha i de les més antigues és la que correspon a Remedios de Escalada, la dona del Gerenal San Martin i que actualment és el sepulcre més antic que es conserva. Al costat hi ha una vitrina on hi havia les restes del pare del General i que ara només hi queda una rèplica de la bandera. Tant la vitrina com la tomba de la dona son Monumentos Históricos Nacionales i per tant no es poden tocar del seu emplaçament.

Cementerio de la Recoleta

Si fa poc temps que estàs per Buenos Aires i encara no ubiques al General San Martín, et deixem aquesta nota on hem preparat una Ruta Sanmartiniana. Per cert, el General té el mauseleu a la Catedral Metropolitina, anota-ho que serà pregunta de la visita.

Els amics de San Martín

Si parlem de San Martín és un bon moment per nombrar a Tomas Guido, que si bé avui en dia està a la Catedral amb el General, al seu moment va descansar en un curiós panteó a Recoleta. El seu fill, Carlos Guido Spano va construir pel seu pare una gruta, com a símbol de humilitat.

L’altre personatge vinculat a San Martín, va ser Jual Lavalle, que va formar part dels seus Granaderos, el cos militar fundat per General per lluitar contra la independència. Pert cert, no explicarem aquí el periple del cos de Lavalle, però tela, també! El panteó de Lavalle no és dels més espectacular però volem ressaltar el soldat realitzat per l’escultor Luis Perlotti. Perlotti té alguna altra escultura al cementiri, com la del boxejador Luis Angel Firpo.

Els panteons destacables

La millor manera de recorrer el Cementerio de la Recoleta és amb calma, primer feu la visita guiada i després dediqueu una hora a recorrer-lo tranquilament. Si pel que sigui no teniu temps, els panteons més espectaculars i famosos estan, gairebé tots, a l’esquerra, tal qual entres. Ara us farem un mini resum d’alguns d’ells però estem convençuts que ens en deixarem molts.

Un dels Premis Nobels que hi ha enterrats al Cementerio de la Recoleta és Federico Leloir, el Premi Nobel de Química del 1970. El seu panteó familiar és un dels més espectaculars que hi ha i us anime a apropar-vos a la cúpula i mirar cap dalt. El Crist redentor al mig del cel i unes estrelles banyades en or us hi esperen. No és d’estranyar que sigui el panteó familiar més car de tot el cementiri.

Una de les tombes que crida l’atenció és la de l’amirant Guillermo Brown, pel seu color verd. El color es deu als seus orígens, el verd dels irlandesos i Brown se’l considera el pare de la marina argentina. La història no acaba aquí, la seva filla Elisa també està enterra al panteó familiar. Elisa es va matar tirant-se al riu de la Plata, vestida de novia, però sense casar-se, quan es va assabentar que el seu promés Francisco Drummond havia mort a la guerra de la Triple Alianza.

Si busqueu el panteó de Luís María Campos veureu un dels més bonics de tots. L’obra es de l’escultor Félix Jules Countan i va ser encarregada per la dona de Luís, Justa Urquiza, la filla del General Justo José Urquiza, molt important en la història d’Argentina. El conjunt escultóric està presicidt per Campos vestit de militar acompanyat de la seva dona, la qual li ofereix un ram de flors, el mateix que li va regalar el dia que es van coneixer. Per l’altre costat apreix la figura alegòrica de la Patria i per la part de dalt, l’angel que guia a Luís María cap al Cel.

Un altre dels panteons que us faran aturar és el de la Familia Paz, els fundadors del Diario La Pensa, l’edifici on avui hi ha la Casa de la Cultura o del famós Palacio Paz, la la Plaza San Martín. José C.Paz era el patriarca d’una de les families més importants de l’Argentina i el seu panteó familiar, no podia ser menys. La simboligia que va representar l’escultor Jules Countan és ben senzilla d’interpretar, l’ataut mig obert amb una cos jove sortint-ne i un angel que li indica el camí cap al Cel.

Si voleu veure un castell en ple Cementerio de la Recoleta heu de buscar el panteó de la Asociación Calpense de Socorros Mutuos.

D’històries n’hi ha moltes, com a qualsevol cementiri, fantasmes, gent enterrada viva, morts tràgiques, gats que patrullen, enemics de vida que ara descansen un davant de l’altre, símbols, massoneria…per descobrir-les, el millor és anar a una de les visites guiades gratis que ofereix el cementiri o per uns $8 un preu simbòlic aconseguir el mapa del lloc que et ven l’associació d’amics del cementiri i simplement passejar, admirar l’arquitectura i anar descobrint els encants del cementiri i els seus racons més obscurs. Si es mira a l’interior dels panteons familiars es pot veure els taüts i fins i tot algun cos que ha quedat al descobert pel pas del temps i de l’abandó.

La nòvia cadaver

Lilina Crociati no és una de les personalitats més famoses del cementiri però si trobeu la seva tomba us recordarà a la protagonista de la pel·lícula de Tim Burton. La història de Lilina també és de les sorprenent dels cementiri, morta durant la seva lluna de mel. Liliana va ser sepultada per una allau de neu, mentre descanva a l’hotel on festejava el seu recent matrimoni. Els seus pares li van rendir homenatge convertint la seva tomba en la seva habitació i ella i el seu estimat gos, a fora.

L’important és l’interior i a vegades a l’exterior

El panteó familiar de la foto, crida l’atenció ja que pel seu estat sembla abandonat, però si ens hi fixem bé, veurem que no, ja que no hi ha telaranyes, simplement li ha caigut el revocat de les parets.

Cementerio de la Recoleta

A més a més, també crida l’atenció que al costat, a terra, hi ha la làpida de la serventa. En gratitud a que va entregar la seva vida a la família, els Sáenz Valiente, van enterrar a Catalina Dogan al cementiri, però a fora, com corresponia a la seva classe social.

Avui en dia sembla un acte cruel però en aquella època era el millor regal que li podien fer a Catalina, a vegades hem de contectualitzar els cates.

Cementerio de la Recoleta

.

Eva Perón

Deixem, gairebé pel final, el personatge més famòs del Cementerio de la Recoleta. Estem parlant que ni més de menys de Eva Duarte de Perón, la que fou l’amor de la vida de Juan Domingo Perón. Eva o Evita va jugar un paper molt important en els drets dels més desprotegits i de les dones, considerada la impulsora del vot femení, malgrat que ella no va poder arribar a excercir-lo.

La història del cadàver de Eva Perón no es pot explicar en aquest trosset d’entrada, no només per la gran quantitat de coses que li van passar si no perquè va conjunta a la història d’Argentina. Només comentar que va estar “perdut” durant 15 anys, que passar per Puerto del Hierro, a Madrid, on Perón estava exiliat i finalment descansa al panteó familiar dels Duarte.

Cementerio de la Recoleta

Eva va ser embalsamada, per tant, el seu cos encara avui es manté en, podriem dir bon estat, però em de dir que el seu cos va ser profanat en diverses ocasions i molts dels seus ossos trencats.

La familia Duarte li va deixar tota una cripta per ella sola, enterrada a uns 5 metres sota terra. El panteó Duarte no és, ni de bon tros, el més bonic de Recoleta, de fet, si no fos per la gran quantitat de gent i de flors que hi ha, passaria totalment desapercebut en un dels carrers estrets del cementiri.

Dos cadávers units per la tragèdia

La història del cadáver d’Eva està lligada al de Pedro Eugenio Aramburu. Aramburu era el president d’Argentina desprès del cop d’estat que se li va aplicar a Perón el 1955. El dicatador va ser segrestat i executat pels Montoneros i el seu cadàver va romandre segrestat per forçar al govern a un interncanvi, el d’Aramburu pel d’Eva Perón.

Catalans a Recoleta

Si teniu ganes de buscar catalanades per Recoleta, també en trobareu, no és difícil tenint en compte que alguns catalans van ajudar a formar el país.

Un exemple és el de Cosme Mariano Argerich, si bé ell va naixer a Buenos Aires, el seu pare, Francesc Argeric era un català de La Segarra, de Pallargues concretament. Cosme va estudiar a la universitat de Cervera i el 1973 va retornar a Buenos Aires, va col·laborant activament a la defensa de la ciutat de les invasions angleses. Cosme va se un dels fundadors de la Facultad de Medicina i per això, avui en dia podem veure un bust seu a la plaça Houssay, just davant de la Facultad de Medicina. El 14 de febrer de 1820 va morir i va ser enterrat al Convento de San Francisco però ters anys més tard, les seves despulles es van traslladar al Cementerio de la Recoleta.

L’any 1858, l’Associació Catalana de Socors Mutus Montepío de Montserrat, va arrendar un terreny al cementiri de Recoleta per construir-hi un panteó però el 1899 el va traslladar al Cementerio de la Chacarita. Per cert, hi heu d’anar és dels més bonics d’aquell cementiri.

Més informació

Si voleu llegir històries sobre les personalitats enterrades, us deixem el link a Hostoria Hoy.

Heu buscat a Gardel i no l’heu trobat? Haureu d’anar al Cementerio de Chacarita, un cementiri amb la meitat de glamour del Cementerio de la Recoleta però amb una sopresa increïble pels catalans.

 Fotos del cementiri

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada