Buenos Aires

La Manzana de las Luces

La Manzana de las Luces, al barri de Monserrat és on va neixer l’educació argentina. El nom de Manzana de las Luces li ve d’un article del diari “El Argos” del 1 de septembre del 1821 que fa referencia a les diverses institucions culturals que han anat passant per aquest solar.

En situació

Perú 272 és des d’on es comença la visita guiada a La Manzana de las Luces que compren Alsina, Moreno, Bolívar i Perú. Ens informen que els jesuïtes no sempre han estat en el mateix lloc sinó que desprès de la refundació de la ciutat, els van donar els terrenys on ara hi ha la Pirámide de Mayo, just davant del Fuerte (actual Casa Rosada).

Al 1661, per motius defensius de la ciutat, els jesuïtes van ser desallotjats i va ser llavors que es van traslladar als terrenys que Isabel de Carvajal va cedir a canvi de ser enterrada davant de l’altar major de la seva església.

La Manzana de las Luces

Breu història per parlar al bar

La Companyia de Jesús va edificar la Iglesia de San Ignacio a la cantonada de Bolívar i Alsina. L’esglèsia va ser Caterdal interina entre el 1775 i el 1791; va servir com a defensa durant les invasions angleses de 1807 i és el lloc de repòs de Juan Jose  Castelli (davant de l’altar de San Judas Tadeo), entre altres esdeveniments històrics per la ciutat.

El 1662 es va traslladar el Colegio de San Ignacio a la Manzana de las Luces del qual només en queda una paret a l’ala nord del claustre annex a l’Esglesia de San Ignacio. Part del col·legi era el que ara és el Colegio Nacional de Buenos Aires, la millor escola de secundari del país.

A més a més, a Perú i Alsina, hi havia la Procuraduría de Misiones que era el lloc des d’on s’administrava i capitalitzaven els beneficis de la companyia. A la Procuradoría hi funcionava l’escola de primeres llengües, la botica organitzada pel Padre Tomas Falkner S.J., les oficines, els dipòsits i les habitacions.

El 1767, per ordre del rei Carles III, els jesuïtes van ser expulsats de les seves terres, obligats a abandonar les seves possessions i la seva missió d’evangelitzar als pobles indígenes. Els seus béns van passar a ser administrats per la Junta de Temporalidades.

El virrey Vertiz va rehabilitar algunes de les aules jesuïtes i va tornar-hi la vida docent amb el nom de Real Colegio de San Carlos. A més a més va ser l’encarregat d’instal·lar la primera imprenta de la ciutat que va imprimir el primer diari de la ciutat “Telégrafo Mercantil”, al pati que era el mercat de l’antiga ordre; va fundar el Protomedicato, el que es podria considerar com una escola de medicina; i va construir les Cases de Redituantes, unes cases d’alquiler, al que havia estat l’horta dels jesuïtes.

Com era i com és

Avui en dia es conserven dues de les cinc cases construïdes que al llarg de la història han allotjat diferents institucions públiques com el Archivo General, la primera Biblioteca Pública creada per Moreno, el Juzgado de Comercio, el Concejo Deliberante de la Ciudad de Buenos Aires o la Facultad de Arquitectura de la Universidad de Buenos Aires, entre altres.

En el que va ser l’aula magna de la facultat d’arquitectura, durant el s.XIX fou la Sala de Representantes (virtualment el que avui és el Congreso de la Nación) i va ser allí on va jurar la presidència Rivadavia o  Juan Manuel de Rosas va jurar-hi el càrrec de Gobernador de la Procincia de Buenos Aires.

El parquing actual era la Universidad de Cièncias Exactas on el 1925 Albert Einstein hi va donar una conferència. De fet tota la zona va ser el naixement de la Universidad de Buenos Aires, essent el primer campus universitari de la ciutat.

Coses que no t’esperes:

La nit del 29 de juliol del 1966 es va produir la “Noche de los Bastones Largos

La segona expulsió universitària del país desprès de la dels jesuïtes

El tram més destacat de tota la visita és la xarxa de túnels que comunicava la Manzana de la Luz amb les esglèsies de la època, els edificis públics i el Fuerte a tall de defensa subterrània. Foren construïts entre els s.XVII i XVIII i encara avui en dia segueixen essent un misteri.

Informació Útil

La Comisión Nacional de la Manzana de las Luces és l’actual regent del lloc i ofereixen al públic conferències, exposicions, cine, concerts i tot un seguit d’activitats culturals per tal d’apropar l’espai a la població de Buenos Aires.

Al recinte hi ha un mercat d’artesanies, una botiga on arreglen instruments i un restaurant anomenat “Veladas Virreinales” on els cambrers van vestits de l’època i el local està decorat amb tot l’encant. També compta amb una biblioteca l’objectiu de la qual és mantenir els arxius bibliogràfics i documents de la història del solar que correspon a la Manzana de las Luces.

La zona es por recórrer mitjançant les visites guiades diaries per la tarda on es pot veure la Sala de Representantes, la Sala Maza, el Patio de las Misiones Jesuíticas i un tram de túnels. Tot i que he de dir que els $12 de l’entrada em semblen cars, preus del 2012 (quan un cafè costava $8). Els claustrofòbics no us preocupeu que pels túnels no s’hi camina.

Categories: Buenos Aires

Tagged as: , ,

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.