Buenos Aires

Plaza de Mayo

La Plaza de Mayo és la plaça més important de Buenos Aires i la més antiga de la ciutat i el principi de totes les rutes turístiques. Monserrat és el que és gràcies a la Plaza de Mayo.

Coses que no t’esperes:

La plaza de Mayo vaser una plaça de toros durant el temps de la colònia.

També la Plaza San Martín va ser una plaça de toros.

En situació

La Plaza de Mayo és un dels llocs emblemàtics de la ciutat, tots els actes històrics han tingut lloc en aquesta plaça: escenari principal de la Revolución de Mayo del 1810, lloc on el poble porteño va jurar la independència el 13 de setembre del 1816 i la Constitució Nacional el 21 de octubre del 1860, la manifestació d’octubre del 1945 per demanar la llibertat de Peron, el bombardeix del 1955, les rondes de las Abuelas de Mayo i avui en dia és el final de la majoria de manifestacions. Un altre episodi lamentable de la història argentina es recorda cada dia amb el campament dels veterans de la Guerra de las Malvinas.

L’inici de la “Ciudad de la Santísima Trinidad y del Puerto de Santa Maria del Buen Aire” o sigui l’inici de Buenos Aires va ser al que avui es coneix com la Plaza de Mayo. Evidentment, la plaça no ha tingut sempre aquest nom ja que el que commemora és la Revolución de Mayo del 1810.

El primer nom que va tenir va ser el de Plaza Mayor, els espanyols mai han estat molt originals posant nom a la plaça principal; perquè ja hem comentat que els “fundadors” de la nova ciutat del Virreinato del Rio de la Plata van ser Pedro de Mendoza (1536) i Juan de Garay (1580), els dos bascos.

Desprès de la reconquista i la defensa de la ciutat a mans dels anglesos (1806-1087) se la va anomenar Plaza de la Victoria. Més tard, el 1811 va ser la Plaza 25 de Mayo i finalment, el 1884 se li va donar el nom actual de Plaza de Mayo.

Breu història per parlar al bar

La plaça ha anat canviant amb el temps i les modes de l’època. Als inicis era d’estil español, amb l’esglèsia,  el màxim òrgan de l’època, el Cabildo i el Fuerte. I com totes les places Majors estava envoltada d’uns porxos i una “recova” que la creuava pel mig a l’altura de l’actual carrer Defensa per protegir-se del sol, de la pluja, i que també servia de mercat. El intendent Alvear tenia la idea d’eliminar tots els rastres colonials que quedava i crear una ciutat a l’estil de les europees, sobretot de Paris. El gran canvi va ser l’avenida de Mayo i per això es van tallar arcs del Cabildo i es va treure la recova de la plaça al 1884. Les fonts que hi havia a la plaça es poden veure escampades per la ciutat (9 de Julio i Av. Mayo).

Plaza de Mayo

El Cabildo

La plaça està envoltada d’edificis històrics i emblemàtics. Començant per un dels pocs exemples d’arquitectura colonial que queden en peu a Buenos Aires, el Cabildo. El Cabildo era un dels primers edificis que construien els espanyols, ja que era l’organ administratiu de la colònia.

L’edifici del Cabildo ha patit diverses modificacions al llarg de la història, la última va ser per construir l’avinguda de Mayo, on l’edifici va perdre 3 arcs de cada costat. Avui en dia és la seu del Museo Nacional del Cabildo y de La Revolución de Mayo, un museu molt interessant i d’entrada gratuïta.

Coses que no t’esperes:

El Cabildo va ser la primera presó de Buenos Aires.

Es va retirar d’allí ja que els serolls dels presoners no permetia dur a terme les sessions del Cabildo.

Palacio del Gobierno de la Ciudad

Creuant l’Avenida de Mayo, inaugurada el 1894 a l’estil dels bulevards de Paris per ordre del primer intendent de Buenos Aires, Torarato Alvear, arribem al que avui és el Palacio de Gobierno de la Ciudad que data del 1891 i 1902 obra de dos arquitectes italians. Actualment és el Poder Executiu de Govern porteño, tot i que les oficines s’han traslladat a la nova seu del Parque Patricios.

Aquest edifici està construït sobre un solar històric. I és que a Buenos Aires si hi ha coses estranyes és que hi ha molts solars històrics, és a dir que abans hi havia un edifici important on ara n’hi ha un altre. I per què és històric aquest? Doncs perquè se li va donar al General San Martin per les victòries de Chacabuco i Maipú, tot i que el Pròcer mai hi va viure.

El Palacio de Gobierno de la Ciudad és pot visitar gratuïtament, en una visita guiada compartida amb la Casa de la Cultura, l’ex-edifici del Diario la Prensa, de la familia Paz. També és una visita que recomanem ja tots dos edificis tenen racons per destacar.

Catedral Metropolitana

Si seguim caminant en la mateixa direcció, arribem a la Catedral Metropolitana, si bé l’edifici actual és relativament modern, aquest solar ja va ser destinat per ubicar-hi l’església en el repartiment de terres que va fer Garay. El 1942 va ser declarada Monumento Histórico Nacional.

En total hi ha hagut 7 esglésies, la primera, d’adob datava de 1593, les altres sis van patir incendis, inundacions o van ser construïdes amb materials de poca qualitat. L’edifici actual es va iniciar el 1752, a mans de l’arquitecte italià Antonia Masella però no es va acabar fins al 1852. El 1911 se li va fer una renovació per incloure-li la decoració. El disseny recorda al Panteó de Roma, amb un estil neclàssic molt diferent de les altres esglésies de la ciutat.

A la façana hi ha tres punts per destacar, el primer és el baixrelleu, realitzat el 1860 per l’escultor francès Joseph Dubourdieu, representa quan Jacob es va trobar amb el seu fill Josep a Egipte. El segon és la flama del soldat desconegut, que sempre està encesa. I l’últim és la cúpula de 41 metres d’altura que s’aprecia millor des de l’interior.

Coses que no t’esperes:

Les 12 columnes de la façana representen els 12 apòstols

El disseny va ser obra dels francesos Príspero Catelin i Pedro Benoit.

El seu interior va patir un canvi, el 1877, quan es va remformar una nau laterial per posar-hi el mausoleu del General José de San Martín, el Libertador d’Argentina, Xile i Perú. El mauseleu està custodiat cada dia pels Granaderos, que és l’exèrcit que va crear el General per lluitar contra els espanyols.

Tenim dos detalls més per comentar de la Catedral i els dos estan relacionats amb els massons. La llegenda de la ciutat diu que molts dels pròcers de l’Argentian eren massons i que per la ciutat hi ha símbols continuament, com per exemple a la façana de la Catedral, on podem veure el característic compàs. L’altre detall, està relacionat amb San Martín i és que com que era massó el seu féretre no podia descansar a la nau central i per això ara, està en una de lateral, una mica amagat.

Per si tot això no fos poc, el pobre home li van fer un mausoleu massa petit i el seu fèretre està inclinat, total que no descansa horitzontalment. No sabem que li va passar a l’escultor Albert ErnestCarrier-Belleuse…

Cada 2 hores es pot veure el canvi de guardia dels Granaderos que van de la Casa Rosada al Mausoleo del General San Martín.

Ja que estem amb el tema del General; al carrer Yrigoyen, donant a la plaça hi havia els “Altos de Escalada” que era la casa de la seva futura esposa, així que ho tenia tot ben a prop.

Banco de la Nación

A la cantonada de Rivadavia amb Balcarce hi ha el Banco de la Nación, un edifici que va ser en els seus inicis el Teatro Colón (1857-1888), actualment a la Plaza Lavalle;  i als pisos superiors és on es reunien els masons.

Degut que el 1891 el sistema financer argentí estava en crisi, el govern va fundar el banc amb capital estatal per tal de recolzar els agricultors i els ramaders. O això és el que diu la placa informativa que hi ha al davant ja que la banca sempre havia estat en mans d’anglesos i fills d’anglesos.

La importància d’aquest edifici radica en la seva cúpula de 50m de diàmetre i 36m d’altura i la curiositat és que se l’anomena el “Hueco de la ánimas” ja que en temps de la colònia aquest solar era el camp sant d’una esglèsia, fins i tot diuen que hi ha filmacions del banc que, per la nit, han registrat la presència de fantasmes. Parlant de solars històrics, els terrenys on avui en dia hi ha el Banco de la Nación se’ls va quedar Juan de Garay en el repartiment de terres.

La Casa Rosada

Plaza de Mayo

La Casa Rosada està sobre l’antic Fuerte. L’edifici que actualment presideix la plaça és la unió de l’edifici de la seu presidencial amb el de correus (Yrigoyen i Balcarce) per mitjà de l’arc a l’any 1885 que avui fa de porta d’accés des de la plaça. La CAsa Rosada és pot visitar els dissabte, amb reserva prèvia i entrada gratuïta.

Dos secrets

Si ja anem caminant pel carrer Yrigoyen ens torbem amb el Ministerio de Economia on es poden veure marques del brutal bombardeig per part de les forces armades el 1955 sobre la població civil que es congregava a la plaça a favor de Perón.

A Balcarce 139 és on hi havia el primer Congreso, el congres de l’època de Avellaneda, Mitre, Roca, entre altres; dels anys 1864 fins al 1905. De fet el congrés encara hi és, es va construir l’edifici que es veu actualment envoltant l’antic. Truqueu al timbre de la grna porta un dimarts o dijous de 15.00 a 17.00h i deixeu-vos sorprendre en veure un edifici dins d’un altre, ah i amb entrada gratuïta.

Monumento a Manuel Belgrano

Si creuem per dins de la plaça des de la Casa Rosada fins el Cabildo, el primer que ens trobem és l’estàtua eqüestre de Manuel de Belgrano, el creador de la bandera argentina.

Coses que no t’esperes:

No et sembla que Belgrano està cavalcant un poni?

El cavall el va esculpur Manuel de Santa Coloma i el General, Carrier-Belluseu, en una època on no hi havia Whatsapps. Quan van unir les figures, l’escala no era proporcionals.

Carrier-Beññeise va ser el mestre i desprès el rival de Rodin.

Als inicis el General estava girat al revés, mirant cap a Defensa, però amb el temps el van posar en la posició actual, no sé si per controlar que passa dins de la seu del Govern. Tot i que Belgrano pot descansar de “vigilar” quan sota de la bandera nacional que oneja damunt del teulat no hi ha una bandera més petita, ja que significa que la Presidenta o el President no està a l’edifici.

La càpsula del temps

Plaza de Mayo_Capsula del temps

Darrera de Belgrano hi ha una altra de les curiositat de la plaça: una càpsula del temps que contenia un “mensaje a los jovenes del año 2.000 que el Pte. Perón va enterrar el 12/8/1948 para ser desentarrat el 12/08/2006. Evidentment va ser desenterrat abans i cremat però es pot trobar a llibres publicats pel propi Perón i per internet.

La Pirámide de Mayo ve carregada d’anècdotes

Al mig de la plaça hi ha el segon monument al món a una revolució, la Pirñamide de Mayo de 19m d’alt (el primer monument va ser a França). Què de piràmide en té ben poc, és més un obelisc (símbol dels massons?).

La curiositat de la Piràmide? Dues o tres. La primera, la de 1811, que es diu que a l’interior hi ha la primera piràmide que es va fer per commemorar la Revolución de Mayo. Segons Mitre, que va veure com la traslladaven de davant del Cabildo al lloc on la podem observar avui, no hi havia res.

L’altra curiositat és que l’escut que té gravat no és l’escut d’Argentina, sino l’escut de la Confederació de 1856.

Una altra, al voltant de la piràmide hi ha terra de “todos los ambitos del territorio nacional, cubierta con tierra santa”.

Al voltant de la piràmide original hi havia quatre escultures: la Mecànica, la Navegació, la Astronomia i la Geografia. Avui les quatre es troben davant del Convento de Santo Domingo a Alsina amb Defensa. Al capdamunt de la piràmide hi ha un escultura que alguns diuen que és de la Llibertat i d’altres de la República.

La MADRES de Plaza Mayo

Plaza de Mayo_Ronda Madres

Al vontant de la Pirámide de Mayo, tots els dijous, a les 15.30h fan la ronda las Madres de Plaza de Mayo. Aquest grup de valentes dones van començar a congregar-se a la Plaza de Mayo per fer presió al govern de la Dictadura Militar. Com que estava prohibit reunir-se al carrer, les Madres dels fills desapareguts pel govern militar, caminaven al voltant de la Pirámide amb els bolquers dels seus fills al cap. Amb el temps, aquest bolqués han evolucionat amb mocadors blancs però el que no ha canviat són les rondes d’aquestes mares lluitadores reclamant justicia pels seus fills, que el 23 de gener del 2020 fan celbrera la seva ronda número 2180.

La reforma concheta polèmica

El 2018 el Govern de Macri va fer una “reforma” de la Plaza de Mayo que li va servir per desmantel·lar el campament dels Veteranos de las Malvinas.

L’excusa era fer-li un rentat de ara retro i tornar-la a l’estil del 1894, tal com se l’havia imaginat Carles Thays, un nom que a aquestes alçades, si sou seguirdos de Fuet i Mte, ja us hauria de sonar. El govern va netejar les rajoles i les Madres van repintar els seus mocadors.

Evidentment, Macri, perdó Larreta, va aprofitar per blindar la Casa Rosada amb una gran reixa negra que parteix la plaça just després de la pirámide, separant a Belgrano amb la Casa Rosada.

Deixa un comentari