Un dels molts barris-no-barris que té Buenos Aires és el Barrio Inglés de Caballito. Alguns dels altres barris-no barris són Abasto, Once, Congreso o Barrio Norte, és a dir, zones que tenen nom propi però que en realitat formen part d’altres barris. La zona de la que parlem avui es troba al barri de Caballito entre els carrers Del Barco Centenera, Valle, Emilio Mitre i la Avenida Goyena.
Els inicis d’aquest barri son de principis de 1920 però segueix en dubte quin fou el motiu del seu naixement. Alguns diuen que en aquestes cases hi van viure anglesos que treballaven en la primera línia ferroviària de la ciutat, la que va recórrer La Porteña, la del Ferrocarril Oeste. Altres diuen que els terrenys van ser comprats pel Banco Hogar Argentino i que va construir-hi cases i les venia amb un crèdit hipotecari a càrrec del banc. De fet, els carrers del Barrio Inglés tenen nom dels funcionaris d’aquest banc; com per exemple el carrer Ferreri que recorda a Antonio Ferrari, el primer director.
La majoria de les cases són d’estil Tudor o Gerogiano, del s.XVIII i algunes d’elles d’estil eclèctic italianitzat, projectades, per l’enginyer Pedro Vinent i els arquitectes Eduardo Lanús i Coni Molina y Bilbao La Vieja i construides per Parodi y Figuini. Alberto Coni Molina va ser un arquitecte argentí que acabà essent president de la Sociedad Central de Arquitectos, deixeble de Alejandro Christophersen l’arquitecte d’obres tan diverses com el Palacio Anchorena a la Plaza San Martín o la Iglesia Ortodoxa Rusa, al Parque Lezama.
