Coses que no t'esperes per Argentina

Buenos Aires Celebra

Una de les coses que no t’esperes de Buenos Aires, de fet, de cap ciutat del món, és que fagin activitats culturals gratuïtes. Doncs resulta que aquí fan moltes coses gratis, per exemple, fan unes jornades gastronòmiques on ja hi ha participat la cuina italiana i la catalana, on vingueren cuiners catalans. L’any passat va cantar Josep Carreras gratuïtament a la Ciudad del Rock o, el mateix cap de setmana, hi havia una trobada de totes les comunitats que hi ha a Buenos Aires al Museo del Immigrante i la llista d’activitats podria seguir amb molts més exemples però avui parlarem del “Buenos Aires Celebra“.

Japo (3)

En situació

El Buenos Aires Celebra és una integració a la ciutat a totes les col·lectivitats que la formen, moltes de les quals han col·laborat a fer que Buenos Aires sigui como és actualment.

Hi ha dos manera de participar-hi. La primera i la més interessant és tenint el teu propi dia de “Buenos Aires Celebra”. Des de maig fins a desembre molts diumenges i alguns dissabtes hi ha alguna colectivitat que té el seu especial.

Avenida de Mayo es talla des de la 9 de julio fins a la Plaza de Mayo i s’hi instal·len parades de tot tipus. Podem degustar les delicies pròpies de la gastronomia, podem comprar algun tipus de producte típic o objecte. També n’hi ha alguna de turisme o d’idiomes.

Aquell dia a l’escenari s’hi representen balls, dances i cançons del país o colectivitat en concret i tothom qui vulgui es pot passejar vestit amb els tratges nacionals.

L’altra manera de participar-hi és el cap de setmana més pròxim al 8 de setembre, quan es celebra el dia del immigrant. Aquell dia és un pupurri de toets les colectivitats, les que tenen el seu dia especial i les que no.

El calendari

El calendari varia un “més menys” cada any però generalment segueixen el mateix patró, comencen amb la comunitat irlandesa per Sant Patrick i acaben al desembre.

El calendari per al 2014 és:

– Diumenge 16 de maig: San Patricio. Evidentment la comunitat irlandesa s’ajunta a fer la desfilada de San Patrick, hi ha cervesa i sandwichos típics. La comunitat irlandesa d’Argentina és la sisena comunitat més gran del món d’aquest origen. La principal onada d’immigrants vingueren entre el 1830 i el 1850.  Un dels irlandesos més coneguts és el Almirant Brown considerat el pare de la Fuerza Naval Argentina.

– Dissabte 12 d’abril: Escocia. La comunitat escosesa és una de les més tradicionals de Buenos Aires, ja hi havia presència d’ells abans de la Revolución de Mayo. Al post de Iglesia Presibeteriana San Andres del Centro i els Escocesos hi ha una mica més sobre els fets que relacionen aquest poble tan particular amb Argentina. En el Buenos Aire Celebra potser hi falten algunes ressenyes culturals del país, tradicions i aportacions a la cultura porteña, algunes tan importants com el fútbol. A la tarda hi acostuma a haver la clàssica desfilada de tratges tradicionals que val a dir que la comunitat escosesa és una de les que més crida l’atenció.

Calabria

– Diumenge 13 d’abril: Calabria. La regió de Calabria és la punta de la bota d’Italia. És una de les comunitats d’italians més nombros a Argentian juntment amb la genovesa. La cuina mediterrània atreu l’atenció de tots els qui s’apropen a la festa però sense cap mena de dubte els protagonistes de la jornada sempre són els embotits a la calabresa dels que només per la pinta ja val la pena pagar.

– Diumenge 27 d’abril: Siria. Aquesta la tinc pendent de visitar.

– Dissabte 10 de maig: México. És una de les noves d’aquest any. La música, les tradicions i el menjar picant són alguns dels atractius de la jornada. Els immigrants mexicans, com d’altres països centre o sudamericans són dels últims temps. Per tant, encara no tenen una gran tradicció dins de la cultura porteña però ja comencen a fer-se notar, sobretot, amb restaurants per tota la ciutat.

– Diumenge 11 de maig: País Vasco. Com passa amb les italianes, les comunitats espanyoles són de les que és gent congreguen. Els pintxos, tot i que res a veure amb els del Euskadi, la truita de patates, el pernil salat i la paella són els plats més buscats pels visitants. Els bascos sempre acompanyen el dia amb balls característics i molta cultura, com aportacions de la comunitat a la cultura argentina. Fins i tot algun any conviden a cuiners professionals a fer classes de cuina en directe. Per mi, és una de les més treballades, han arribat a posar cartells simulant els noms dels carrers.

– Diumenge 18 de maig: Paraguay. Igual que México, una de les colectivitats “noves”. Els Paraguays omplen els carrers amb els seus tratges i la seva gastronomia norteña, molt tamal i empanades.

– Dissabte 24 de maig: Ecuador. Pendent

Diumenge 25 de maig: la Pàtria. El dia que es celebra la Revolución de Mayo.

– Diumenge 1 de juny: Kosher. La cultura jueva és sense cap mena de dubte una de les més importants. La comunitat jueva argentina és de les més grans del món, llocs com Once en són l’exemple i menjars com els niños envueltos o els kipes formen part de la gastronomia de moltes familes.

– Diumenge 27 de juliol: Perú. Perú, Bolívia, Paraguay, Chile i México són les noves onades d’immigrants. Ara Buenos Aires s’ompla de restaurants on poder menjar el Ceviche o humitas i tamals o la Papa a la huancaína.

Escocia-Tartan

– Dissabte 6 de setembre: Día de la Luna. Es tracta d’una tradició oriental d’origen xinès que es celebra el dia 15 del vuité mes solar del calendari xinès i és una de les tradicions més importants. El menjar característic és el pastís de lluna.

Diumenge 7 de setembre: Festival de les col·lectivitats. El parc del Planetari o l’avenida de Mayo, depen de l’any, s’ompla de totes les comunitats que participen en les festes de la ciutat. És un molt bon moment per veure diferents cultures, algunes de les quals no tenen el seu dia al calendari anual, probar menjar nous i aprendre sobre els seus balls i tradicions.

– Diumenge 13 de setembre: Brasil.

– Diuemnge 14 de setembre: Galicia. Aquest és nou d’aquest any, així que haurem d’aprofitar.

– Diumenge 20 de setembre: Chile.

– Dissabte 4 d’octubre: Austria. La comunitat austríaca no és de les més famoses de la ciutat i això ajuda a gaudir una mica més de la jornada, sense grans aglomeracions de gent. Atenció al seu sandwich de pernil, una delícia.

– Diumenge 5 d’octubre: Italia. Els tanos es mereixen un post a part, particular i al nivell dels gallegos. Tant España com Italia són els dos països que més immigrants han aportat a Argentina, qui no té un padrí español és perquè el té italià. La festa que fan sempre està al nivell d’una bona festa mediterrània, música, balls, cants i menjar.

– Diumenge 18 de novembre: Croacia. Com sempre, el menjar és l’estrella de la jornada. En aquest cas el gulaš amb ñoquis, un plat tradicional que té tantes receptes com padrienes croates, húngares, eslovenes, cheques,  austríaques, etc. hi ha al món. I és que la pròpia gastronimia croata té influències eslaves, húngares, turques i fins i tot italianes.

– Dissabte 1 de novembre: Grecia. La musaka és la reina de la jornada, per menjar aquesta lassagna d’auberginies val la pena fer les llargues cues.

– Diumenge 2 de novembre: Polonia. Vestits de colors, danses i chucrut. El plat estrella, el bigos, el plat nacional que conté chucrut i una barreja de carns. La recepta tradicional diu que son carns de caça i bolets, a la manera d’estofat i és que bigos en polac significa desordre . També hi havia pierogi, una especie d’empanada bullida farcida de patata i ricota i el chori polac que era un “chori” amb chucrut. Evidentment a tot això se li han se sumar els postres dolços on destacava la poma.

– Dissabte 15 de novembre: la comunita-afro. Aquest també és nou d’aquest any i és que la comunitat afro fou molt important en l’època de la colonia ja que els portaven com a esclaus. Les seves costums, dances i rituals encara es conserven avui en dia. Aquests dies destaquen els kebabs, un aliment que encara costa trobar a Buenos Aires.

– Diumenge 16 de novembre: Líbano

– Dissabte 29 de novembre: Rússia

España-Paella

– Diumenge 30 de novembre: España. Sempre és un dels que més gent convoca i no només perque hi hagi molts descendets d’espanyols sino perque tant la cultura com el menjar atreuen molt i és que és difícil resistir-se a un bon entrepà de pernil, una truita de patates o una paella, que vindrien a ser els plats estrella españols per a qualsevol argentí.

Calendari dinàmics

Altres anys han celebrat els paísos nòrdics, Japó i Armenia, per exemple. És a dir que sempre hi ha comunitats que es van canviant entre elles per tal de fer dinàmic el calendari de Buenos Aires Celebra.

Armenia. La terra de les roselles i els albercocs, del Monte Ararat i l’arca de Noé, tot i que actualment, físicament, es troba en territori turc. La terra de la gastronomia de la padrina amb plats com el pasha bereg, el shish kebab i el lahmadjo. La veritat és que una de les celebracions que més m’han agradat, estava tot molt ben preparat, amb part cultural, balls, danses i menjar.

Japó. Tant la comunitat japonesa com la xinesa acostumen a cridar l’atenció per la gran diferència cultural que hi ha amb Argentina. La primera immigració massiva de japonesos fou degut a la Segona Guerra Mundial, provinents de l’arxipelag de Okinawa i amb el temps van anar obrint, majoritàriament, tintoreries. Les dances tradicionals i els vestits típics son els protagonistes de qualsevol celebració nipona.

També hi ha la de Centro América y Caribe amb els seus sucs de frutes naturals exprimits al moment, o a vegades n’uneixen unes cuantes com Austria, Alemanya, República Txeca i Eslovaquia.

Celebrem les Regions

Sembla que la idea de juntar-se per compartir cultures i gastronomia ha agradat i ja ho han extés a Buenos Aires Celebra Regiones, que seguint amb la mateixa idea, porten a Capital les costums de les diferents regions del país, com per exemple el passat 17 i 18 de maig que van fer el Cuyo, és a dir Mendoza, San Juan i San Luis.

Algunes fotos més sobre aquest tema les pots veure fent click

Més informació útil

S’ha de recordar qu els esdeveniment es suspenen per pluja, generalment es passen al dissabte següent, si no hi ha una altra celebració programada. De tota manera convé anar mirant a la web de turisme de la ciutat per si hi ha algún canvi en el calendari.

Per lo general es celebren a Av.de Mayo però a vegades ho fan a Plaza San Martín o a las Barracas de Belgrano.

Ara han fet un web molt interessant de BA Colectividades on trobar molta informació al respecte.

Aquestes activitats del Buenos Aires Celebra congreguen molta gent, així que us donem dos consells des de l’experiencia. El primer, porteu-vos el beure i el segon, i més important, si hi aneu dues o més persones dividiu-vos. M’explico, per qualsevol cosa de menjar haureu de fer dues cues, una pel tíquet i l’altra per retirar el plat, per tant que cadaun es posi en una cua diferent. Tranquils, la de demanar el menjar sempre va més lenta que la de pagar. No us desespereu per la lentitut, gaudiu el dia…

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada