Coses que no t'esperes per Argentina

El Bar Manolo

El que jo entenc per bar Manolo és aquell que pots trobar a totes les ciutats i pobles de Catalunya i d’Espanya, generalment el porten els mateixos propietaris, no cuiden gaire la decoració que acostuma a ser força senzilla, una barra amb plats de tapeo i botelles de licor per sobre d’una gran màquina de cafè i sobretot un tirador de cervesa, és a dir, tots s’assemblen però tots tenen un no sé què que els fa únics i on pots anar-hi al matí a esmorzar, al migdia a fer un menú ràpid, a la tarda a fer la cerveseta, a veure el futbol i a la nit a fer un entrepà. Quan hi vas sovint pots dir “el de sempre” que t’entenen, tenen els diaris del dia i et saluden pel nom. És a dir, una segona casa.

Doncs bé, a Argentina també hi existeixen però són extremadament diferents. Hi ha, el que jo anomeno, el típic bar porteño on també hi pots anar al matí a esmorzar, tot i que ara no serà un entrepà sinó més aviat unas mediaslunas, a dinar que pot ser ràpid o fins i tot una parrilla, a fer la cerveseta de la tarda, tot i que a Baires s’hi acostuma més a anar a berenar un cafè amb llet i mediaslunas i a sopar. La cuina, com passa als bars Manolos, no té res d’espectacular, és més, són coses que podries fer-te a casa perfectament. Per tant, podríem dir que són bars més freqüentats pel “m’agafa l’hora de dinar fora de casa, no vull gastar gaire i vull dinar ràpid” que “mmmt tinc ganes de pegar-me un festín”. Tots els coneixeu els menús del dia, el primer plat, segon i postres i que els dijous toca paella.

De fet a Argentina també passa. Aquest tipus de bars acostumen a tenir una carta més variada que els manolos, potser més variada no és la paraula, més extensa seria més adequat. Tenen truites, carn, pollastre, pasta i pizzes. Però les carns són milanesa sola o amb guarnició, milanesa napolitana, bife de chorizo solo o bife de chorizo con puré i també pots demanar-te una hamburguesa sola o completa. El pollastre passa algo semblant, suprema (petxuga arregossada) sola o amb guarnició o suprema napolitana, 1/4 de pollastre sol o amb guarnicio. Les pastes són raviolis, sorrentinis i espaguetis amb salsa de tomata, blanca o pesto i també hi ha canelons i les pizzes son les clàssiques. Així sempre veiem una carta extensa però que en realitat, si filtrem són 5 ingredients principals: bistec, entrecot, pit de pollastre, pasta i pizza i 2 acompanyaments clàssics: les patates ja sigui en la seva versió fregida o de puré i l’amanida (enciam, tomàquet, ceba, pastanaga ratllada i ou, seria la més completa). En lloc de menú s’estila més el plat del dia. I en lloc dels dijous de paella tens els 29 de ñoquis.

A més a més són bars grans i tenen dos o tres mosos o cambrers, quan els Manolo acostumen a ser bars petitets i com a molt una persona que atén. Els cambrers dels bars argentins van vestits de cambrers, que ni els nostres restaurants i fins i tots les taules, les vesteixen a l’hora de dinar i sopar. És a dir que seria un bar més aviat Borja Mari que Manolo. El que sí que és cert és que si hi vas molt sovint acaben sabent que demanes i si hi vas a veure el Barça, sempre i quan no hi hagi un partit argentí, el busquen, tot sigui només per posar-se amb tu si perdem. Que ha sigut el més habitual l’últim any, tot i que segons ells el Barça perdia perquè havia acabat un cicle, no perquè l’entrenador no entengués la cultura culer, eh?

Deixa un comentari