Diumenge per Buenos Aires

La Buenos Aires de Juan de Garay

Els inicis de Buenos Aires van ser durs, de fet, tant que es va fundar dues vegades o més ben dit, es va intentar dues vegades. Avui veurem la història de la ciutat i proposarem una ruta per les restes que encara quedin d’aquell temps.

Coses que no t’esperes:

Que Buenos Aires s’hagi fundat dues vegades.

La primera vegada en buscar de riqueses, la segons buscant una sortida al mar.

En situació

La història presenta Juan de Garay i Pedro de Mendoza, com els dos fundadors de la ciutat de Buenos Aires.

Mendoza va crear un assentament, es creu que a l’actual Parque Lezama, l’any 1536, que va anomenar Puerto de Nuestra Señora María del Buen Aire. Per aquells temps, tota la zona urbanitzada que veiem avui era simplement camps on només hi havia alguns animals i indis querandis. L’hostilitat d’aquests, la falta d’aliments i les malalties a la que els europeus no estaven preparats, van fer que l’assentament de Mendoza no durés gaire i s’acabés abandonant.

Anys més tard, el 1580, Juan de Garay va arribar a aquesta zona amb l’objectiu de fundar una ciutat amb sortida al mar i així fou com, on avui hi ha la Plaza de Mayo va fundar la Ciudad de Trinidad, pertanyent al Virreinato del Perú.

L’aventura de Mendoza

En realitat, abans d’aquests dos adelantants, cal citar a Juan Díaz de Solis el qual el 1516 va desembarcar a les costes d’Uruguay i va començar a fer les primeres incursions al que acabaria essent Argentina. El 1520 Hernando de Magallanes va navegar per la costa litoral i va descobrir un estret per poder navegar pel riu Paraná, acció que dugué a terme Sebastián Caboto el 1527. Aquest, quan va tornar a Espanya va explicar la llegenda de la “Sierra de Plata” motiu que aprofità Pedro de Mendoza per aconseguir el finançament per part del Rei Carles I per fer una expedició a la futura Buenos Aires.

L’expedició de Pedro de Mendoza comptava amb més de 1200 homes, cavalls i vaques, traslladats per mar en 14 naus. L’objectiu de Pedro era crear un fort per protegir la zona i evitar d’aquesta manera l’incursió en les terres descobertes per la Corona Espanyola d’altres governs. El 1541 els pocs expedicionaris que quedaven en vida es van traslladar a Asunción del Paraguay, van deixar al darrere les vaques i cavalls i van destruir el precari fort i habitatges que havien construït.

El torn de Garay

El 1580 comencen els preparatius, amb 200 famílies guaranís i 76 de colons, una caravel·la i dos bergantins, entre altres naus, carregats amb tot el necessari. Així el 11 de juny del 1580, Juan de Garay fundà la Ciudad de la Trinidad i en va assignar l’escut d’armes, una àguila negra coronada, amb les ales desplegades i sota la pota una creu vermella de Calatrava. Li va posar el nom de Santísima Trinidad y el puerto de Nuestra Señora del Buen Aire, ja que l’expedició de Garay va arribar al port el diumenge de la Santíssima Trinidad.  Es diu que no va ser fins el 1996 que el Govern local va canviar-li el nom a l’actual Ciudad Autònoma de Buenos Aires. Al Palacio del Gobierno de la Ciudad podem veure un quadre que representa la fundació de la ciutat el 1580, on al tronc d’un arbre, Garay li clava el paper fundacional.

La ciutat inicial

Juan de Garay ja tenia la ciutat pensada amb una plaça principal al més pur estil espanyol, un fort per protegir el port i una distribució regular de les cases. Per imaginar-nos-ho avui, ens situem a la Piramide de Mayo de la Plaza de Mayo. El Cabildo sempre ha estat al mateix lloc però en els seus orígens era força diferent del que veiem avui, per descobrir-ho podem fer una visita al Museo Nacional del Cabildo y de la Revolución de Mayo. El terreny destinat a la Catedral també sempre ha sigut el mateix i on avui hi ha el Banco, era el terreny que s’havia guardat Garay per ell mateix.

La Plaza de Mayo anava des de la Pirámide fins al Cabildo i en aquell moment s’anomenava Plaza Mayor, al mig hi havia una recoba i tota l’altra zona era la destinada al Fuerte, on avui hi ha la Casa Rosada. On hi ha la Plaza Colón, això ja era riu, són terrenys guanyats a l’aigua, igual que tot el barri de Puerto Madero. Amb el temps, es van anar guanyant aquests terrenys aquàtics i s’hi va construir la Aduana Taylor, 1855, de la que avui només en queda el pati de maniobres, que és part del Museo del Bicentenario, però això ja forma part d’una altra història.

Per fer-nos una idea de com ha canviat tota aquesta zona recomano totalment anar al Museo del Bicentenario on hi ha documents de l’època i un vídeo magnífic de l’evolució de la plaça.

Ruïnes del Fuerte
Ruïnes del Fuerte

Els límits de la ciutat primitiva de Garay corresponien a les actuals Av. Independencia, Córdoba, Libertad y Salta. La ciutat estava protegida pels barrancs naturals i per la poca profunditat del riu que impedia la inclusió de naus enemigues.

Els primers edificis eren d’adob, hi havia tres convents i el fort i es repartien les terres entre els seus expedicionaris dividint el terreny total en 250 illes. A poc a poc, a mesura que s’anava construint camins per connectar els diferents punts del Virreinato s’anava conquerint terres, les històries dels barris ens poden ajudar a entendre com van anar evolucionant els límits de la ciutat, per exemple els barris de Belgrano i Flores eren pobles que es van acabar annexant al que acabaria essent la capital del país.

Posant cara a Pedro de Mendonza

Tots dos fundadors de la ciutat tenen un monument, pròxim al lloc on van fundar la ciutat, per tant, per coneixer Pedro de Mendoza hem d’anar al Parque Lezama.

Pedro de Mendoza és considerat el primer Adelantat al Río de la Plata, territori que després serà Argentina. Va naixer el 1487 a Granada i va morir a prop de les illes Canaries el 1537, quan retornava a Espanya.

Posant cara a Juan de Garay

De la única cosa que s’està segura de Juan de Garay és que fou un conqueridor espanyol. Del que no s’està tan segur és de quina zona d’Espanya o de si va “fundar” o no Buenos Aires. I és que es pot dir que una ciutat ha estat fundada dues vegades? La segona vegada és la bona, la definitiva?

Tot i  viure només uns 55 anys, Juan de Garay va aprofitar la seva existència. El lloc de naixement no està gaire clar, alguns diuen que a Urduña (País Vasc) i d’altres que a Burgos. El mateix passa amb l’any o el 1527 o el 1529. El fet és que quan era un adolescent va viatjar per primera vegada a Perú, corria l’any 1546, on ja va començar a formar part d’expedicions pel Nou Món. Va participar en la fundació de Santa Cruz de la Sierra a l’Alto Perú, actual Bolívia, el 26 de febrer del 1561. D’allí anar a Asunción, al Paraguai. Per tal de facilitar les comunicacions va seguir el riu Paraná i acabà fundant la ciutat de Santa Fe, el 15 de novembre del 1573. Temps desprès li encarreguen de fundar una ciutat amb sortida al mar al Rio de la Plata, el lloc elegit era on Pedro de Mendoza va fundar el 1536 la ciutat de Nuestra Señora del Buen Aire i que els natius havien destruït poc desprès.

El 1580 comencen els preparatius, amb 200 famílies guaranís i 76 de colons, una caravel·la i dos bergantins, entre altres naus, carregats amb tot el necessari. Així el 11 de juny del 1580, Juan de Garay “fundar” la Ciudad de la Trinidad i en va assignar l’escut d’armes, una àguila negra coronada, amb les ales desplegades i sota la pota una creu vermella de Calatrava. Li va posar el nom de Ciudad de Trinidad ja que l’expedició de Garay va arribar al port el diumenge de la Santíssima Trinidad.  Es diu que no va ser fins el 1996 que el Govern local va canviar-li el nom a l’actual Ciudad Autònoma de Buenos Aires.

Garay va morir a mans dels natius de les terres que ell anava conquerint, el 1583.

Juan de Garay

De totes les històries de Juan de Garay i sobre els misteris de la localitat exacta de naixement ens quedem amb la que nasqués al poble que nasqués ell es considerava basc i així queda demostrat al monument que hi ha davant de la Casa Rosada (Plazoleta 11 de junio de 1580). Per darrera de la figura de Juan de Garay apareix una arbre, nascut d’un brot de l’Arbre de Guernica.

Coses que no t’esperes:

Argentina ésel país que més bascos ha acollit del món.

A Almagro hi ha una carrer que es “de los vascos”, eren els repartidors de llet.

Sabies la unió que tenen els bascos amb Argentina i Buenos Aires en particular? Tens alguna anècdota més relacionada amb el EuskalHerria?

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada