Buenos Aires

Estación Terminal Once de Septiembre

Una de les zones més famoses de Buenos Aires entre els porteños és Once. Aquest barri-no-barri de Balvanera, pren el nom de l’Estación Terminal Once de Septiembre.

En situació

L’estació del Ramal Sarmiento o del ferrocarril de l’oest o senzillament Once va ser inaugurada a finals de 1882 i porta el nom de la data en què Buenos Aires es va independitzar de la província de Buenos Aires en la famosa Revolución del 11 de septiembre de 1852, després de la batalla de Caseros.

Potser no és la zona més segura de Buenos Aires, degut a la gran quanitat de gent que hi circula al llarg del dia, per això recomanem portar les motxilles de cara i els objectes de valor ben custodiats.

Estación Terminal Once de Septiembre

Breu història per parlar al bar

El Ramal Sarmiento, anomenat així en honor a qui es coneix com el “maestro” a causa dels canvis i progres en l’àmbit educacional que va fer mentre fou president del país, va ser la primera línia ferroviària del país inaugurada el 1857 que recorria uns 10 km entre la Estación del Parque, actual Plaza Lavalle i el municipi de San José de Flores, actual barri de Flores.

La ubicació d’aquesta estació era estratègica pel comerç de la ciutat, ja que a la plaça Miserere hi havia l’escorxador de la zona de l’oest.

El 1890 la companyia britànica The Buenos Aires Western Railway Company Limit, anomenada Ferrocarril del Oeste de Buenos Aires va comprar la línia ferroviària i va invertir en diferents obres per tal d’adequar-la al creixement de demanda tant comercial com de passatgers. Així que va impulsar una nova estació que donés inici a la línia, ja que la primera parada es va tancar amb la construcció del Teatro Colón.

El 1896 es va inaugurar l’edifici de passatgers a la cantonada entre Mitre i Pueyrredón, obra de l’arquitecte holandès John J.Doyer. A la façana principal hi descartava un rellotge que encara avui podem contemplar.

L’arquitectura

Avui en dia, l’estació de Once és la que menys destaca de les altres dues principals, la de Retiro i la de Constitución però en el seu moment era una de les més completes amb locals, una confiteria, sala per a la primera classe, perruqueria i telègraf.

Es va construir un sostre a la zona de detenció de trens d’estructura metàl·lica i tancament de xapa i vidre que malauradament avui ja no podem veure. El 1899 es va inaugurar la construcció per a la Bolsa de Cereals, a la cantonada entre Perón i Pueyrredón, d’estil semblant a l’edifici que hi havia pels passatgers. Avui encara s’hi pot veure el bust de Mercuri, que fa referencia a l’activitat inicial de l’edifici.

Estación Terminal Once de Septiembre

El 1907 es va edificar una construcció que unia els dos edificis anteriors, integrat estèticament i formant quasi una unió compositiva.

El 1948 es van estatitzar els ferrocarrils i un any després va ser quan van canviar el nom a Ferrocarril Nacional Domingo Faustino Sarmiento i el 1951 es va re nombrar l’estació amb el nom de 1º de Marzo però 4 anys després va recuperar el seu nom original de Once de Septiembre.

El 1972 es va reformar l’edifici i l’estructura ferroviària, desplaçant l’inici de les vies del tren i desmantellant les estructures metàl·liques que cobrien els andanes. També es van demolir part dels edificis originals i se’n va construir un de nou.

Avui en dia l’edifici, a part de ser l’estació de trens, conté al seu interior un seguit de botigues i el Consulat General de Bolívia.

Ja saps que pots fer una ruta ferrovoaria per Buenos Aires o visitar el Museo Nacional del ferrocarril d’entrada gratuïta?

Ets més amant dels trens o de l’arquitectura?

Deixa un comentari