Coses que no t'esperes per Argentina

Art al Subte

Avui farem una cosa que no ens esperem, ens embotirem al subte, el primer metro de Llatinoamèrica i anirem recorrent diverses estacions de cada una de les seves línies, descobrint els murals que les decoren i així aprendrem sobre la història d’Argentina, els seus paisatges, els seus símbols i els personatges que ha fet gran el país.

Atenció que toca sorpresa catalana. Lleidatans, per una vegada serem importants.

En situació

El metro de Buenos Aires és un dels més artístics de tot el món. Encara no entenc com no està més explotat, a l’estil del metro de Moscú.

En total hi ha unes 450 intervencions de més de 200 artistes diferents, recollides en un llibre, que converteixen els túnels del metro en una de les galeries més grans del món i més econòmiques, ja que només s’ha de pagar el bitllet per viatjar. Perfecte per un dia de pluja!

Linia A

linia-a_peru

La línia A, que recorre Rivadavia, construïda per la companyia Anglo Argentina i que fou la primera, té doble valor afegir. Si bé fa uns anys que van enretirar els primitius trens de fusta, les estacions encara mantenen l’encant del 1913, com per exemple la de Perú que fins i tot han mantingut els cartells antics.

A l’estació de San Pedrito, a Flores, hi ha imatges dels veïns del barri o a Catro Barros es rendeix homenatge a la boxa, ja que per anar a la federació de boxa, s’ha de baixar en aquesta estació.

Un altre exemple és l’estació de Piedras ens fa recórrer la ciutat a través dels seus cafès.

A part de les comentades anteriorment, la majora de les estacions estan dedicades a pintors argentins, com si es tractés d’un museu d’art argentí, podem anar descobrint obres de Marta Minujín que ha decorat la parada Sáenz Peña, que està a prop del seu taller o a Río de Janeiro podem veure obres de Benito Quinquela Martín, el pintor de La Boca.

liniaa_quinquela

Linia B

La línia B, la que segueix Corrientes i Trinvirato, va ser construïda el 1930 per la companyia Ferrocarril Terminal Central de Buenos Aires. És una de les que s’ha decorat recentment i s’ha procurat que els temes estiguin relacionats amb les estacions i amb la cultura argentina.

Per exemple, la de Pasteur, ara Pasteur-Amia, està decorada amb historietes i il·lustracions relacionades amb el cas de l’atemptat de l’Amia, que encara no està resolt.

L’estació de Carlos Gardel té imatges del cantant i de la zona del Abasto. La següent, la de Medrano està decorada amb escenes de diferents balls. En altres estacions podem trobar murals que fan referencia als pobles originaris, a la pampa humida com la de Malabia o per exemple a Dorrego on s’ha pintat un bosc.

Si anem a l’estació Los Incas, tenim cartells que ens expliquen sobre les diferents cultures precolombines i a l’estació Tronador, els vitralls ens expliquen la història del barri. Si volem endinsar-nos a la literatura, la de Angel Gallardo està dedicada al text de Eduardo Galeano “Los Nadies”.

Linia C

A continuació es van construir les altres tres, la C, la D i la E. Totes tres per l’empresa Compañía Hispano Argentina de Obras Públicas y Finanzas durant la dècada dels 30-40.

La línia C, data de 1933 i uneix les estacions de tren de Retiro i Constitución. Aquesta línia se la coneix com “el subte de los españoles”, ja que la majoria de les seves estacions estan decorades amb murals ceràmics realitzats per Martín S. Noel i pel català Manuel Escasany, que va nàixer a Cardona el 1869.

A cada estació i trobem reprensentats paisatges i ciutats d’Espanya com Bilbao, Navarra i Catalunya, en homenatge al poble espanyol per la seva contribució en el desenvolupament d’Argentina.

linia-d_congreso

Pels catalans arriba la millor parada de metro de Buenos Aires i, almenys fins on nosaltres sabem, del món. Estem parlant de Lavalle direcció Retiro.

Línia D

La línia D, que va ser posterior, data entre 1935 i 1949, segueix l’avinguda Santa Fe i la seva continuació en l’avinguda Cabildo, també segueix la tècnica dels murals ceràmics, però aquesta vegada representen motius argentins. Aquests murals van ser realitzats, en la seva majoria, per Alfredo Guido, Rodolfo Franco i Léonie Matthis de Villar.

Per exemple a Congreso de Tucumán hi ha un mural ceràmic que representa la Cuesta de Chacabuco i la Reconquista de Buenos Aires, en mans dels anglesos.

Actualment s’han restaurat alguns murals i s’han redecorat algunes estacions com la de José Hernández on podem veure gegantografies de Leonel Messi.

A l’estació de Plaza Italia, podem contemplar a terra dos murals de les obres de Benito Quinquela Martín i les pintures, decorades com animals, ens recorden que aquesta parada és la que correspon al zoo de la ciutat, bé ara, ecoparc.

Línia E

Entre el 1940 i el 1944 es va construir la línia E. En aquest cas, els murals de Léonie Matthis de Villar, Otto Durá, Rodolfo Franco i Alfredo Guido van ser els encarregats de plasmar escenes de la història d’Argentina.

Com per exemple, a l’estació Urquiza, on es mostra la batalla de Caseros i l’entrada del General Urquiza a Buenos Aires, tots dos obra de Léonie Matthis.

A l’estació Jujuy podem viatjar fins aquesta terra a través dels paisatges i de les activitats econòmiques típiques de la zona, representades en els murals de Alejandro Sirio.

linia-e_gral-urquiza

Línia H

Per últim, la línia H, la més nova i la que fa d’unió a les altres línies a l’altura de Entre Rios i Pueyrrédon, té estacions dedicades a cantants, músics i compositors del tango com Discépolo, Piazzolla i Tita Merello.

Però és que no només les estacions estan decorades, sinó que fins i tot els passadissos que connecten les estacions com per exemple, el més representatiu, el de la A i la D, que està decorat amb el personatge de còmic més famós del país, La Mafalda de Quino.

Alguna estona de pluja ens anirem passejant per cadascuna de les estacions per fer un rellevament del metro i poder-vos explicar, també la història, tal com vam fer amb la Linia C.

Quina és la teva parada preferida? O quina no has vist encara?

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.