Com sobreviure turísticament a Àsia

Gastronomia de Mongòlia

​La gastronomia de Mongòlia és un reflex de la vida del país, molta carn i llet, és a dir, del que els donen els animals que crien. Així que podem menjar carn de cavall, de vaca, d’ovella, de cabra i de iacs. També mengen pollastre i ous tot i que no hem vist en tot el país, granges de pollastres. El que tampoc hem vist és carn de porc i de porcs només en vam veure tres.

Tenen tres tipus de menjars diferents, les entrades o menjar ràpid, les sopes i els plats principals, tots ells amb carn. També hi ha opcions vegetarianes però no és gaire comú i força car. Fora de la capital, Ulaan Baator, és pràcticament impossible trobar menjar que no sigui o nacional o coreà. Així que res de pizzes, hamburgueses i encara menys paelles.

Khuusuur, els Buuz i Manti buuz.

Com a menjar ràpid o entrades nosaltres hem classificat les masses, on en destaquem tres: els Khuusuur, els Buuz i els Manti buuz. Els primers són com unes empanades fregides, a les quals els sobra una mica d’oli, farcides de carn picada, generalment de corder. Els segons son com uns dumplings també farcits de carn picada, a vegades de vaca i cuits al vapor i els últims són com uns panets farcits de carn picada amb arròs. El preu varia entre 500 i 800T, essent els khuusuur els més cars i els buuz l’opció més barata, però també la que menys atipa per unitat. Per condimentar s’hi posen quètxup o salsa de soja. Un plat de buuz és l’opció més habitual entre els nòmades i els couen a les olles que posen damunt de les estufes. Com a entrada també poden demanar un ou dur i se’l mengen amb una mica de sal.

Sopa

Les sopes, que acostumen a portar carn, tenen tres versions. La més econòmica són només trossos de carn bullits en caldo, la segona opció ja porta fideus i la tercera hi podem trobar petits buzz nedant al caldo. Les sopes més barates les vam trobar a l’oest, a Ölgii i Khovd, on per 2.500T et podies menjar un bon plat de sopa que et deixa tip. A partir d’aquí, la norma general són 4.500T, tot i que a vegades se’n troba per 3.500T. A Ulaan Baator hi ha llocs que et cobren 2.500T però són noodles, tot i que amb una mica de sort li han posat una mica d’ou i una mica d’un embotit estil “choped.

La versió de les carns i els fideus barrejats és el plat principal i ronden entre els 4.500 fins als 6.000T.

També mengen amanides però per la quantitat que en posen són força cares. Els preus estan entre els 2.500T i els 3.000T però les serveixen en un plat petit de postre. La verdura acostuma a ser pastanaga, col i una espècie d’amanida russa.

De tot això, a vegades, hi ha l’opció de “plat combinat” on en una safata tipus menjador comunitari hi posen un o dos buuz o khuusuur, una mica d’amanida i algo de carn amb arròs.

Hi ha gastronomia molt típica, com cuinar la carn d’una marmota dins de la seva pell, sense ós, enterrada i cuita amb la calor de les pedres.

També la llet l’aprofiten de diverses maneres i pot ser de qualsevol dels animals que crien, una de les maneres és fer-ne formatge o un formatge sec anomenat aruul. Si la llet és de cavall, preparen el airag, que és la llet fermentada que agafa certa graduació alcohòlica.

Els països asiàtics no destaquen per ser països on es fagi el postre, però això no descarta que no els hi agradi el dolç. A Mongòlia és fàcil trobar, als supermercats, molts dolços com caramels i altres.

Khuusuur i Manti buuz.

Per beure, acostumen a prendre te o alguna vegada un refresc. Una de les begudes més clàssiques és el Suutei Chai, té negre amb llet salada. És la primera beguda que et serviran quan entrés en una casa i amb la que acompanyen el menjar. A vegades, també l’acompanyen amb aigua calenta, sola. El suutei chai val entre 300T i 500T. També tenen te de llimó que està entre 500 i 600T o el cafè que et porten aigua calenta i un sobret de cafè instantani, el preu també és entre 500 i 600T.

Per menjar no hi ha problema, em sembla que hi ha més restaurants que a Espanya. És curiós però que entris a l’hora que hi entris sempre hi ha gent menjant i tant potser al matí que es mengen una sopa com al migdia. Ens ha sigut, pràcticament impossible establir els horaris de menjar veient els hàbits. Els restaurants o cafès obren a les 9:00 però fins a les 10:00 no tenen el menjar preparat. Una altra cosa curiosa és que entre que demanes i et porten el menjar, no acostuma a passar més de 5 minuts i la gent, quan acaba de menjar, s’aixeca i marxa, sense fer sobretaula. Per tant als restaurants típics mai veus ningú llegint o estudiant. Si vols veure aquesta imatge, has d’anar a Ulaan Baatar i entrar als cafès d’estil estranger.

Més fotos de gastronomia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s