Com sobreviure turísticament a Àsia

Corea amb pressupost motxiller

Corea no és que sigui un país car però si viatgem amb pressupost motxiller hi ha un parell de consells que està bé tenir present. Recordem que quan hi vam estar nosaltres, juny del 2017, el canvi a dòlars americans estava a 1100₩.

Dormir: El més car de Corea és el dormir. Generalment un llit en una habitació compartida està pels voltants dels 1100₩, és a dir dels 10U$D. Una de les millors webs per reservar allotjament, fiable i que mai ens ha fallat és Booking.com. Molts blogs us diran de dormir a les saunes però si mireu bé, veureu que tampoc baixa de gaire. Potser són l’opció més barata a aquella ciutat però no tenen res en comú amb el pressupost motxiller.

L’opció motxilera més elegant és acampar. Moltes de les ciutats de Corea tenen muntanya molt a prop del centre, per tant només cal esperar que sigui una hora relativament tard, plantar la tenda i dormir fins a l’on demà cap a les 6.30 o les 7.00 am que el sol ja us despertarà. Desmunteu la tenda i podeu esmorzar al bell mig de la naturalesa. Nosaltres vam preguntar a vària gent i diverses oficines de turisme i mai ens van dir que fos cap problema, fins i tot ens van dir que es pot acampar a la platja. L’únic que teníem en compte és buscar un racó on posar la tenda que no quedés gaire a la vista. Així vam dormir, per exemple a Gyeongju i Jeonju. No ho vam fer a Gwangju perquè teníem casa però també es pot fer.

Una altra opció és el McDonald’s 24h, que a Corea sí que són 24h, no com passava a la majoria dels de Japó, que a la matinada tanquen per dormir. A més a més, a Corea per només 600₩, 0.6$, tens un cono de gelat ben bo. Busan es pot fer i a Sockho també, els dos llocs tenen platja i muntanya però van ser dies de pluja.

Per últim queden les amigues estacions de trens i autobús. A Corea, en tenir l’oportunitat de poder posar la tenda de campanya, aquesta no la vam explorar gaire. Només a Donghae que el tren arribava a les 2.00am ens vam quedar la nit, sense problemes. A sobre aquella estació de trens tenia aigua calenta, wifi gratuït i lliure i es podia carregar els dispositius electrònics.

Si feu algun d’aquests punts, el que nosaltres fèiem era deixar la motxilla gran a les taquilles de les estacions i carregàvem la petita amb els sacs de dormir, les esterilles i la tenda de campanya. L’on demà anàvem a buscar la motxilla gran i marxàvem perquè a diferència del Japó, a Corea la majoria de taquilles són de 24h començant a sumar al moment que tanques la porta. L’únic lloc que ressetejava a les 00.00 va ser a Gyeongju, allí el que vam fer va ser parlar amb la noia del cafè de l’estació i li vam pagar a ella per deixar-les fins a l’on demà.

Evidentment sempre queda el couchsurfing, tot i que, almenys per nosaltres, mai és una opció gratuïta, ja que sempre cuinem el sopar o si és tard, portem unes cerveses i unes patates per compartir. A Corea només ho vam fer en una ocasió perquè sempre és una molt bona manera de conèixer la cultura local.

Pels que viatgen amb temps, existeix l’intercanvi de feina per dormir i a vegades menjar però per fer això com a mínim us demanaran quedar-vos dues setmanes (a la majoria de llocs no accepten menys d’un mes). Atenció amb aquesta opció perquè a molts dels blogs que busqueu pressupost han fet això i per tant us diran que han estat un mes a Corea i que han gastat molt poc. Evidentment que sí, ja que durant dues setmanes han dormit gratis però nosaltres no considerem que reflecteixi la realitat d’un viatger, ja que no s’ha mogut en dues setmanes. Particularment ho vam fer a Seül, dormir i esmorzar a canvi de netejar o fer tasques administratives en un hostel, per al pressupost de Corea ho vam tenir en compte, prorrogatejat ja que ens vam haver de pagar el menjar, que ens va sortir a uns 25 dólars per cap, les dues setmanes.

Per no quedar-nos amb cap secret, hem escrit Corea dormir sense pagar on trobareu com, on i quan ho vam fer exactament. Així com els llocs on ens vam posar per fer autoestop.

Transport: Una vegada tranquils amb el dormir, anem a veure el transport. Viatjar amb autobús és millor que amb tren, perquè a part que hi ha més opcions és més barat. Més o menys, una hora de viatge són uns 5€. Així que força econòmic. Però Corea ens guarda una sorpresa i és que aquí és molt fàcil fer autoestop! És el millor país per animar-se a fer-ho, si no ho heu fet mai. Només us cal un paper enganxat en un cartó amb el destí desitjat escrit en hangul, trobar la sortida de la ciutat desitjada (maps.me, googlemaps o pregunteu) i plantar-vos allí. A nosaltres ens han aixecat amb només 3 minuts i el màxim que hem esperat han sigut 10 minuts. És cert, que hem fet trams fàcils i on podíem arribar a la zona d’autoestop caminant però ens hem trobat gent que han fet tot el país a dit i no han tingut cap problema. Hem actualitzat les entrades, posant el lloc aproximat on ens vam posar per fer dit.

Transport dins les ciutats: els autobusos urbans ronden els 1000¥, 1€, però a la majoria de ciutats les estacions d’autobús estan a un radi de 4km (1 hora caminant) de les atraccions turístiques.

Menjar: menjar a Corea no és car, però tampoc és una ganga. En un restaurant es pot menjar per uns 5 o 6 U$D. La part bona és que l’aigua és gratis i el plat sempre va acompanyat de petits platets amb verdures que et recarreguen si te les acabes. Aquí no passa res si comparteixes un plat entre dos. Com que Corea té Convenient Stores, els amics noodles amb pa i el tupper tornen a jugar, com vam explicar al Japó. El tema llaunes es complica, ja que són força cares, la més barata és la de cucs de seda i val 100¥.

Internet: sense cap problema. Hi ha internet lliure i gratuït a la majoria d’estacions d’autobús i de trens, així com als restaurants de menjar ràpid, on per només 600₩ ens podem menjar un cono ben refrescant. Com a nota personal, a Corea està més bona la terrina del Burguer King que el cono del McDonald’s.

Carregar dispositius electrònics: aplica el mateix cas que pel wifi, a Corea no serà una preocupació quedar-se sense bateria.

Banys i paper de WC: pel carrer us trobareu banys públics gratuïts i la majoria de vegades tenen paper però no sempre. Així que és bo, quan en trobeu, estoquejar-ne una mica per quan no n’hi hagi.

Aigua: trobareu moltes fonts per la ciutat.

Entrades als llocs: la majoria dels museus nacionals són gratuïts. Seül és el paradís d’entrades gratuïtes i l’últim dimecres de cada mes, per ser el dia de la cultura, hi ha entrada gratuïta als palaus i a altres indrets on cobren entrada. Si s’ha de pagar entrada, ronden entre els 100 i els 300₩, així que cap capital.

Molts dels parcs nacionals cobren entrada però hi ha moltes altres muntanyes amb rutes preparades que són gratuïtes. Per tant depèn de vosaltres si voleu fer muntanya o si voleu fer “guia lonely planet” i pagar.

Si vols més idees de  Pressupost Motxiller per Àsia passa’t per Fuet i Mate.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s