Brunei

Despeses i altres coses per Brunei

Brunei parlen un dialecte del malai, tot i que l’idioma oficial del país és el malai o com ells l’anomenen Bahasa Melayu. Ells asseguren que poden entendre la gent de Malàisia i Indonèsia però que aquests, quan els bruneians parlen el seu dialecte, no els poden enrendre. A causa del protectorat amb Anglaterra, que va acabar el 1984, molta gent parla anglès, per tant comunicar-se no és un problema. El mateix passa amb la lectura, ells escriuen en àrab però tenen moltes coses romanitzades, com per exemple els cartells per la ciutat, els menús als restaurants, les etiquetes als supermercats, etc.

Per entrar al país, els catalans no necessitem visat i tenim 90 dies. Els Argentins han de sol·licitar la visa i mostrar un bitllet de vol de sortida del país. El visat es pot tramitar al consolat de Kota Kinabalu de 8.30 a 11.30 i costa RM70. El control del bitllet de sortida no és gens abastiu, no sé si m’explico…

La manera més barata d’entrar i sortir de Brunei des de Kota Kinabalu (KK) és amb ferri. S’han d’agafar dos ferris, un de KK a Labuan i l’altre d’allí fins a Brunei, concretament a Muara. En total són RM60 del tiquet del ferri, 3.82 de la taxa del port de KK i 5 per la de Labuan. Per sortir del país direcció Miri, hi ha dos autobusos, un a les 7.00 del matí i l’altre a les 13.00, que costen 20 dòlars de Brunei i arriben a l’estació d’autobús de llarga distància a les 17.00. El bitllet d’autobús es compra al restaurant The Royale Cafe, al costat de la plaça principal.

La moneda oficial del país és el dòlar de Brunei, BND o simplement $. A l’agost del 2017 el canvi estava a 1.23 dòlars americans o 1.5 euros. Per canviar pots anar a alguna de les cases de canvi.

L’electricitat utilitzen 220-250 V però necessitareu adaptador perquè utilitzen el sistema britànic de 3 pins.

Hi ha banys públics pel carrer però s’ha de pagar 20 cèntims. L’opció gratuïta és utilitzar els dels museus, ja que entrar-hi és gratis, o els dels hotels, encara que no hi estiguis allotjat.

Es pot beure aigua de l’aixeta.

El menjar és barat. Per 1 dòlar nacional podeu menjar un plat d’arròs amb pollastre o si aneu al mercat nocturn, altres opcions barates. Aquí es menja amb la mà, sempre la dreta, o amb forquilla i cullera.

Hi ha alguna xarxa lliure de wifi per la ciutat, concretament fora del cafè Coffee Bean Tea Leaf, s’agafa una xarxa lliure que et perment navegar 10 minuts al dia. A l’oficina d’Informació i Turisme hi ha wifi gratis. Si no, al costat del Coffee Bean hi ha el restaurant The Royale Cafe, la contrasenya de la seva wifi és 999oreomilkshake.

Webs amigues:

La pàgina oficial de turisme

Més idees de pressupost motxiller

La nostra ruta de 4 dies pel país es va limitar a la capital, Bandar.

Bandar Seri Begawan: 4 dies, ideal 2 dies.
– Dormir: casa particular.
– Transports públics: 1$.
– Menjar als mercats: 1$.

Vam entrar a Brunei per aigua, procedents de Kota Kinabaru i en vam sortir per terra, destí a Miri (malgrat haver presentat un bitllet de sortida amb avió per tenir el visat per argentins, no vam perdre ni 0,01 cèntims d’euros!)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s