Malàisia

Parc Nacional Bako (Malàisia)

El Parc Nacional de Bako es troba a la regió de Sarawak, a la part de Malàisia de l’illa de Borneo. El parc es va crear el 1957 a la península de Muara Tebas, una zona que fa 75 milions d’anys enrera estava coberta pel mar. Amb el temps i els sediments es van anar formant roques sedimentàries, que són les que avui formen el parc.

El punt d’entrada al parc és la ciutat de Kuching. Per arribar al parc es pot agafar un autobús local, al costat del mercat de carn, és a dir, el wet market. L’autobús costa RM3.5 i tarda una hora a arribar a la terminal de Bako. Allí mateix hi ha el centre de registre al parc on cobren l’entrada RM20 per persona, independentment dels dies que et quedis. Al costat hi ha la finestreta per pagar els RM40 de la barca que et portarà fins al parc, 20 d’anada i 20 de tornada.

Una vegada la llanxa t’ha deixat al moll, només cal seguir el camí fins al centre d’informes, al costat del restaurant. Si la marea no està alta, us deixaran a la platja principal, on toca descalçar-vos per fer peu a terra. Al Centre d’Informes és on pagareu si acampeu i on us revisaran si heu pagat el permís d’entrada al parc. Al taulell tenen un llibre per registrar-te cada vegada que facis un trekking.

La zona d’instal·lacions està molt ben equipada, amb totes les comoditats que un pot esperar i més. A l’edifici principal hi ha un Centre d’Interpretació de flora, fauna i tipus de boscos i un restaurant. També hi ha una sala on es poden deixar les motxilles gratis. Banys i dutxes públiques i gratuïtes i fins i tot paper de WC. Per passar la nit hi ha cabanyes, amb diferents preus segons el confort i es pot acampar per RM5 persona, nit amb tenda de campanya pròpia. Fins i tot hi ha wifi lliure i zones per carregar els dispositius electrònics. Ofereixen diverses visites guiades, una de les que té més èxit és la nocturna, que comença a les 20.00, si no plou, i té un cost de RM10.

La zona de càmping està equipada amb banys i dutxes i barbacoes però quan nosaltres hi vam anar ens van dir que estava tancada perquè estava massa mullada. Vam posar la tenda al porxo d’una de les cabanyes. De fet, millor, així si plovia no ems haguessim mullat gens. A més després vam veure que la zona del càmping està plagada de macacos. L’únic molest és que s’ha de muntar la tenda a partir de les 18.00h i desmuntar-la l’endemà. Per seguretat, si no els micos potser te la buiden. Les motxilles es deixen en una sala que ja tenen preparada.

Les opcions de caminades són diverses, el parc dóna per un dia i mig. Les rutes són força fàcils i estan perfectament marcades, no cal guia per fer-ne cap. Ni tan sols per veure els micos.

Actualment hi ha la meitat del parc tancat, quedant les rutes llargues inaccessibles. Així passa amb el gran loop que compren els punts 13, Bukit Keruing, el 14 Paya Jelutong i el 11, Ulu Seriat. Les altres rutes que no es poden fer són la 12, T.Sibur, la 15 T.Limau de 13 km i la T.Kruin, la 16, que són 12.8 km.

El que ens queda són rutes curtes de menys de 4km i el petit cercle de 5.8km. Totes comencen al mateix punt, a excepció del small loop que pot començar darrere del HQ.

La ruta més famosa és la Telok Paku, que només té 800m. En aquest curt recorregut de bosc es poden veure els famosos simis Proboscis, els del nas llarg. El millor moment per fer la ruta és entre les 15.00 i les 15.30. Arribareu a la platja on podreu descansar, actualment està prohibit banyar-se pel perill d’atac de cocodrils. A les 16.15 retorneu cap al bosc, caminant molt a poc a poc i escoltant sorolls de fulles que es mouen a les copes dels arbres. Aquests els fan els micos en arrancar les fulles per menjar i en saltar de branca a branca. És fàcil veure’ls, no us cal guia. No és tan fàcil fer-los fotos, ja que el fullam dificulta una bona imatge. Recorrent aquest camí creuareu un bosc dipterocarp, format per espècies vegetals de la família Dipterocarpaceae, típic de les selves tropicals.

Aprofitant aquesta hora, en tornar d’aquesta ruta, la millor opció és anar cap a la platja que hi ha davant del HQ. Allí possiblement us trobeu amb una de les altres espècies de primats del parc, els lutong. Aquests es mouen en grups de 5 o 6, i es passegen pel bosc de la platja. A vegades també es veuen un parell de Proboscis.

Per veure la tercera espècie de micos no us cal anar molt lluny. Asseieu-vos pendents del restaurant i de ben segur que veureu un macaco robant menjar o bevent d’una llauna. No deixeu mai bosses de plàstic desateses, ells entenen que allí hi ha menjar. Els hi dóna igual si el que et roben és una llauna o les escombraries. Vigileu perquè són realment perillosos, ataquen sense miraments.

A Bako hi viuen uns 275 micos proboscis, una espècie única de Borneo. Aquests són famosos perquè els mascles en edat reproductiva desenvolupen un nas llarg. Els mascles poden arribar a pesar uns 20kg, mentre que les femelles fan la meitat. La seva cua és blanca i el seu color de pelatge és rogenc marronós. S’alimenten exclusivament de fulles i és que el seu estómac està preparat per segregar uns àcids que neutralitzen el verí de les plantes. El que no poden menjar és sucre, ja que els pot arribar a matar.

Per tenir bones vistes de les platges, hi ha dues rutes que recorren pràcticament 1 km juntes, així que és bona idea fer-les el mateix dia. Una és la ruta 6, T. Pandam Kecil, que en total són 2.6 km, uns 40 minuts caminant. Pel camí es passa per manglars, zones pantanoses i per una zona on el ferro de la roca s’ha trencat per acció de l’aigua, accelerant l’erosió de la roca arenosa. Aquest fet li dóna una forma molt característica a la roca. Al final s’arriba a un penyassegat amb boniques vistes de formacions rocoses erosionades. Alerta en aquesta zona a despistar-vos i deixar bosses per terra perquè els macacos corren per aquí i no tenen cap problema en plantar-te cara per robar les bosses de plàstic. Feu-vos amb un pal per espantar-los.

L’altra ruta, de la qual haureu vist el desvio després de la passarel·la de fustes, és la que porta a la cascada Tajor. Arribar-hi són 40 minuts, contant del principi de la ruta, des de l’encreuament són menys. La cascada, que és un rierol amb petits salts d’aigua, és un bon lloc per refrescar-se. Creuant el rierol, el camí segueix fins a la platja. Aquesta ruta és interessant, ja que és un bon lloc on veure com les plantes i els arbres s’adapten a un terra humit. Molts dels arbres tenen arrels que entren i surten del terra per tenir major suport i moltes plantes que podem trobar són de la família de les trepadores per arribar a la llum del sol.

La ruta més llarga que es pot fer és la 10, Jalan Lintang, el small loop. En total són 5.8km de circuit circular. Des del punt on es bifurquen les rutes cap a Paku o cap al small loop, és a dir, als 800 metres de l’inici, són 1 hora i 15 minuts. Aquesta ruta és millor començar-la aquí i acabar-la pel darrere del HQ, ja que us estalviareu pujar moltes escales. Durant aquest recorregut travessareu diferents tipus de boscs selvàtics.

Durant totes les rutes podreu veure diverses plantes carnívores. Per la seva forma, emmagatzemen aigua i aquesta se la beuen els micos. Les més comunes són les Nepanthes Rafflesiana.

Al voltant de la platja principal ens trobarem la zona dels manglars, un tipus de bioma format per arbres, els mangles, i arbustos resistent a la sal. De fet durant moltes hores del dia estan “nedant”. Aquesta zona és molt estimada pels locals, ja que és un bon lloc per pescar.

Si arribeu durant el matí al parc, podeu fer les tres rutes curtes el primer dia i la 10 el segon dia, marxant aquell mateix dia.

Pels voltants del HQ és fàcil veure una parella de senglars barbuts amb la cria, menjant i banyant-se al fang.

Hauries de saber

L’imprescindible

Entrar i Sortir del Bako National Park:

–  De Kuching a Bako: autobús vermell que s’agafa al costat del mercat. 1 hora de viatge i costa RM3.5

– Al parc s’hi arriba amb llanxa que costa RM20 d’anada i uns altres 20 de tornada. L’última és a les 16.00 perquè la marea baixa.

Moure’t pel Bako National Park: caminant

Dormir al Bako National Park:

– Es pot pernoctar. Tenen diferents tipus de cabanyes, segons el preu. El més barat és RM15 persona i nit.

– Es pot acampar per RM5 persona i dia, si tens la teva tenda de campanya. Es pot acampar sota cobert.

Menjar:

– Hi ha un restaurant on es pot menjar i comprar begudes, galetes i gelats. La botella d’aigua d’1.5L costa RM4. Una cullerada d’arròs condimentat o de fideus costa RM2.5, així que un plat us pot costar uns RM7. Si l’arròs és blanc costa RM0.5, el plat et surt a RM4

– Et donen aigua calenta per fer-te un té o un cafè o per preparar-te els noodles ràpids.

El que et fa estalviar diners

– Es pot acampar per RM5 per persona i dia i sota cobert.

– Hi ha banys i dutxes gratis, amb paper de WC.

– Hi ha wifi lliure i es pot carregar els dispositius electrònics.

– A la zona de càmping hi ha quatre barbacoes.

– Portat provisions de Kuching. Ho pots deixar a la sala de les motxilles. Ningú toca res.

– L’aigua sembla bona. Nosaltres en vam beure una mica per provar i estem bé. Quan se’ns va acabar la que portàvem, vam reomplir les ampolles i vam utilitzar pastilles purificadores.

– Et donen aigua calenta per fer-te un té o un cafè o per preparar-te els noodles ràpids.

Atractius turístics

– Bako National Park: Entrada RM20.

Més fotos del Parc Nacional de Bako

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s