Com sobreviure turísticament a Àsia

Entrar i sortir de Bali com un local

Havíem llegit a blogs i ens havien explicat altres viatgers que el transport a Indonèsia i sobretot a Bali és una lluita constant i que has d’acabar pagant preus de turista, ja que als transports locals no t’hi deixen pujar per por que la màfia dels taxistes i les operadores turístiques els diguin alguna cosa. Basat en la nostra experiència, part d’això és cert i part no.

És cert que és una màfia i que has de lluitar molt però si et plantes i els mostres que no tens problema en perdre temps, caminar i buscar altres opcions, els preus es van reduint solets. El mateix passa en qualsevol negoci al país, el regateig està a l’ordre del dia. Només cal tirar el teu preu una mica més baix del que el vols pagar, pujar-lo un pelet, de l’ordre de 5.000Rp i després girar-te i marxar. Encara no hauràs arribat a contar 5 que ja et diran un preu més baix, però més alt que el teu, en contar 10, ja tindràs el preu que volies i si no surt, tranquil·litat, a Indonèsia hi ha molta oferta de tot, així que vas a una altra parada o botiga i tornes a començar la teva jugada.

D’aquesta manera vam aconseguir arribar de Padangbai a Ubud pagant 40.000Rp per persona en lloc de 75.000Rp que costava l’autobús o els 50.000Rp que semblava que es paraven totes les furgonetes.

L’altre mite de l’aventura, que als autobusos local no ens deixaràn pujar, possiblement sigui cert si ho proveu en la zona d’influència dels taxistes, ja que sí, és cert que ho tenen rollo màfia. Però si us allunyeu uns 3 o 4km, és a dir, camineu una hora o fins i tot menys, llavors els autobusos locals estaran encantats de parar-vos i fins i tot, depèn de quan lluny heu anat, podreu negociar el preu. Fent-ho així vam passar de pagar 50.000Rp per persona a 25.000Rp per anar a Gilimanak, a buscar el ferri cap a Java.

L’altra opció és fer dit. Difícil perquè tothom t’oferirà portar-te pagant, lo bo és que et permet posar a tu el preu i si al teu interlocutor no li serveix, bon vent i barca nova, jo no tinc pressa i algú pararà que li servirà. La nostra experiència així, a Bali, va ser anar de Ubud a Ubung, l’estació de trens de Denpasar. El primer cotxe que ens va parar ens va demanar quan volíem pagar i en dir-li que res, s’ho va repensar i ens va portar 5km més endavant gratis. Allí, al cap de 10 minuts ens va parar un camió de transport de sacs de ciment que ens va deixar davant l’estació gratuïtament. Així en lloc de pagar 86.000Rp que costava el Grab no vam gastar res de res.

Entrar a Bali ho vam fer amb el slow ferry, procedent de Lombok, que costa 46.000 Rp i tarda 4 hores i surten cada hora durant les 24 hores del dia, per tant es pot viatjar al vespre o a la nit i dormir a la terminal de Padangbai, ja a Bali. Aquí hi ha gent estirada a terra, així que aïllants a terra i a dormir. Hi ha per carregar els dispositius electrònics, però no hi ha wifi i el bany s’ha de pagar. Evidentment, hi ha les empreses turístiques que us faran el mateix trajecte, força més car i més còmode, això sí però…

Fetes les presentacions, anem a coneixer millor cada invitat:

Per anar de Padangbai a Ubud hi ha l’opció del Shuttle bus de la companyia Perama que costa 70.000Rp i surt a les 9.30, al mig dia i vora les 16.00 o l’opció de les minivans que us demanaran 50.000Rp. El que nosaltres vam fer va ser caminar direcció Ubud i anar negociant preus, si la cosa no sortia teníem intenció de fer dit, però al final vam arreglar una van per 40.000Rp per persona que ens va deixar al centre del poble, al Coco supermarket.

Per sortir de Bali i anar a Java, la cosa tampoc és fàcil. L’opció és anar a Denpasar o millor directe a l’estació d’autobús de Ubung amb Grab, per 86.000Rp el cotxe, i d’allí agafar un autobús per 50.000Rp per persona fins a Gilimanuk, n’hi ha durant tot les 24 hores del dia, per agafar el ferri que costa 6.500Rp i que surt durant les 24 hores del dia. El que nosaltres vam fer va ser arribar a l’estació fent dit, ens vam posar davant del Syan market de Bali i allí un cotxe ens va moure 5km per portar-nos al poble de Mambal Kajanan, des d’on ens van dir que del mercat sortien bemos, furgonetes locals, per 20.000 cap a Ubung, l’estació d’autobús de Denspasar. De tota manera vam intentar fer dit i al cap de poc ens va aixecar un camió de transport de ciment que ens va deixar davant de l’estació. Si l’opció fer dit no us agrada, potser el que podeu fer és esbrinar com arribar a Mambal Kajanan i d’allí agafar l’autobús local, ja que si no sou prous per omplir el Grab, us sortirà més barat.

Embravits per lo bé que ens havia sortit el dit, vam decidir provar-ho per anar fins a Gilimanuk, la ciutat del ferri. Nosaltres vam caminar 7 km direcció al port, ja que sabíem que si ningú ens portava, per allí passaven els autobusos locals que paren a recollir i deixar gent en qualsevol lloc. A Lukluk vam intentar fer dit però els únics que van parar van ser un parell de cotxes que volien que els paguéssim. Vist el poc èxit, també és cert que vam estar menys d’una hora, però la sensació no era gaire encoratjadora, vam arreglar entre nosaltres pagar 50.000Rp entre els dos, lo màxim 60.000Rp. El pròxim que va parar va ser una vemo que va acceptar els 50.000Rp entre els dos, això si, el trajecte va durar 4 hores perquè va a poc a poc per recollir gent.

El ferri per canviar d’illa costa, només 6.500Rp i en surten durant les 24 hores del dia. A la terminal de Gilimanuk t’hi pots quedar a dormir, de fet dins la sala d’oració musulmana hi ha homes estirats dormint ben traquils. Hi ha banys gratuïts i pots carregar els dispositius electrònics. La terminal de Java no la vam explorar gaire però els banys també són gratuïts, hi pots carregar els dispositius electrònics i els de la marina et donen aigua calenta pel cafè del matí. El ferri és dels que no tenen parets, així que puja-hi abrigat. El viatge dura una hora. Amb el de les 5.30 del matí no tindreu problema pel seient. Recordeu que a Java és una hora menys. I si voleu anar directe a Solo, a nosaltres ens van dir que només hi havia un tren al dia, així que coordineu horaris!

En resum, sense presses i amb decisió, la cosa no pinta tan malament. Ja veurem que passa a Java i a Sumatra. Però almenys Lombok i Bali han sigut prova superada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s