Coses que no t'esperes per Àsia

Pels carrers d’Indonèsia

Hi ha moltes coses que no t’esperes passejant pels carrers d’Indonèsia, algunes potser no et sorprendran tant perquè les has vist a Malàisia o a Filipines però tot i així no deixen de ser curioses.

Per exemple no t’esperes que els encanti fer volar cometes, de fet caminant per la carretera que porta a Gilimanuk, a Bali, a uns 3km de l’estació d’autocars de Ubung, a Denpasar, veuràs moltes botigues de venda de cometes. No t’esperes que siguin realment grans i amb formes d’ocells o una mica diabòliques però on destaca el color negre. La veritat que no semblen pensades perquè els nens juguin i veure-les volar damunt dels camps d’arròs ens va fer pensar que potser són una versió Indonèsia per espantar ocells.

L’altra cosa que no t’esperes és que per les celebracions, com una boda, regalin cartells fets amb forespan i flors. Seria l’equivalent a les pancartes argentines.

El que tampoc t’esperes és la gran quantitat de treballs artesanals que tenen. Un pot pensar que això és deu a què no és un país desenvolupat i per tant no tenen fàbriques i és cert però pel fet que cuiden molt la decoració, ja sigui de valles, de portes, de mobles, entre altres, ho han de fer tot artesanalment. Per exemple, Filipines tampoc és un país gaire industrialitzat i la quantitat d’artesans que veiem a Indonèsia, no la vam veure a Filipines.

Una cosa que no t’esperes és que a Indonèsia no hi ha contenidors ni cap punt on llençar la brossa. Per exemple a Mataram, la capital de Lombok, la gent crema les escombraries al vespre.

A Bali, l’única illa hinduista del país, la gent fa ofrenes davant de les cases, els negocis o els temples una vegada al dia, al matí o a la tarda. L’ofrena consisteix en una safata feta de fulla de plàtan on a dins hi posen flors i una galeta. A més és fàcil veure la gent amb grans d’arròs enganxats al front o darrere de l’orella així com també flors.

Al sud de Sumatra, no t’esperes que per la carretera hi hagi, força sovint, unes banderes al mig entre els dos carrils i allí s’hi posa gent que demana diners per construir la mesquita. Tenen una cistella lligada en un pal que estiren perquè els cotxes i camions hi deixin caure un bitllet. A la mateixa illa, la zona del llac Toba, que és totalment cristiana i hi pots trobar des de cervesa fins a bolets màgics passant per begudes alcohòliques locals com el tori, procedent del coco. Fet que contrasta amb la resta del país, on trobar cerveses, és més difícil i car.

Tampoc t’esperes que quan t’asseus a un restaurant, damunt la taula sempre hi hagi cosetes per picar, que es paguen o per exemple ous durs, i botelles de beure o aigua, que també es paga si l’obres. Però encara t’esperes menys que l’aigua la venguin en vasos de plàstics tapats i que te la beus en punxar-li una palleta. Això també ho vam veure a Malàisia i a Singapur. Així com que el menjar per emportar vagi, el que sigui líquid dins d’una bossa de plàstic i el sòlid embolicat amb una fulla de plàtan i després amb paper. També et donen aigua en una bossa que és per rentar-te la mà per menjar.

A Indonèsia no està prohibit fumar enlloc, així que en autocars o edificis és fàcil veure gent fumant i tornar a tenir la sensació de les discoteques dels nostres temps.

 

La vida a Indonèsia és tranquil·la però tot i així en alguns centres comercials o estacions de trens tenen cadires per fer-se massatges. Aquestes butaques també les tenen a Filipines i Malàisia. Senzillament t’assentes, poses un bitllet a la ranura i a gaudir.

 

De la mateixa manera que havíem ressaltat a Filipines, a Indonèsia també venen moltes coses en sobrets individuals. Per exemple: el sabó de la roba, el xampú pel cabell, el suavitzant. Evidentment el cafè, ja sigui sol o amb llet o el Milo, el Cola Cao asiàtic tot i que el barregen amb llet. Hi ha moltes paradetes de carrer que venen beure i el que tenen és aigua calenta i aquests sobres. Per tant, et demanes un cafè i el que fan és obrir el sobre, posar aigua en un got i barrejar-ho.

Una de les coses que no t’esperes és que hi hagi més gats que gossos, diuen que és degut al fet que als musulmans els hi agraden més els gats perquè són més nets però el que no t’esperes és que la cua de la majoria dels gats sembli que estigui trencada. Ens han assegurat que és natural però, la veritat, sembla com si algú els hi doblegues.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s