Com sobreviure turísticament a Àsia

Gastronomia d’Indonèsia

Si per menjar a Malàisia havíem de saber dues paraules, nasi que és arròs i mie que és fideus o més ben dit, noodles; a Indonèsia, per sobreviure, li hem de sumar aquestes tres paraules goreg, ayam i ikan. Goreg és fregit, ayam, pollastre i ikan, peix. Els noms dels plats són una combinació d’aquestes paraules. Per exemple nasi goreg és arròs fregit, nasi ayam és arròs amb pollastre i ayam goreg és pollastre fregit. Així que nasi ayam goreng ha de ser arròs amb pollastre fregit.

Hi ha tres plats més que destaquen a les illes indonèsies. El primer és el Nasi Campun, la C es pronuncia com un tx, que és una muntanyeta d’arròs blanc amb pollastre bullit i després fregit. El segon és Bakso, una sopa de fideus amb unes mandonguilles fetes de pollastre, majoritàriament, o de vaca (sapi), amanida amb salsa picant, salsa de tomàquet i salsa de soja; pel qual pagareu entre 8.000Rp i 10.000Rp. L’altra opció que trobareu per totes les illes és el soto, que és sopa, i a vegades porta arròs i fins i tot pollastre a un preu força recomanable entre 6.000 i 8.000Rp.

Igual que passava a Filipines o Malàisia, la barbacoa va amb pinxos. Els Sate, generalment de pollastre macerat, són una de les opcions més clàssiques per picar alguna cosa.

El Nasi goreng, que n’hem parlat abans, és arròs blanc passat per la paella amb altres ingredients vegetals i ou, els preus ronden entre 13.000 i 15.000Rp. I el Ayam goreng és pollastre fregit. Aquest estil de pollastre és un dels que més trobaràs pel carrer a preus des de 1.000 fins a 8.000Rp, segons la part del pollastre que escollim. La recepta és tan famosa que fins i tot tenen les versions indonèsies del KFC, aquí pots trobar el CFC, el AFC i el JFC.

Menjar porc, babi, és difícil, ja que Indonèsia és un país musulmà. Si tenim gana de porc, haurem d’anar a Bali, l’única illa hinduista del país. Passant per la carretera us cansareu de veure cartells amb un garrí anunciat però no el vam tastar i tampoc vem esbrinar els preus.

Una vegada saltes a Java i Sumatra és fàcil veure la paraula bebek, que és ànec, tot i que és caret, comparat amb les altres carns. Aquí també veureu el peix anunciat segons la classe, com per exemple lele que és el bagle o udung que són gambes.

Si no tenim problemes amb el menjar, una bona opció és anar a algun dels restaurants o parades que tenen estil bufet. Generalment entre 15.000 i 20.000 Rp ens posaran un plat d’arròs blanc i diversos acompanyaments, que podrem escollir de la vitrina. Si aneu de “paradors” de carretera us posaran una cassola d’arròs que us cobraran per persona, servint-vos tant com vulgueu i després molts platets amb tot de menjar diferent. A l’hora de pagar us cobraran segons el menjat. Hem de dir que no són gaire econòmics però és una bona opció per tastar moltes coses si viatges un grupet, seria el nostre equivalent al tapeo.

Si volem amanides tenim la pecel amb salsa de cacahuet i la famosa amanida gado gado. La salsa de cacauets bàsica es fa amb alls, bitxos picants, sal, sucre negre i cacauets.

La cuina indonèsia es caracteritza per ser picant però a molts llocs, encara que no siguin turístics, als occidentals o ens demanaran el grau de picant o senzillament no ens en posaran i ens portaran les salses. La més comuna és la de bitxo, chili que en diuen ells.

Aquí també mengen o amb la mà dreta o amb forquilla i cullera. El ganivet no fa falta perquè està tot tallat petitet i si fes falta, la cullera fa la seva funció. Els restarants petits s’anomenen warom.

Per acompanyar els plats tenen dues versions o un estil patates xurrero (lo rosa de la foto) o soja fregida que segons com estigui feta s’anomena tempe i tahu goreng. Això també ho pots trobar al matí per esmorzar.

Pel que fa al dolç tornem al plàtan fregit, que si sabem que plàtan és pisang, la combinació fregida no es pot dir de cap altra manera que no sigui pisang goreng. Tenen moltes masses semblants als panqueques que anomenen Roti o per exemple el martabak, que recorda al Kueh Melaya de Brueni.

Pel mateix motiu que no trobarem porc fàcilment, fora de Bali, tampoc trobarem alcohol fàcilment. La cervesa més venuda és la Bintang, que significa Estrella, però la llauna al supermercat no baixa del 1U$D. Un altre racó on és fàcil trobar alcohol és a l’illa del Llac Toba, ja que és cristiana i està reformada a l’estil backpacker. Aquí a part de les cerveses a preus turístics podreu provar el Tori, a preu local 3.000Rp, una beguda alcohòlica a base de coco.

Per beure fan sucs per exemple de coco, de durian o de pols estil Tang o té. Si fa calor, els hi agrada posar gel. També són força cafeters tot i que el cafè és batut i generalment té el sarro.

La veritat és que si bé és cert que hi ha plats comuns a totes les illes, cada racó té alguna versió típica que fa d’Indonèsia un paradís gastronòmic.

Més fotos de Gastronomia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s