Filipines

According to the study a Filipines

Com ja va essent habitual, el cant del gall marca l’inici del dia. Obrim la cremallera de la tenda de muntanya i ens reben amb un “bon dia, aneu a la platja a banyar-vos i al tornar, esmorzeu”. Aquesta frase, digna d’hotel, ens la diuen al jardí d’una casa particular a Siquijor, una illa de les Filipines.

Ahir vam arribar aquí, amb el ferri procedent de Dumaguete. Com que ja era tard per anar a San Juan, vam decidir fer nit al poble capital de l’illa.

– Podem intentar acampar al jardí d’alguna casa. Aquí tot són cases baixes amb jardí- ens encoratgem mútuament.

Anem caminant pel carrer i preguntant a tothom que ens trobem prenent la fresca al seu jardí o fent alguna activitat d’exterior. Ningú ens acaba d’entendre i tothom ens diu que cap a dalt de la muntanya hi ha un càmping nou i que ens porten amb moto. Aquest és l’oferiment típic de les Filipines. Qui té una moto, té un tresor, té un taxi. Declinem l’oferta comercial i seguim caminant, algú ens deixarà i si no acampem quan acabin les cases.

El final de les cases és cada vegada més pròxim i seguim sense tenir èxit, a poc a poc hem anat millorant la nostra introducció i perdent la vergonya. D’un moment a l’altre, tindrem èxit, ho pressentim.

– Hola, estem buscant un lloc per passar la nit, perquè volem anar a San Juan, però ja no hi ha autobusos locals i no volem pagar una moto taxi. Tenim una tenda de campanya i ens preguntem si la podem posar en algun racó del seu pati.

– Hola- ens contesten sense deixar de tallar les herbes de l’hort.- Més a munt hi ha un càmping nou.

– Això ens ha dit la gent del poble. Però queda lluny i preferim no pagar o pagar-ho a algú, que anar fins a dalt caminant. Només és per una nit.

La senyora amb la qual parlem amb anglès, parla amb la seva amiga i al moment ens diu: – Ja us entenc, voleu posar la tenda al meu pati. Però el meu pati està ple de pedres. Voleu mirar-ho?

És clar que sí. L’alegria comença a córrer per les nostres venes i les pedres semblen un problema menor a deu minuts de què es pongui el sol. La senyora ens ensenya el lloc, li diem que perfecte i ens diu que ens podem quedar sense pagar res. Sembla mentida, just a l’última casa del carrer, la sort ens somriu.

Surten a ajudar-nos la filla i el gendre i quan ja tenim la caseta muntada, ve a passar revista el marit. Al final ens diuen de moure la tenda al davant de la casa, que estarem més còmodes, ens asseguren. No sabem si ho diuen per això o per tenir-nos vigilats però sigui com sigui, a casa seva, les seves normes.

Acabem la nit amb una tassa de cafè amb llet i interrogats per les dues dones de la família. Ens ofereixen sopar però els diem que no cal, que portem pa i una llauna de sardines. Sembla que hem passat la prova de la confiança perquè ens convencen per quedar-nos una nit més, no anar a San Juan i en lloc de llogar una moto, fer el circuit amb el gendre, pagant-li només la gasolina. Tot sembla massa bonic per ser veritat.

Tornem del bany matiner i ens trobem damunt la taula, un plat amb papaia, un amb arròs i un amb vegetals. Ataquem l’arròs amb vegetals i deixem la fruita de postres. Primer error. La Miriam, la matriarca, ens explica que la fruita s’ha de menjar amb la panxa buida, que ho ha llegit en un estudi. “According to the study” segons l’estudi que ha llegit, menjar la fruita en dejú ajuda a absorbir millors els nutrients. Mite o no, demà li farem cas.

Esmorzats com a campions anem amb en Jery, el gendre, amb la moto, tots tres, a posar gasolina i d’allí comença el circuit per l’illa que ens ocuparà tot el matí. Parada als peixets que ens netegen la brutícia dels peus i fins i tot veiem una actriu famosa, per ells, perquè nosaltres encara ara, no sabem qui és. Parada al monestir més gran de la regió i a tirar-nos al mar des d’un trampolí de 25 metres.

Tornem a casa a l’hora de dinar, morts de gana, però això no és un problema, ja tenim el dinar a taula i el mateix passarà amb el sopar o berenar, ja que l’àpat nocturn es fa a les 17.00h. Per això deu ser que comencen el dia tan d’hora. El procediment és el mateix, fruita i arròs amb vegetals. Per acompanyar surten uns peixets deshidratats que se suquen en una salsa de bitxo picant. Tot ben sa i tirant a vegetarià. According to the sutdy, menjar molta carn no és bo i la majoria de vegetals surten de l’hort, ens comenta la Miriam tota contenta.

A la tarda anem al famós càmping, ja que la Jovemar, la filla, vol conèixer-lo. Anem caminant, parlant i fent amistat. Ens sembla que com que hem passat el matí amb el marit, ara vol ella una mica de participació. Sigui com sigui són una família excepcional.

Els hi volem retribuir d’alguna manera tota l’amabilitat i hospitalitat. Al final accepten que els cuinem un dinar català – argentí. L’on demà, ben d’hora, quan el gall canta, toca anar al mercat per comprar els ous, les patates, la ceba i l’oli per la truita i la carn i el pa ratllat per les milaneses. Avui, ens passarem l’estudi pel forro, una bona fritanga i carn, no sabem que en pensarà la Miriam perquè According to the study, menjar fregits no és bo. Ahir li ho vam comentar a la Jovemar i ens va donar el vistiplau, tot confessant que a ella, al seu marit i a son pare, la carn els encanta però com que la matriarca està com a boja amb el According to the study, gairebé mai en mengen. Així que avui estan molt emocionants.

L’experiència d’aquests increïbles tres dies a l’illa de Siquijor, acaba al port de Larena, destí Bohol i les Chocolate Hills. Ens acomiadem d’en Jery i la Jovemar allí, que han tingut l’últim detall de portar-nos fins aquí amb les seves motos. Uns minuts abans hem fet lo propi amb en “Little boy”, el fill d’en Jery i la Jovemar, i amb la Miriam i el seu marit. La matriarca encara ha tingut temps de cuinar-nos uns pastissets de coco i plàtan, de collir dues papaies del seu hort i de regalar-nos dos llibres religiosos, un de reculls de la Bíblia i l’altre els bons hàbits dels 7 Adventistes. Està bé, un petit preu a pagar a tota l’hospitalitat, li prometem que els llegirem i així ho fem, almenys amb el dels bons hàbits. Hem de ser uns experts en nutrició i expandir el saber del According to the Study.

Ens acomiadem de cada un d’ells amb l’esperança de tornar-nos a trobar tot i que tots sabem que serà molt difícil.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s