Com sobreviure turísticament a Àsia

Com anar a Borobudur i gastar menys del que esperes

L‘illa de Java és una de les que té els atractius turístics d’Indonèsia més cars. Als temples de Borobudur i Prambanan hi hem de sumar els volcans Ijen i Bromi. Quan ens trobem aquí, viatjant amb baix pressupost, hem de decidir que visitar, ja que si ho fem tot, potser ens deixem 100U$D, encara que sigui en estil motxiler. I si ho pensem bé, potser trobem alternatives.

Els dos volcans famosos de l’illa, el Ijen pel sofre i el Bromo per la sortida del sol, es poden fer per lliure però s’ha de pagar una entrada per accedir al Parc Nacional i a més a més s’ha de pagar el transport privat fins al parc. Per exemple anar al Ijen ens costaria unes 150.000Rp el transport i 150.000 més l’entrada. Així que si volem fer muntanya o en el cas d’Indonèsia volcans, tenim moltes alternatives gratuïtes a aquests dues. Us en proposem dues. Una és el volcà Rinjani a Lombok. Aquest, malgrat el que us diguin, podreu fer-lo sense guia i fins i tot sense pagar l’entrada, a més a més l’accés al camí està a 300 metres del poble. Al post Pujar al volcà Rinjani per lliure i gratis, us deixem els detalls i una alternativa si no teniu ganes de patir la polseguera del Rinjani. L’altre volcà que podeu fer gratuït és el Sibayak, a Berastagi, a l’illa de Sumatra. Des del centre del poble es pot accedir al camí del volcà caminant, així que res de pagar transport. Però per més detalls, en aquest cas, busqueu més informació per internet, ja que nosaltres no el vam poder fer a causa de la pluja, ens vam quedar a dormir als peus del volcà. En tots dos casos podreu acampar gratis, així que també us estalvieu pagar per dormir.

Anem als temples, el reclam de l’illa des de tots els punts de vista de viatgers i turistes. L’entrada a cada un costa 325.000Rp i l’entrada compartida 520.000Rp. Com que el preu és força elevat, nosaltres en vam escollir un, el de Borobudur, ja que és el més famós. Els comptes que haviem fet era de 20.000Rp per l’autobús d’anar i tornar de Jodja, 325.000Rp de l’entrada i 100.000Rp per dormir. O sigui que 465.000Rp per cap, un dineral al nostre pressupost general. Així que què fer?

Anar i tornar, fent dit. De fet vam arribar a Borobudur fent dit en un camió des de Solo, per tant ens vam estalviar les 20.000Rp que costava autocar de Jodja a Borobudur i les 96.000Rp del tren de Solo a Jodja i les 3.500Rp de l’autobús urbà que ens portés de l’estació de tren a la d’autocars. Per tornar de Borobudur a Jodja vam fer un altre dit que ens va deixar a l’estació d’autocars que ens hagués deixat l’autocar en qüestió. Així que en transport ens vam estalviar les 40.000Rp més 99.500Rp, és a dir, que tenim un saldo positiu de 139.500Rp per cap, una mica menys de la meitat del cost de l’entrada al temple.

Pel que fa al dormir, els preus de les habitacions estaven més elevats del que esperàvem. Nosaltres volíem pagar 100.000Rp com a molt, però ens en demanaven 250.000Rp, fàcilment negociables a 200.000Rp. Només vam trobar un lloc que ens ho va baixar a 100.000Rp però en aquelles instàncies ja havíem canviat el nostre pla i el que volíem era acampar per 20.000Rp al jardí o pati d’alguna guesthouse. Finalment ho vam aconseguir a Ada Guesthouse, vam acampar pagant 20.000Rp dues persones, és a dir, 80.000Rp menys del nostre pressupost, 40.000Rp menys per persona. Sumats als 139.000 que teníem estalviats del transport, fan 179.000Rp.

Contents amb el nostre èxit encara ens van explicar un truc més. Estalviar-nos 25.000Rp de l’entrada del temple. La cosa està a anar a alguna de les oficines de turisme, nosaltres vam anar a la del costat de l’estació de policia, i comprar l’entrada allí. Dit i fet, 25.000Rp per cap a la butxaca. 179.000Rp més 25.000Rp dóna un total de 204.000Rp, o sigui, que podríem dir que el cost d’anar a visitar el Borobudur va ser de 121.000Rp, que seria el resultat de restar l’estalviat a l’entrada del temple pagada. Si teniula ISIC hi ha un descompte suculent en el preu de l’entrada.

I el menjar? Cap problema, sorprenentment el poble manté preus coherents. Nasi ayam goreng per 13.000Rp, ayam goreng entre 1.000 i 8.000Rp segons la part del pollastre i altres delícies nacionals a preus estàndards. De fet, com que a Ada Guesthouse, ens donaven aigua calenta i cafè, vam esmorzar uns noodles ràpids comprats al super. I has de saber que amb l’entrada al temple hi ha un té, un cafè o una aigua gratuïta i si hi vas amb el teu termo, el podràs omplir i gaudir d’un cafè amb vistes als budes.

Així que sabent tot això potser us podeu pegar el luxe de sumar alguna de les altres activitats de pagament d’Indonèsia, com per exemple el trekking a Bukit Lawang pel mig de la selva i veure orangutans. I potser us anima més saber que nosaltres vam aconseguir, gairebé, un dos per un en el preu!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s