Com sobreviure turísticament a Àsia

Malàisia amb pressupost motxiller

Malàisia és el país ideal per viatjar, tant l’allotjament, com el menjar i el transport són econòmics. Així que aquí ens podem relaxar una mica. L’agost del 2017 el canvi estava a 4.23Rm per 1 U$D.

Dormir a Malàisia es pot fer per uns 4 dòlars, és a dir, uns RM17, per persona i nit, en una habitació compartida. Hem d’afegir que el Couchsurfing, aquí funciona molt i molt bé. La gent és molt hospitalària i és una magnífica ocasió per conèixer millor la situació del país entre malais, xinesos i indis. Si viatgeu amb temps, les ofertes de treballar a canvi de dormir (i a vegades de menjar) són molt amplies. Així que, si bé és una opció que no ajuda a allargar el viatge, ja que no guanyeu diners, sí que ajuda a descansar i si ho feu en alguna ciutat gran, com Kuala Lumpur, ajuda a no gastar en allotjament, a gastar menys en menjar i a sobre tenir temps de poder visitar la ciutat i recórrer-la amb més detall. A Malàisia és un dels països on us alegrarà portar la tenda de campanya, ja que hi ha molts parcs naturals i fins i tot vam tenir l’ocasió d’acampar al pati d’una escola, on vam acabar ajudant als nens amb els seus deures d’anglès.

Per menjar hi ha l’opció motxilera del roti. La versió més barata està entre RM 1 i 1.20. Amb un parell o tres de rotis, és a dir, per menys d’un dòlar, es pot menjar. Un típic plat d’arròs es pot trobar a partir de RM4 i un de noodles per RM3.5. Evidentment sempre queda l’opció de noodles ràpids de supermercat, on per RM 3.3 podem comprar 5 paquetets, que ens poden servir per esmorzar. Si podeu cuinar, comprar al supermercat és realment barat.


L’aigua de l’aixeta no sempre és bona
, millor comprar-la embotellada. En algunes places, com al parc de les torres Petrones, hi ha fonts, generalment està indicat amb un cartell si l’aigua és potable o no. La botella gran, al supermercat, costa RM1. A les botigues Convenience Store, sempre et donaran aigua calenta per fer-te un té o un cafè, encara que no els hi compris res.

La part negativa és que als banys públics s’ha de pagar entre RM1 i 1.2, alguns nomes 0.20 cen, fins i tot, els d’alguns centres comercials o algunes estacions d’autobús. És cert que és el cas menys comú, així que sempre tenim l’opció d’entrar al centre comercial i comprobar-ho. A fora del water hi ha paper i a dins la famosa mànega. En general, els restaurants de menjar ràpid, que en altres països ens han salvat, a Malàisia acostumen a estar als centres comercials, així que no tenen bany propi. El que sí que és sorprenent és que pot ser que en algunes estacions de tren hi hagi dutxes gratuïtes, per exemple a Putrajaya.

Pel que fa al wifi lliure, se’n troba força sovint, ja sigui pel carrer, als centres comercials, als museus i a les estacions de trens i algunes d’autobús. Moltes vegades demana un registre però amb un mail fals, n’hi ha prou.

Per carregar els dispositius electrònics, també s’ha de provar sort als centres comercials, a l’interior dels restaurants de menjar ràpid o en algunes estacions d’autobús i tren.

El transport a Malàisia és barat, sobretot els autobusos. El tren és més car. Aquí el fer dit funciona però no és comú. Les vegades que ens han portat a nosaltres ens han dit que era la primera vegada que ho feien, sempre gent jove i tot i que reconeixen que no és habitual trobar-te gent fent dit i menys gent que et reculli. De tota manera, per sort, mai hem esperat més de mitja hora. Hem fet dit per anar del poble Kundasang al parc de la muntanya Kinabalu i també d’allí a Kota Kinabalu, a l’illa de Borneo. A la part peninsular, vam fer dit de Malacca a Johor Baru però amb la sort que, a Malacca, ens van portar amb cotxe just abans del peatge i ens van assegurar que si no ens parava ningú, ens venien a recollir per portar-nos a l’estació d’autobús. Amb aquestes magnífiques condicions, qui no ho intenta és perquè no vol. En 10 minuts ja estàvem al cotxe d’un noi que fins i tot, al final, es va desviar per deixar-nos davant de la frontera per creuar a Singapur. El dit ideal. Després, per la zona del nord vam fracassar en l’intent de Cameron Hills a Ipoh però vam recuperar la bona sort d’Ipoh a George Town, tram que vam fer en dues tandes. La primera fins a Taiping on ens van deixar en sortir del peatge i al cap de dos minuts ja estàvem dalt d’un cotxe direcció George Town. Per últim vam fer dit des de Butterworth fins a la frontera de Tailàndia.

Pel que respecta les atraccions turístiques, hi ha de tot. Tens ciutats com Kuching on tots els museus són gratuïts o ciutats com Kuala Lumpur on n’hi ha de gratuïts i de pagant. És cert, que les entrades no són gens cares, ronden entre els RM4 i els 7, com a mitjana.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s