Coses que no t'esperes per Àsia

Pels carrers de Tailàndia

Passejar pels carrers de Tailàndia és com jugar al joc de l’oca però enlloc “d’oca en oca i tiro perquè em toca”; aquí vas de temple en temple. És impressionant la quantitat de temples que hi ha a qualsevol de les ciutats del país. N’hi ha tants que fins i tot tenen “parcs històrics” creats al voltant de les ruïnes d’un conjunt de temples, com per exemple Ayutthaya. Conjuntament amb els temples, apareixen els monjos budistes amb el seu vestit taronja i el cap rapat. La gent els hi té molt respecte i molts els fan donacions de menjar que es guarden en una espècie de cistella de pícnic rodona que porten. Aquestes donacions són una manera de guanyar mèrits dins del budisme, però això ho explicarem en un altre moment. Com deiem, els monjos tenen una importància dins la societat i és que s’espera que cada fill masculí passi un temps al temple com a monjo i el que s’hi queda, es converteix en l’orgull familiar. La rellevancia que tenen arriva fins i tot, als trens on hi ha seients reservats per gent gran i per monjos. O a les estacions i aeroports, tenen sales d’espera especials.

Respecte a les persones, no t’esperes que de tant en tant es treguin una botelleta de la butxaca i li peguin olorada o es posin el producte que conté darrere les orelles i pel coll. El que sembla a primera vista que és per dissimular la mala olor, resulta que és un repel·lent de mosquits.

Els tailandesos són molt respectuosos i sempre et saludaran posant-se les mans, amb els palmells junts, davant la cara, en senyal de respecte. Un altre gest curiós, que no t’esperes, és quan han d’agafar alguna cosa que algú els ofereix ho fan sempre amb la mà dreta, mentre que la mà l’esquerra la posen sota el colze dret. Com a respecte tampoc es toquen mai persones de diferent sexe però per exemple és molt comú veure nois amb nois abraçats o amb el braç d’un per damunt de l’espatlla de l’altre o noies agafades de bracet.

Si mirem el menjar, si és el primer país d’Àsia que visites, no t’esperaràs la gran quantitat de llocs de menjar al carrer que hi ha. Tampoc t’esperes que no siguin els mateixos per esmorzar, que per dinar o per sopar. Així tenen els mercats de dia i els mercats de nit. Com a altres llocs d’Àsia, mengen amb cullera i forquilla i potser, segons el plat, palets xinesos, o amb les mans però mai ganivet. Per exemple, l’arròs l’agafen amb la mà i li donen forma de “croqueta” abans de menjar-se’l. Quan utilitzen aquesta tècnica, utilitzen l’arròs com nosaltres el pa i és un arròs enganxos, glutinos. Tampoc t’esperaràs que el menjar per emportar, vagi moltes vegades en bosses de plàstic, fins i tot les begudes. Així et posen totes les salses i condiments en bossetes més petites i cada una ben lligada amb gomes de pollastre. El menjar per emportar en bosses ho havíem vist en altres països d’Àsia i fins i tot de Sud-amèrica, com Bolívia. De la mateixa manera que posar els sucs en bosses de plàstic i beure-te’ls amb palleta però el que no havíem vist fins a arribar a Tailàndia són les bosses sense cul pels gots de plàstic. Intentarem explicar-nos. Un got de plàstic de l’estil dels del McDonald’s on hi posen el cafè amb gel o el suc. Això ho volen per emportar. Doncs hi ha unes bosses amb anses però la part de la bossa és només la meitat. El got queda amb el cul a l’aire però frenat pel diàmetre de la bossa. És pràctic perquè així evites que el got es tombi dins la bossa. L’altra novetat de Tailàndia, pel que fa al menjar, és que damunt la taula et trobes quatre recipients. Un conté sucre, l’altre bitxo sec picant, l’altre té una botella de salsa de peix i l’últim algun vegetal en vinagre. Això és perquè cadascú s’amaneixi el plat seguint el seu gust, tot balancejant tots quatre sabors. Als restaurants et donen l’aigua gratis i el millor és que amb gel. Tampoc t’esperes que se la beguin amb palleta.

A Malàisia i Indonèsia ja ens vam trobar molts gats pel carrer i Tailàndia no és l’exempció però aquí se li sumen els gossos. El curiós és que no en veus mai cap de prim i això és, en part, perquè hi ha gent que es dedica a donar-los menjar. De tant en quant, veus una moto i algú, confessem que fins ara només hem vist fer-ho a homes, que els va donant menjar. No us penseu que els tira els ossos d’ahir a sopar, eh? Hem vist alguns que els tiren menjar recent comprat al carrer.

Si a les 8.00 i a les 20.00h veus la gent de peu, quieta i en posició de respecte és perquè està sonant l’Himne. Això ho podreu veure en els edificis oficials, i també en estacions de trens i autocars.

Una cosa que no t’esperes a Tailàndia és la devoció que tenen pel Rei. El rei Rama IX és considerat un dels Grans Reis del país però malauradament va morir ara fa un any, el 13 d’octubre de 2016. El dol al Rei ha durat un any sencer i el 26 d’octubre és el dia de la cremació, de l’últim adéu. Per totes les ciutats, edificis, parcs, jardins, etc. es poden veure imatges del Rei acompanyades de flors i de teles negres i blanques. La gent s’hi para i li resa. Fins i tot, poden dormir al carrer una nit per fer cua i ser els primers a treure’s uns foto amb un fons on aparegui el Rei. El país sencer es va bolcar a donar l’últim adéu al monarca i per exemple, a cada província es van instal·lar centres on voluntaris construïen flors fetes de la fulla que envolta la panotxa.

Quan els preguntes als tailandesos per l’esport nacional, la majoria et diuen la lluita. Però el que a nosaltres ens va cridar l’atenció és el Dà-grôr. El futbol de toquets amb pilota de canya, bé avui en dia, de plàstic. Consisteix en fer un cercle i passar-se aquesta pilota d’un a l’altre sense que caigui a terra. L’altra versió és la del voleibol però enlloc del volei-futbol que nosaltres estem acostumats, aquí es tracta de passar la pilota a l’altre costat de la xarxa fent alguna pirueta, per exemple una patada voladora amb mitja volta a l’aire. Si parlem de futbol de veritat no t’esperes que segueixin tant la lliga anglesa, potser es degut a la benentesa dels horaris. Això sí, samarretes del Barça i del Madrid, per tot arreu. I alguna que altra del Atlético, també es deixa veure.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s