Com sobreviure turísticament a Àsia

Tailàndia amb pressupost motxiller

Viatjar per Tailàndia amb pressupost reduït és possible i sense patir gaire. La pitjor part, el dormir. Per entendre’ns quan parlem de preus, l’octubre del 2017, un dòlar americà estava a 33 bahts.

Comencem pel dormir, lo més car en diferència. La mitjana de les habitacions dobles és de 300 bahts, és a dir, gairebé 10 dòlars. Pel que fa als dormitoris compartits la cosa no millora gaire, tret de Bangkok i Chiang Mai on se’n pot trobar per 100 bahts, la resta estan entre els 200 i 250 bahts. Em llegit que hi ha gent que arregla una habitació individual per dues persones però no és que la cosa millori gaire. Una opció molt motxilera és passar la nit als McDonald’s de les grans ciutats o a les estacions de trens. Aquestes últimes totes tenen una zona amb bancs on estirar-se. A més a més, podràs carregar els dispositius electrònics, ja que si no trobes un endoll en alguna paret, ho pots demanar als treballadors de l’estació i el posaran a carregar al costat del seu. Tranquils, potser sereu els únics estrangers, però no les úniques persones dormint per allí, ningú us dirà res. Els responsables de l’estació estan tota la nit per allí, així que la mar de tranquils que estareu. Fibs i tot en alguna ús deixaran posar la tenda de campanya a l’estacionament, com ens va passar a Chiang Mai.

El menjar a Tailàndia és barat però no tant com ens esperàvem. Els preus barats ronden els 35 o 40 bahts, una mica més d’un dòlar americà, però la varietat no és gaire alta. Bàsicament noodles o arròs amb pollastre, porc o ànec. Tot bo però si vols tastar alguna altra recepta, t’has de rascar una mica més la butxaca. Als mercats acostumen a vendre menjar preparat que tenen dins de bossetes. La quantitat no és gaire però els preus ronde els 10 Bahts pels noodles, així que si en compreu dos, teniu un bon dinar un pèl més barat que al restaurant. Lo bo és que en molts llocs tens l’aigua gratuïta i el millor és que aquí beuen l’aigua freda, amb gel. Una opció que ens va impactar és menjar gratis als temples budistes. No vam entendre mai quin criteri seguien però de tant en quant, ja fos per dinar o per sopar, et trobaves un temple que al pati tenien taules i cadires. Només cal apropar-se i preguntar, sempre algú se us dirà que és gratis. Fins i tot et donaran aigua i et deixaran repetir. El millor és que moltes vegades no són vegetarians i amb sort pots tenir postre i cafè. Genial.

L’aigua de l’aixeta no és recomanable. La botella d’un litre i mig més barata als supermercats està a 12 o 13 bahts. L’opció motxilera? Reomplir-la a les màquines del carrer, amb 1 baht tindràs dos litres d’aigua i si algú, abans que tu, no ha gastat tota la seva dosis, pots tenir aigua gratis. Pel que fa a l’aigua calenta, no hi ha problema, perquè hi torna a haver una col·lecció de 7elevens i altres, digna del Japó.

Els banys públics es paguen, entre 3 i 5 bahts. Als restaurants de menjar ràpid o als centres comercials són gratis i a vegades hi ha fins i tot paper. La millor opció és anar als temples, on a més a més, et podràs dutxar.

El wifi és lo més difícil. Poques vegades en trobaràs de lliure, a excepció de Chiang Mai que et trobaràs moltes xarxes obertes o a les conveniejt stores.Així que, en altres llocs, només queda els dels restaurants de menjar ràpid, on a sobre us faran registrar per una sessió d’entre 30 o 40 minuts. No es tant dolent com sembla,ja que quan la sessió acaba et tornes a registrar amb unes altres dades i “pa lante”.

Carregar els dispositius electrònics no és una tasca difícil. Si bé alguns McDonald’s no tenen per carregar, els més grans tenen una petita secció on sí que es pot. Els KFC que hem provat, no tenen endolls. A les estacions de trens sempre podràs carregar. Si no hi ha endolls per les parets, demana-ho a la gent que treballa allí. Si menges en algun restauranet, també et deixaran carregar.

El transport és lo millor. Recomanem 100% fer la ruta del tren. És molt barat. Un viatge en tren de Bangkok a Ayutthaya costa 20 baths, és a dir, 80 km per menys d’un dòlar.També hi ha autocars, que en general, no són cars, però comparats amb el tren són caríssims. Bé, és que comparat amb el tren fins i tot el menjar de 40 baths és car. El dit també funciona però no és gaire habitual.

Pel que respecta a les entrades a les atraccions turístiques hi ha de tot. Alguns temples cobren entre 30 i 100 Bahts però entre nosaltres, no els pagueu. A Tailàndia us fareu un fart de veure temples i molts d’ells gratuïts. Que no us enganyin venent-vos el “Buda tumbat”, el “Buda gegant” o qualsevol versió de buda… sempre hi ha algun temple gratis on podreu veure les mateixes coses. Els museus tenen entrades entre 100 i 200 Bahts, a parer nostre, una mica cares, ja que costen tant com una habitació. El mateix passa amb els parcs naturals, tots els que vam estudiar nosaltres et cobraven 200 Bahts d’entrada. Així que entre això i temporada de pluges, on cada dia queia un xàfec al mig dia i moltes vegades a la nit, no en vam visitar cap. Per últim, queden els parcs històrics, com Sockhokarta, entre dos o tres més, que també tenen una taxa d’entrada de 100 Bahts. El cas de Ayutthaya es paga l’entrada a cada temple individualment, entre 30 i 50 Bahts segons el temple, però des de fora estant, es pot veure el 99% gratis.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s