Com sobreviure turísticament a Àsia

Dormir, menjar, beure whisky i cervesa amb un sunset cruise el Mekong acompanyat d’un mojito amb brotxetes de pollastre GRATIS a Luang Prabang

Quan fas un viatge llarg, a vegades necessites descansar. Sí, sóc conscient de com sona llegit des de casa, però algú ho havia de dir.

Una manera pràctica de parar uns dies, sense gastar, és fer voluntariats de feina, és a dir, treballar unes hores a canvi d’allotjament i algunes vegades els àpats gratuïts. Els llocs més estratègics per fer-ho, a parer nostre, és a les grans ciutats, ja que en lloc de passar-hi tres o quatre dies pagant allotjament, fas un voluntariat d’una setmana i pots visitar la ciutat sense preocupar-te de les despeses bàsiques.

Luang Prabang no és el cas de ciutat gran però sí que complia el fet que necessitàvem parar i llegir informació sobre el que ja havíem vist i preparar una mica el que veuríem.

La jugada ens va sortir d’allò més bé sense haver-ho preparat.

Vam arribar a l’estació del nord a les 3.00 am procedents de Luang Namtha. Així que vam muntar la tenda de campanya a la mateixa estació i vam dormir fins a les 5.30 del matí.

A les 6.00 ja estàvem en marxa i vam poder veure la Benedicció de les Ànimes dels monjos a la zona menys turística de totes i essent, per tant, els únics forasters.

A les 8.00 entràvem en un hostel on sabíem que ocasionalment buscaven voluntaris. Ens van rebre amb una mica d’esceptisme, dient que ja tenien la plantilla completa però que buscarien alguna cosa per nosaltres. Com dirien els argentins, ens sonava a chamullo. L’oferta va ser promocionar un creuer pel Mekong durant la posta de sol. El tracte, per cada 3 persones que anessin amb el nostre flyer tindríem habitació i per cada 2 més, un crèdit de 90.000Kips per menjar al restaurant del hostel. La idea no ens agradava i no ens semblava ètica però no la vam descartar de primera pensant que provant-ho no perdíem res, a més a més ens oferien aquella mateixa tarda fer el creuer pel Mekong, veient la posta de sol, tot prenent un Laos mojito amb una brotxeta de pollastre a la brasa, per conèixer de primera mà el producte a vendre. Així que alguna cosa gratis ja havíem aconseguit. Això sí, preferíem intentar-ho per menjar abans que per dormir, ja que amb la tenda de campanya ja havíem vist un lloc a la riba del Mekong perfecte per passar la nit. Llàstima que el crèdit fos per menjar al seu restaurant de turistes perquè els 90.000 Kips, a nosaltres ens haguessin alimentat el doble o el triple de dies. De fet seria la primera vegada en tot el viatge que menjaríem al restaurant d’un hostel.

Seguim intentant una cosa més segura però abans esmorzem un entrepà, quin plaer, tornar a esmorzar entrepà i anem a la segona opció. Aquí ens diuen que podem començar l’endemà, que tenim sopar i dormir gratis. Ah, i whisky!

Proposem canviar el sopar per l’esmorzar i esperar que els nostres dots de venedores ens generin el dinar i el sopar gratis amb el creuer.

Tracte fet: en un lloc ens hem de guanyar amb suor, però només treballant dues hores, el dinar i el sopar. En l’altre lloc tenim guanyat sense esforç i treballant 3 hores, el llit, cafè, aigua, l’esmorzar i whisky.

La cosa es posa millor quan ens diuen, al lloc on dormirem, que de fet si volem dinar i sopar podem fer-ho gratis. O mengem el mateix que la família o ens donen sticky rice i un parell d’ous o nooldes instantanis. No hi ha dubte, el mateix que la família, així estirem el crèdit dels pijos del creuer. A més a més, la carta del restaurant té més menjar occidental que laosià. De fet el primer dia tastem un dels 2 plats laosians que hi ha, a preu el triple del que el pots trobar al carrer i la decepció no pot ser major. El sabor no té res a veure amb el que menges pel carrer, el gust està adaptat als paladars occidentals. O sigui que la resta de dies ens alimentem a l’estil occidental, hamburgueses i costelles de porc a la brasa. Deixem el menjar laosià per quan estem amb la família.

Aquella primera nit ens hem de buscar la vida perquè encara ningú ha anat al creuer amb el nostre flyer i a l’altre lloc començarem demà. Solució: demanem permís per acampar al jardí d’una casa. Permís concedit.

Sembla que durant el nostre temps de descans total a Luang Prabang, també descansarà la nostra cartera. I viurem al pur estil estil turístic: hamburgueses, whisky, cerveses i creuer pel Mekong. El clàssic dels “elephan pants” però a l’estil fueter, GraTiS.

I per si amb això no en tens prou, també hem descobert la manera d’anar de Laos a Cambodja, pagant la meitat o altres trucs motxillers per Laos. A més a més, podeu completar l’experiència en altres paísos d’Àsia mirant el Pressupost Motxiller per Àsia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s