Cambodja

Museu del Genocidi Tuol Sleng (Cambodja)

La visita al museu de Tuol Sleng o S-21 és una de les que s’han de fer a Cambodja. Segurament anar als camps de concentració, els Killing Fields, també però confessem que aquesta no la vam complir. Els dos llocs, a Phom Pehn, estan relacionats amb la part fosca de la història del país, els 3 anys que van governar els Khmers vermells de la mà de, qui passaria a la història com Pol Pot. En aquesta entrada només intentem posar en escrit el que diu l’audioguia, per tal que pugueu estalviar una mica, ja que considerem que el preu de tot plegat és abusiu. 5U$D per l’entrada i 3 per l’audioguia, a part, almenys una, has d’agafar, perquè no hi ha gaires panells informatius. Per si tot aquest dineral no fos poc, encara tenen la cara de demanar-te, voluntàriament, 2 dòlars més perquè així els nens cambodjans poden venir a visitar el museu. Què m’estàs contant? I els 8 dòlars que us he soltat? Posem que els 5 de l’entrada són per investigació però i els 3 de l’audioguia? En fi, que es mereixen que més gent publiqui el que diu l’audioguia. No és una transcripció literal però llegint això, no et cal pagar els 3 dòlars.

Una guia contextual: els Khmer Vermells vam governar Cambodja, des del 17 d’abril de 1975 fins al gener de 1979. La guerrilla revolucionaria, liderada per Pol Pot, volia convertir el país en una economia agrícola, destruint tot el que tingués a veure amb les ciutats, la cultura i la burgesia. Per ells això era atribuït a la burgesia.

1. Pròleg del malson: no diu res interessant. Bàsicament com utilitzar l’audioguia.

2. Catorze tombes: d’entre les 12.000 i 20.000 persones que es creu que l’organització va segrestar, només en van sobreviure 12. Quan el 7 de gener del 1979 les forces vietnamites van entrar a la ciutat de Phom Penh i dos dies després van descobrir la presó clandestina de la S-21, van trobar 14 cossos, corresponents als últims presoners. Els encarregats del centre de detenció i tortura, van destruir gairebé tots els documents, motiu que va impedir identificar les 14 víctimes. Es va decidir enterrar-los al lloc que havia sigut el pati de jocs de l’institut secundari.

3. Fora de l’edifici A: l’edifici A era un dels tres edificis destinats a classes, quan el predi era un institut. Quan es va convertir en centre clandestí de detenció i tortura, l’edifici A va passar a ser la zona de tortures. Els forats de ventilació es van tancar i les aules es vam reconvertir en sales de tortura. Els presoners que arribaven aquí, no sabien ni on eren ni perquè hi eren. Tenien una sèrie de normes a complir mentre eren torturats com per exemple, prohibit cridar o preguntar. Havien de respondre directament i mai desviar-se de la pregunta.

4. Dins de l’edifici A: la planta baixa consta de 10 habitacions. Cada una d’elles tenia un llit on s’encadenava al presoner. Al costat del llit hi havia una caixa de municions buida que feia de bany. Després de l’interrogatori, d’haver aconseguit que el presoner confesses el que ells volien sentir i de firmar la sentència; el presoner era matat a cops. Evitaven disparar per tal de no fer soroll, ja que la presó estava al mig de la ciutat. Malgrat ser una ciutat pràcticament buida de gent.

5. A qui es portava a la S-21? simplificant, a tothom que es considerés un enemic del règim, inclosa la família. Al principi es va poblar d’intel·lectuals, professionals i estudiants, és a dir, tot aquell que tingués un mínim d’educació. Després es va empresonar molts dels oficials del règim, ja que els va començar a agafar paranoia conspiradora entre ells. Pel règim, l’educació no era important. De fet, volien erradicar tot símbol d’educació i crear una societat de base treballadora.

6. Equipament escolar utilitzat per la tortura: a fora, al patí, hi ha un seguit d’estructures de fusta que servien per a la classe de gimnàstica dels alumnes. Els Khmers vermells li van donar una altra utilitat, no tan agradable. Penjaven als presoners lligats amb una corda fins que perdien el coneixement, llavors se’ls baixava i li posaven el cap a la merda perquè tornés en si, i de nou lligat i cap a dalt.

7. Fora de l’edifici B: durant els tres anys de govern dels Khmers vermells es van obrir uns 200 centres de tortura, per tot el país. El S-21 va ser el més secret de tots.

8. Fotografies dels líders: en aquesta sala podràs veure fotografies dels líders de la revolució. Alguns els veuràs en dues ocasions, una somrient com a líders i l’altra com a presoners. Va arribar un moment que la paranoia persecutòria d’aquesta gent va ser tal que van començar a perseguir-se entre ells. El 1978 quedaven menys d’un quart dels membres inicials de l’organització. Un dels personatges més famosos va ser el Dutch, que va començar essent el president de la S-21 i després va acabar essent presoner.

9. Catàstrofe a Phom Penh: L’objectiu d’aquesta gent era redefinir la societat, eliminant els estrats socials i crear una societat rural. Només a Phom Penh van assassinar uns 3 milions de persones. La idea era eliminar tota persona amb estudis i la seva família. El cas de Phom Penh va ser curiós, ja que durant la Segona Guerra Mundial moltes famílies van emigrar del camp a la ciutat buscant protecció. Quan els Jeremes Vermells van entrar a la ciutat, van dir a la població que havien de fugir al camp perquè Phom Penh seria bombardejada. La gent els va fer cas i van fugir en condicions penoses, molts van morir pel camí i els que no volien marxar, els mataven els Jeremes.

10. El personal de la S-21: joves, molt joves i analfabets. L’educació que rebia aquesta gent era bàsicament consignes i normes de conducta. La majoria no sabien llegir ni escriure. Tenien el cap tan menjat que quan arribava un camió amb nous presoners, ho celebraven contents. Tenien prohibit cap contacte sexual amb les presoneres, per això molts d’ells descarregaven la seva frustració amb elles durant els interrogatoris, amb tortures més cruels i cops més violents.

11. Recipient de metall: la gent del poble era tractada com animals. Tenien prohibit subministrar-se menjar, era considerat robar. Només menjaven dues vegades al dia i el que el govern els donava. S’havia de purificar la societat i això només s’aconseguia a base de sacrifici. Tothom havia de treballar al camp, sense cap ajuda mecànica. Ràpidament els tractors i altres eines abandonades van passar a formar part del paisatge.

12. Etiquetes d’identificació: cada presoner tenia la seva fitxa d’identificació. Una vegada identificat es tractava de deshumanitzar-lo. Mai més se’l cridava pel seu nom i tenien totalment prohibit parlar entre ells. Com hem comentat, no només es detenia al que era considerat enemic del règim, sinó a la seva família, parella i fills. S’havia d’eliminar les males herbes. Entre els detinguts hi havia metges, enginyers, professors, estudiants, etc.

13. Víctimes estrangeres: evidentment tots els estrangers van ser perseguits i empresonats. Cap dels detinguts va sobreviure però anys més tard les seves famílies van poder recuperar algun testimoni.

14. La cerca dels éssers estimats: el 1979 les tropes vietnamites van entrar a Phom Penh, el personal de la S-21 va destruir gairebé tots els arxius i els que no, van separar les fotografies dels informes perquè fos impossible identificar els presoners. No només havien matat als cambodjans i estrangers residents al país, sinó que havien enviat cartes als cambodjans que vivien a l’estranger demanant-los de tornar per construir un nou país i ser part de la revolució. Quan tornaven, els esperava un destí diferent.
Quan es va alliberar la S-21 es van penjar totes les fotos perquè les famílies poguessin identificar als seus.

15. Grilles de ferro: utilitzaven els grilles per unir els presoners entre ells. Aquests havien de romandre tombats en petites cel·les i sense poder-se moure.

16. La documentació de la mort: ja hem comentat que van matar a tothom qui tenia estudis o algun tipus de formació intel·lectual. Es van quedar sense metges. Els nous metges eren entrenats durant 4 mesos a posar injeccions i per aprendre anatomia obrien als presoners, alguns encara vius. L’objectiu era mantenir en vida al presoner fins que hagués firmat la declaració. Si aquests es desmaiava, li subministraven una injecció d’aigua amb sal o directament li aplicaven la barreja damunt les ferides obertes. Si un presoner moria abans de signar la declaració, obrien un expedient al torturador i un informe justificant la mort d’aquell presoner.

17. Fora de l’edifici B: Pol Pot prové d’una família de camp, rica però no molt rica. Quan és jove arriba a Phom Penh per estudiar i aconsegueix una beca per anar a Paris a continuar els seus estudis. Allí entra en contacte amb les idees comunistes i a poc a poc va deixant els estudis. Quan torna a Cambodja s’adona que el país està en mans de comerciants xinesos i vietnamites i és quan decideix començar una revolució.

18. Fora de l’edifici C: l’exterior d’aquest edifici està enreixat, per evitar que els presoners se suïcidessin llençant-se de dalt a baix. Aquí és on hi havia les cel·les, que encara avui podem veure, algunes de fusta i altres de totxos. A les parets hi ha marques on, els guardes, penjàven les claus. El seu analfabetisme arribava a l’extrem que no sabien escriure ni els números, les marques són palets per identificar el número de la cel·la corresponent a la clau.

19. Paraules d’un supervivent: aquí t’expliquen l’experiència d’un dels supervivents, quan va arribar a la S-21. Recorda quan el van detenir, que el van traslladar amb camió fins a no saber on estava i com els guardes joves els rebien amb alegria.

20. Paraules d’un supervivent: quan aquest testimoni va arribar a la S-21, li van baixar els pantalons fins als turmells i el vam obligar a seguir als guardes pujant i baixant escales. Recorda també com li van donar una botella per fer les necessitats i que passava, si pixava a fora. Bàsicament havia de recollir-ho llepant. També recorda com el van torturar durant 12 dies consecutius i que li pegaven per qualsevol motiu. Si cridava, si es movia, si s’asseia, si feia qualsevol cosa que no li havien permès, era motiu suficient per a una nova pallissa.

21. Fora de l’edifici D: avui en dia, aquest edifici està dedicat a sala d’exposicions. Aquí hi trobarem instruments de tortura i pintures realitzades per un dels supervivents que mostren el van patir.

22. Dins de l’edifici D: quan un presoner arribava a la S-21, se li obria una fitxa. Es mesurava la seva alçada, s’anotava d’on procedia i s’escrivia el seu historial. Se li treia una fotografia i s’annexava a l’informe. A partir d’aquí, el presoner perdia tot tracte humà.
L’objectiu de les tortures era aconseguir informació per tal de justificar la detenció de l’empresonat.

Els 10 punts que queden descriuen les fotografies i les pintures que ens trobem per les sales.
Esperem que tot això us hagi ajudat. No és una transcripció però almenys és un resum.

Categories:Cambodja

Tagged as: , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s