Cambodja

Pels carrers de Cambodja

Suposem que Cambodja és el primer país que visites del sud-est asiàtic, estrany però possible. Potser ets un enamorat dels antics temples i vols veure els Temples d’Angkor, ja!

Bé, en aquest cas, et sorprendrà la gran quantitat de carrets que venen menjar pel carrer. De qualsevol tipus, dolç i salat i a qualsevol hora. Com passa a altres països del sud-est, cada un està especialitzat en alguna cosa: entrepà, arròs amb acompanyament, noodles, peix o carn a la brasa, amanida de papaia o mango, fruita, cendal, etc. I cada un té el seu lloc i la seva hora de treballar. Així que si hi has sopat, difícilment hi podràs dinar demà.

Cambdoja menjar al carrer

Ara suposem que ja has estat en algun país del sud-est. Els carrets, en general, ja no et sorprenen, però atenció que Cambodja té dues novetats. La primera són els carrets de cafè, que a més a més tenen més pinta de food truck que de carret asiàtic i la segona són els venedors de petxines ambulants. Els trobes a diverses ciutats, demanes una llauna, que és la mesura que tenen i te les serveixen en una bossa.

Seguint amb el tema de la gastronomia, no t’esperes trobar entrepans, com passava a Laos, però aquí el pa està torradet. Realment fa la diferència. Vols saber que més es pot menjar a Cambdoja de típic?

I parlant de cafè, com passava a Tailàndia o Laos, fan un cafè negre amb llet dolça. Una espècie de llet condensada endolcida. Aquí també tenen aquelles bosses sense cul per posar el got de cafè o dur beure per emportar. Una idea brillant, veritat? El got no es volcarà mai! Perquè això no ha arribat a Lleida?, valeeee a Barcelona!

Curiositats de Cambdoja

I parlant de pa i llet, és fàcil veure un cambodjà, al matí amb un tros de pa i posant-li aquesta llet condensada per damunt.

I les dues últimes de menjar. Una que no t’esperes menjar per menys d’un dòlar. Has de saber que el plat d’arròs costa 500 o 1.000 riels i l’acompanya 2.000 riels. És una dada boníssima perquè en els llocs turístics sempre ús demanar un dòlar com a mínim. L’última, aquí també podeu trobar el baby egg, és a dir, menjar-te l’embrió de l’ànec, encarava a l’ou, bullit. Si no mires el que estàs menjant, sembla que et mengis un ou dur.

Entrepans de Cambdoja i menjar

Després de tant menjar, toca descansar. Cambodja és el país, dels que hem vist fins ara, que té el tema de les hamaques més instaurat. A cada casa tenen un o dues hamaques lligades entre arbres o a les columnes de la casa. Hi ha fins i tot un suport d’alumini per posar-hi l’hamaca, en cas que no tinguis on lligar-la. Hi ha bars que en lloc de cadires, tenen hamaques. Però el que no t’esperes és que els tuk-tuks tinguin una hamaca a dins, que el tuk-tukero obra per descansar. I l’altra que no t’esperes és que els camioners i alguns cotxes, també tinguin hamaca. Per lligar-la, utilitzen la porta del vehicle i l’altre extrem l’uneixen a un lloc fix.

Dormir a Cambdoja

El trànsit és del nivell d’Àsia, un caos, però també et permet molta llibertat. Pots travessar una rotonda caminant, sense que ningú faci sonar el clàxon. Respecte a altres països, no t’esperes la gran quantitat de bicis que hi ha. Molts nens les utilitzen per anar a l’escola i és fàcil veure’n dos, en una.

Cambodja és encara un país rural, en part perquè encara estan despertant-se dels temps dels Khmers Vermells. Però les ciutats turístiques i sobretot Phomn Pehn es van sobrepoblant ràpidament de gent jove. Aquests prefereixen anar a la ciutat a buscar-se la vida, els més afortunats cobrant uns 150U$D al mes per 6 dies a la setmana de 9 hores cada dia, treballant en algun local per turistes on, si tenen sort tenen un sostre. Als seus pobles d’origen, la gent viu 100% de l’agricultura i la ramaderia. Tothom té un tros de terra on cultivar l’arròs per la familia del pròxim any i algun que altre vegetal o fruita que intercanvien o venen amb els veïns.

Si és el primer país del sud-est, no t’esperes trobar plantacions d’arbres als quals els han fet un tall i tenen un coco penjant de l’escorça que recull un líquid blanc. Aquestes plantacions són de cauxo, herència del colonialisme francès.

També pels pobles veuràs moltes cases amb parets de canya i sostre de fulla de palmera. La majoria estan elevades del terra per quatre pilastres. La part entre la terra i el terra de la casa, que és un espai a l’aire lliure, ho utilitzen com a menjador i sala d’estar. Com és habitual al sud-est asiàtic, la vida passa al carrer. No tenen cap problema per mostrar com tampoc en tenen cap per xafardejar. No t’esperes que quan treguis una llibreta comencin a apareixer caps pel teu voltant guipejant el que estas escribint.

Malgrat que veuràs moltes samarretes de futbol i enganxines als cotxes, sobretot dels escuts del Manchester United, del Arsenal i del Barça, l’esport més apreciat pels cambodjans és la lluita. Un estil de lluita que comparteixen amb els tailandesos i que competeixen per ser els millors del món. Pel carrer veuràs gent jugant a la petanca i al bàdminton, dos esports que els queden de l’època dels francesos. L’altre esport és el del futbol amb una espècie de pluma de bàdminton. La gracia és passar-se la pluma, fent cabrioles, sense que caigui al terra.

Què és el que va sopreprende més de Cambodja? Explica’ns-ho en un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s