Cambodja

Imperi Khmer

Es creu que el regne de Khmer data del 100 d.C, però en aquells temps es coneixia com a regne de Funan. Aquest regne es va fundar al delta del Mekong, amb fortes influències d’Índia i de la Xina. Anys més tard, entre el 500 i el 700, els Funan van ser absorbits pels Chenla, també un regne amb fortes influències hinduistes. El regne de Chenla va sorgir de la unió de dos regnes: els “Chenla de l’aigua” que es dedicaven al comerç mitjançant l’intercanvi amb altres regnes, utilitzant el riu i els “Chenla de la terra”, al nord, que es dedicaven a l’agricultura de l’arròs.

Els Chenla van governar la regió fins a la seva desintegració, en petits regnes Khmer, cap al segle VIII. Van haver de passar 100 anys fins que el rei Jaysvarman II, el 802, unís els petits regnes per formar-ne un de sol, més poderós, que passaria a ocupar un dels llocs importants a la llista de grans imperis del món. Jaysvarman II es va autoproclamar Chakravarti, és a dir, Governador del Món (un títol una mica ambiciós però fins on ell coneixia, aplicava).

Indravarman I, el nebot del rei unificador, va establir Hariharaluya com a capital del regne i posteriorment, el 889, Yasovarman I va fundar una nova capital, Ya Sodharapura, avui en dia, coneguda amb el nom d’Angkor. A partir d’aquí, l’imperi passa per moments d’esplendor, intercalats amb moments de guerres contra els regnes veïns, principalment els Champa vietnamites i els Ayutthaya tailandesos. Finalment, a partir del s.XIV, l’imperi es debilita per diversos motius, que presentarem més endavant, i és en aquest moment quan es decideix moure la capital a Phom Penh per motius polítics, estratègics i administratius.

Els khmers són un poble fort, treballador i intel·ligent. En aquells temps eren experts en l’art de la pesca i l’agricultura d’arròs, que els permetia ser autosuficients i més a més, eren bon guerrers. Però no només per la seva voluntat van construir un dels imperis més importants del sud-est asiàtic. L’elecció del lloc d’assentament de la seva capital, Angkor, va tenir un paper fonamental per dos motius: geogràficament i geològicament.

Per una banda, la zona escollida era una gran plana, ideal per conrear arròs regat amb les aigües del Mekong. El llac Tonle Sap, la reserva d’aigua més gran del Sud-est asiàtic, servia tant per reserva d’aigua com per pescar. D’aquesta manera, la població era autosuficient pel que respecta al menjar, una dieta a base d’arròs i peix. Només el rei i alguns membres de la reialesa ampliaven l’alimentació amb fruita i a vegades, carn de caça.

Per una altra banda, la ciutat quedava defensada naturalment pel riu Mekong i pels turons ubicats als nord i a l’oest.

A més a més, tant el riu com el llac, eren les vies de comunicació ideals per comerciar amb altres regnes. Els khmers intercanviaven peix i arròs i productes de luxe com per exemple: ivori, pebre, cardamom, plomatges d’aus exòtiques, laca vegetal i cera d’abella. A canvi, importaven paper, metalls, porcellana, seda i vímet.

Els khmers tenien una estructura social piramidal amb el monarca a dalt de tot. El rei tenia el poder humà i diví, intervenia en els afers de justícia i assegurava protecció al seu poble. Els encarregats del control social i administratiu eren els oficials i els administratius, generalment familiars del rei, el qual els donava terres per tal de garantir l’estabilitat. Aquestes terres eren conreades pel poble, l’esglaó més gran de la piràmide social. Els agricultors pagaven tribut entregant grans d’arròs als nobles, a canvi de poder conrear la seva terra. Els sacerdots de cada temple eren els encarregats de recol·lectar aquests tributs, part dels quals enviaven al temple més gran i així successivament fins a arribar als magatzems reials. Els agricultors, també havien de servir a l’exèrcit durant les campanyes d’extensió o protecció del territori i havien de treballar en la construcció d’obres públiques, camins i temples o obres privades pel rei i els nobles.

Entre el poble ras i els nobles hi havia els artesans, comerciants i professionals; per exemple arquitectes i pescadors.

Fora de la piràmide, sense cap tipus de dret, hi havia els esclaus, els quals no eren propietaris ni de la seva pròpia vida. Aquest grup estava format per presoners de guerra d’altres regnes o per pagesos que no havien pogut pagar les taxes.

S’ha de destacar el paper de la dona en l’imperi Khmer. A diferència de la majoria dels regnes contemporanis (i moltes vegades encara avui), la dona Khmer tenia un rol important en la societat. Tant, que la guàrdia reial estava formada per dones, per ser considerades més legals que els homes.

L’altre fort de l’imperi Khmer era el militar. El seu exèrcit seguia l’organització i les tècniques índies, utilitzant catapultes, elefants i arquers, entre altres. Durant la seva història van tenir moments d’expansió i de defensa, principalment contra els Champa de Vietnam i els Ayutthaya de Tailàndia, com ja hem comentat.

Els khmers van començar essent pobles animistes, creien amb els esperits de la natura que es trobaven en éssers vius com les plantes, els arbres i els animals; en éssers inanimats com muntanyes i llacs i en els fenòmens naturals de la pluja, el vent i el Sol, entre altres. A través del comerç amb l’Índia i la Xina, els khmers, entren en contacte amb l’hinduisme, religió que adopten des del temps de Jayavarmam II i durant uns 400 anys. El budisme arriba de la mà de Jayavarmam VII, la branca del Mahayana però després de la seva mort, s’adopta com a religió estatal el budisme Theravada.

Si ens fixem en els gravats de molts temples, veurem representacions de ballarines i músics que justifiquen que un dels entreteniments preferits dels khmers era la música i el ball. De fet, una vegada al mes, el rei organitzava un festival de dansa i el vuitè mes, es realitzava una performance cada dia, invitant als ambaixadors al Palau Reial per gaudir de l’espectacle.

Els experts citen una sèrie de fets per intentar justificar el declivi de l’imperi i la seva caiguda final, datada oficialment, el 1431 en mans dels Ayutthaya.

Un dels fets, va lligat amb la seva expansió, en aquest cas es deu al seu sistema de regadiu. Els Khmers havien creat una xarxa de canals i pantans per regar els seus conreus, tenir aigua durant tot l’any i així poder alimentar l’extensa població. Aquest fet, que en un principi, va ser favorable, ja que ajudava a ser autosuficients perquè podien tenir entre 3 o 4 collites anuals, altres regnes contemporanis només en feien una; els va jugar en contra a mesura que el seu imperi s’expandia territorialment. La necessitat de mantenir els canals nets de fang, el fet que cada vegada hi hagués més canals i més llargs, que per construir ciutats es talessin boscos i per tant es tregués la protecció natural del sòl i un canvi de climatològic amb pluges més intenses però menys freqüents; dificultava tenir aquestes reserves d’aigua netes de fang i per tant faltava aigua per abastir tots els conreus. La manca d’arròs, fos pel consum propi o pel comerç, va ser un dels factors que va debilitar internament l’imperi.

L’altre factor fou econòmic. Cada rei volia construir el seu temple, monuments, millorar la xarxa de camins i les obres públiques. La construcció no només buidava les arques reials sinó que treia del camp als camperols que havien de treballar com a constructors. Amb els camperols fora de la terra, el conreu de l’arròs dequeia i per tant, també les reserves emmagatzemades.

Les diverses campanyes d’expansió també ocasionaven un cost extra en doble sentit. Un, en el sentit de la conquesta en si, ja que s’havia de sufragar les despeses militars i una vegada més, es treien camperols del camp per servir a l’exèrcit. En un altre sentit, si la conquesta triomfava, s’havia de deixar soldats en els nous territoris per tal d’assegurar l’expansió territorial i després dur a termes les obres necessàries per tal de garantir l’estabilitat al nou poble.

Quan els Ayutthaya van envair Angkor van destrossar part de la ciutat i van capturar professionals, ballarines i músics. La capital de l’imperi Khmer es va traslladar a Phnom Pehn.

Més fotos dels temples

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s