Història

L’imperi Mongol (1/7) – Fins a la mort de Genghis Khan

Per fer aquesta serie de 7 entrades, en les quals hem resumit molt breument part de la història de Mongòlia que correspon a l’Imperi Mongol fundat per Genghis Khan, destaquem els següents llibres:

  • La Conquista Mongólica de J.J.Saunders editat per EUDEBA el 1973.
  • Historia Secreta de los Mongoloes, de Yuan Chao Ni Shi, editat per Miraguano el 2000.
  • El Imperio de las Estepas: Atila, Gengis Kan, Tamerlán, de Rene Graousset ediftat per EDAF, el 1991.

Per ajudar-vos a situar en un mapa les regions de les quals estem parlant us recomanem visitar la web Mongols.eu



La terra que avui coneixem com a Mongòlia, sempre ha estat habitada per pobles nòmades, de fet, aquest estil de vida encara es manté avui en dia. Es creu que el que avui s’anomena mongols, provenen de l’ètnia donghu, que ja habitaven aquestes terres al segle III a.C. i havien format una confederació de tribus per lluitar contra altres tribus de l’occident. Els donghu, a través de matrimonis, van anar unint tribus i liderant el territori fins que a finals del s.II, els xiongnu, els van derrotar i es van apropiar de gran part dels seus territoris. L’any 48, els xiongnu es van dividir en dues tribus, propiciant el naixement dels clans wuhuan i xianbei, aquests últims es consideren els descendents dels donghu. Entre les diverses batalles dels diferents clans, s’hi ha de sumar les incursions dels xinesos, a finals de s.II d.C. els Han van lluitar contra els xiongnu, fet que van aprofitar els xianbei per quedar-se amb els territoris perduts pels seus veïns. Durant el temps de Tan Shihuai, líder dels xianbei, a la segona meitat del segle II, es va produir la primera confederació gran de tribus, un total de 12, que va ocupar el territori més gran fins aquell moment. Però després de la mort d’aquest, el clan xianbei va entrar en declivi i finalment es va acabar fragmentant.

Fins, més o menys, arribar a Genghis Khan, la història de Mongòlia és fàcil de simplificar: tribus i més tribus, que s’unien, es fragmentaven i es tornaven a unir. Aquestes tribus nòmades es basaven en una economia ramadera, on criaven animals i comerciaven amb la Xina, per obtenir metalls i tèxtils, a canvi de pells animals. No explicarem aquí cada tribu, però sí que citarem alguns noms que ens haurien de sonar com murong, duan, yuwem i tuoba o tabgach, aquests últims passaran a la història com la dinastia Wei del Nord. Tampoc ens hem d’oblidar dels kitat que seran els fundadors de la dinastia Liao o els rouran, que són descendents dels xianbei i que viuran a l’alitplà mongol però acabaran essent expulsats durant el s.VI per tribus de trucs.

Contemporanis a la dinastia Tang de la Xina, a Mongòlia hi predominaven els shiwei, que eren un conjunt d’altres tribus, com per exemple dilie i wugu, tot formant una confederació. Els xinesos la van batejar com tata, i d’aquí derivarà el nom de tàrtar amb el qual passaran a la història pels occidentals. De fet, les guerres entre les tribus mongoles i les xineses són recurrents durant tota la història. Els mongols s’unien per lluitar contra el poder de les grans dinasties xineses, tal com va passar al 209 a.C. contra els Han i els xinesos es defensaven contra els mongols nòmades construint, per exemple, la Gran Muralla Xinesa.

Un dels mètodes per engrandir el clan era casar-se amb membres d’altres clans, així es formaven les unions. La primera gran-gran unió, data del s.XII formant la confederació de les tribus mongoles, on el padrí de Genghis Khan en va ser un dels líders. Aquesta unió va acabar desfragmentant-se per les guerres contra els Jin, que regnaven a la Xina del Nord, quedant dividida en més de 100 tribus de diferent origen, llengua, desenvolupament cultural i creences religioses. El pare de Temujin, el qual passarà a la història com Genghis Khan, va voler reorganitzar les tribus i va pactar un matrimoni pel seu fill de 9 anys. Desafortunadament, Yesugei, el pare, que era el líder del clan kiyat, va morir enverinat. Els altres membres del clan no van reconèixer a Temujin com a nou líder per ser encara un nen. Així ell, la seva mare i els seus germans van ser desterrats i obligats a sobreviure pel seu propi mitjà. Temujin, va ser segrestat pels caps del seu clan, que el volien matar per tal d’evitar que en el futur reclamés la seva posició social. Per sort, aquest es va poder escapar. Ben aviat, Temujin, va destacar per les seves gestes heroiques i en demanar la mà de la qual havia sigut la seva promesa, el pare d’aquesta, el cap dels ongiratt, no va tenir cap problema en complir el pacte que s’havia fet anys endarrere amb Yesugei. Així va ser com Temujin va recobrar el prestigi perdut i ràpidament va anar guanyant fama, aconseguint la unió dels pobles, fos per pròpia voluntat o a la força. Algunes de les tribus s’hi unien per aliances matrimonials, altres per por que matés als seus habitants i altres senzillament, per invasió.

Genghis Khan a Ulaan Bataar

Temujin va ser nomenat Genghis Khan per una assemblea de líders de clans celebrada el 1206, i amb aquest nom serà amb el que passarà a la història de la humanitat, el Primer Gran Líder. El qui fou un dels primers globalitzadors del món, va ser també la causa de la pèrdua i endarreriment de moltes cultures, que fins a la seva invasió havien sigut pròsperes, com per exemple, la cultura persa. Genghis Khan va ser el precursor d’un dels imperis més grans del món, pel que fa a extensió territorial, des del mar del Japó fins a gairebé Alemanya i des de Rússia fins a la Índia. Aquest èxit es deu, entre altres motius, a una gran diferencia amb occident, i és que els mongols tenien un exèrcit professional, en lloc d’un exèrcit de camperols, com passava a l’Europa feudal i a part eren nòmades, per tant no tenien una base on atacar-los. L’exèrcit mongol era expert en muntar cavalls, la mida dels quals era perfecta per recórrer l’estepa mongola sense necessitat de descansar durant hores, corrent a 15 km/h. A més a més, l’adaptació dels estrips, que havien descobert a la Xina, els va permetre de poder disparar amb arcs mentre seguien cavalcant. Genghis Khan va barrejar homes de totes les tribus i races, per formar un exèrcit que no tingués cap lligam social entre els seus membres i va desenvolupar diverses tècniques i estratègies militars que, els seus successors van saber millorar i que fins i tot, altres exèrcits van utilitzar al llarg de la història mundial. Amb la Xina va començar una guerra, l’any 1235, que acabaria el seu nét, el Gran Khan número cinc, Kubalai, l’any 1279, l’objectiu era aconseguir pastures pels seus cavalls en els fèrtils camps xinesos.

Si mirem cap a l’altre costat, al món musulmà, Genghis Khan va utilitzar la mort d’uns comerciants compatriotes per envair els estats de l’oest. Val a dir que, generalment, entre els comerciants mongols s’hi infiltraven espies per tal de passar informació sobre altres societats i així carregar contra elles sense sorpreses. Genghis Khan va enviar el seu exèrcit, el qual va arrasar les actuals Iran, Iraq i la regió històrica de Turquestan, a l’Àsia Central, saquejant tot el que es van trobar, expandint la seva fama d’assassins desapiadats que ja arribava a Europa.

Pel que fa a l’administració social, es va deixar aconsellar per Ch’u ts’ai, un xinès que s’havia posat a la seva disposició després de què els mongols conquerissin Pequín. Els exèrcits de mongols, cada vegada que entraven a la força a algun campament, ho destrossaven tot i només mantenien en vida aquelles persones que els podien ser útils, com artesans i enginyers que els havien de servir per construir armes i dissenyar estratègies per derrumbar les muralles i altres defenses, de les ciutats. A més a més, als presoners de guerra, que no havien assassinat, els utilitzaven per construir foses i defenses abans de l’atac a les ciutats, així no tenien cap problema pel nombre de morts que hi pogués haver. Un dels èxits de l’ampliació de l’imperi va ser el de la guerra psicològica que consistia en per tal de forçar la rendició de les altres tribus, els soldats de Genghis Khan, mataven a tots els enemics, que no els hi servien, de manera violenta i sanguinària.

Per una altra banda, Genghis Khan va propiciar la creació d’un sistema de postes que comuniqués tot el seu territori. A cada punt de parada, anomenat yam, hi havia menjar, beure i cavalls, així els missatgers, després de recobrar forces, podien canviar de cavalls i seguir amb la seva ruta. Abans d’atacar qualsevol objectiu, Genghis Khan, requeria un informe amb l’objectiu de saber l’estat del seu enemic. Una de les estratègies que seguien, com ja hem comentat, per a recopilar informació, era amagar espies en les caravanes comercials.

Durant els temps de Genghis Khan no només es va ampliar el territori sinó que es van fer algunes millores socials, malgrat els saquejos i la destrucció d’altres cultures. Un punt a favor d’ell, era que estava obert a noves idees i sempre estava disposat a agafar el millor de cada societat per tal de millorar el seu imperi. Així va crear un sistema d’impostos als clans que incorporava, va construir sils per emmagatzemar el gra i va crear escoles per oficials, entre altres millores. A més a més, no li preocupava la religió que processava cada tribu i de fet deixava que cada un s’encarregués d’expandir els seus dogmes, sense posar cap entrebanc a la llibertat de culte. Genghis Khan va redactar un llibre d’ordres socials, el Yasso, inspirat per Tengi, el Firmament Etern, el Déu del Cel i que havia de ser la guia per a tots els mongols, on deixava escrit, entre altres, la llibertat de culte religiós que acabem de comentar, la pena de mort pels assassins, robatoris importants, mentires concertades, adulteri, etc. També va obrir rutes comercials entre Orient i Occident, sobretot entre xinesos i musulmans i va protegir les caravanes de mercaders amb soldats que les protegien de bandits o possibles lladres, en el que en termes històrics, s’anomena Pax Mongolica. Així es va fomentar tant l’intercanvi de mercaderies, com l’intercanvi cultural i religiós entre els diferents punts de l’imperi. Gràcies als mongols es van globalitzar descobriments xinesos com la pólvora o viatgers europeus van poder explicar Àsia, al món, com és el cas de Marco Polo. Desafortunadament, també es diu que per culpa dels mongols, la pesta bubònica es va estendre ràpidament per Europa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s