Com sobreviure turísticament a Àsia

Corea dormir sense pagar

A Fuet,mate i Arròs, on expliquem les nostres experiències per Àsia, tenim un objectiu i és explicar com vam fer per viatjar durant un any, per Àsia, gastant per mes, menys del que costa llogar un pis a Catalunya. Com que a nosaltres ens va costar molt trobar aquest tipus d’informació i moltes vegades no la vam trobar, vam haver d’anar a l’aventura i perdre força temps per trobar la millor manera de no gastar. Tant d’esforç no volem que es perdi, per tant, anirem publicant de cada país aquells trucs que no vam trobar per internet i que a nosaltres ens van ajudar molt. Ja hem presentat 3 trucs per viatjar pel Japó que pot utilitzar tothom, també hem explicat el nostre cas de Com anar a Borobudur i gastar menys del que esperes o Entrar i Sortir de Bali com un local, una de les experiències de les quals estem més orgullosos, guanyar a la llegenda que els turistes no podem viatjar com locals per Indonèsia. Com també estem molt contents amb l’èxit de la nostra expedició De Laos a Cambodja pagant la meitat. També hem explicat Com anar de Georgetown (Malàisia) a Hai Yat (Tailàndia) gratis. Mentre que en el cas del Japó, els consells els pot utilitzar qualsevol tipus de viatger, els tres últims exemples estan encarats a viatgers motxillers. En fi, que si voleu més idees passeu-vos per l’apartat Pressupost Motxiller per Àsia.

En el cas de Corea del Sud explicarem com dormir gratis, on ho vam fer i com ho vam fer. I per si això fos poc, explicarem els llocs concrets on ens vam posar per fer dit. Així, anem una mica més enllà de la frase “a Corea és molt fàcil fer dit” i us animem a provar-ho, dient-vos el lloc on nosaltres vam deixar la motxilla a terra i vam aixecar el cartell (aquest detall també el trobareu a cada l’entrada en concret de les ciutats corresponents).

Com hem explicat a Corea amb Pressupost Motxiller, la despesa més gran en aquest país és el dormir, gairebé 10 U$D per persona i nit. Evidentment això quedava fora del nostre pressupost, ja que la idea era gastar, com a màxim, 10 U$D per persona i dia…Què vam aconseguir amb aquests trucs que us passem ara? Doncs gastar 8,3 U$D per persona i dia, en total 215 U$D en 26 dies, dels quals vam viatjar 12 dies nus i crus de Busan a Sokcho i vam passar la resta a Seül treballant a canvi de dormir, però aquesta vegada, només teníem l’esmorzar gratis, així que ens havíem de pagar la resta de menjar, per tant, els hem inclòs a les despeses. Però voleu veure els números sense Seül? Doncs serien 12,27 U$D per persona i dia, en 12 dies, en total 147 dòlars per persona, una mica més del nostre pressupost, però molt per sota del que haguéssim pagat dormint de la manera convencional.

Busan: en el cas de Busan, vam entrar-hi amb ferri des del Japó i van sortir-ne amb autobús destí Gyeongju. El que sí que vam poder fer gratis, a Busan, va ser dormir. La primera nit ens van convidar a dormir un hotel, un senyor que havíem conegut al ferri però millor si us llegiu la història del Mr.Lee de Corea i la segona nit vam dormir al McDonald’s 24h.

Gyeongju: per arribar a Gyeongju vam agafar un autocar des de Busan i per marxar-hi, vam utilitzar el mateix transport, amb destí a Jinju, on només hi passaríem unes hores. Però a Gyeongju vam utilitzar per primera vegada la nostra tenda de campanya, per fi la climatologia era benèvola i no ho vam dubtar. Bé, uns quants dubtes sí que teníem perquè si bé havíem preguntat a diverses persones sobre la possibilitat d’acampar ningú ens va dir que estava prohibit però ningú ens sabia dir si es podia fer. Així que ho vam fer una mica d’amagatotis, vam caminar cap al Gyongju National Park, que des del museu és fàcil arribar-hi i vam entrar pel camí que està a les coordenades 35.820725, 129.227883. D’allí ens vam embotir una mica dins de la muntanya i vam buscar un lloc relativament amagat entre els arbres i pla per passar-hi la nit, no va ser gens difícil trobar-lo. Les despeses associades al dormir a Gyeongju seran les de deixar les motxilles grans a l’estació d’autocars, concretament a la cafeteria de l’estació. Per Gyeongju vam caminar amb les dues motxilles petites, a les quals els hi havíem lligat la tenda de campanya en una i els aïllants a l’altra, així com els sacs de dormir. La tècnica de lligar la vam anar perfeccionant durant el viatge, però d’aquesta manera carregàvem molt menys pes.

Hem de dir que aquell dia haguéssim agraït enormement trobar algun cas d’algú que ens confirmés que havia acampat a Corea del Sud sense cap problema. Perquè mentre estàvem a l’estacionament del museu provincial, sopant els nostres noodles, es va apropar un coreà que vivia a Miami i que estava de visita amb la seva filla i ens va convidar a menjar una barbacoa coreana amb ell. Aquesta vegada, no vam poder repetir l’experiència del Mr. Lee, i li vam declinar amablement la invitació, ja que volíem arribar a la muntanya amb la llum del dia per tal de trobar un racó adequat per acampar. Llàstima perquè anant tranquils, amb el frontal ja n’haguéssim tingut prou.

Gwangju: aquí també hi vam arribar i en vam marxar amb autocar, procedents de Jinju i cap a Jeonju, respectivament. Per dormir vam utilitzar Couchsurfing, amb el que les despeses que veureu a dormir, en part, són el que ens va costar el sopar que vam cuinar les dues nits que vam dormir allí. La primera nit vam invitar al nostre amfitrió i al seu amic a una truita de patates i la segona els vam fer un plat de pasta. Però hem de dir que al parc natural vam trobar-hi molts llocs on es podria acampar tot i que s’hi ha d’arribar amb un autobús urbà, ja que l’estació d’autocars queda força lluny.

Jeonju: aquí encara vam seguir pagant els autocars tot i que haviem conegut una parella que feia la ruta per Corea al revés que nosaltres, és a dir de Seúl a Busan i ens van dir que sempre fent dit i que sempre amb molt bon èxit. Així que la idea ja començava a creixer en nosaltres. Per dormir vam seguir amb la filosofia fuetera de no pagar més de 10 dòlars entre els dos, així que no va quedar més remei que fer el truc de les motxilles, pagant 4.000₩ per deixar les dues motxilles grans a les taquilles de l’estació d’autocars i carregar els estris d’acampada per passar la nit al turó que hi ha aprop del Jaman Mural Village, més o menys a les coordenades 35.815171, 127.155514. En aquest cas ho vam fer gairebé al a cima que es troba a 139.9 metres. Un altre lloc que es podria fer és al turó del davant, on hi ha el moument Omokdae.

Cheongju: quan vam veure que de Jeonju a Danyang no hi podíem anar directe i que a sobre arribar a Chengju era un dels destins més cars, és quan ens vam plantejar el fet de fer dit. Per anar de Jeonju a Cheongju ja no hi érem a temps, però a partir d’allí, la cosa ja canviaria. El que sí que seguíem igual, era el dormir sense pagar. Així que arribats a Cheongju ens vam posar a caminar cap al parc Tangeumdaengong-won i allí vam passar la nit. En aquest cas, com que ja era tard, vam carregar les motxilles amb nosaltres.

Danyang: per arribar-hi ja ho vam fer amb dit, hem de confessar que havíem agafat malament la carretera i per això ningú no ens parava, però afortunadament un home ens va ajudar i amb gestos ens va fer entendre que estàvem malament. Una vegada a la zona bona, en 3 minuts ja érem dalt d’un cotxe “parlant” amb el seu conductor camí a les coves de Danyang. La zona bona és la carretera 19, més o menys al punt 36.982639, 127.913973. No vam dormir a Danyang, vam anar a Donghae amb tren. Volíem arribar-hi fent dit, però uns nois ens van parar i ens van dir que era molt difícil perquè molt poca gent anava cap a la zona que nosaltres volíem, així que els vam fer cas i molt amablement ens van portar a l’estació de trens amb cotxe.

Donghae: vam entrar-hi amb tren i vam dormir a l’estació de trens, ja que eren les 2.00 am de la matinada. Una estació amb tots els punts Fueters ja que tenia aigua calenta per preparar-te el cafè del matí i uns noodles ràpids, internet, banys i fins i tot taules per dormir millor. Ah i vam poder deixar les motxilles tot el dia, gratis. La pròxima nit, que l’estació va tancar, vam dormir a l’aparcament del costat de l’estació de trens i per anar a Yang-Yang vam tornar a provar el dit, amb èxit.

Yang-Yang: des de Donghae vam fer autoestop i ens vam posar sobre la carretera 7, més o menys a les coordenades 37.5098, 129.1034174 on hi havia una gasolinera i ens va parar un noi, que tampoc parlava anglès però que molt amablement ens va portar fins a peu de platja on va aprofitar per fer-se unes fotos amb nosaltres. No vam dormir allí i vam marxar-hi fent dit.

Sokcho: com que vam arribar a Yang-Yang molt d’hora vam poder passar unes hores allí i a la tarda anar cap a Sokcho fent dit, ja que només està a 12 km. Ens vam tornar a parar a la carretera 7, més o menys a les coordenades 38.111771, 128.632986 on ens va parar un senyor que ens va deixar a l’accés per anar a Seorak Sunrise Park, on volíem acampar i passar la nit. Però les noies d’Informació i Turisme ens van dir que no era possible acampar, ara sabem que no hi hauria cap problema, i unes senyores que vam conèixer pel carrer es van oferir a portar-nos al centre de Sockho on vam anar a donar un tomb per investigar els voltants del llac Yeongnanho per acampar. Com que no vam tenir èxit, vam decidir anar a provar sort a la platja, ja que ens havien dit que no hi hauria problema. De camí a la platja, va començar a ploure, just quan passàvem pel costat d’un McDonald’s 24 hores, al carrer Donghae-daero, que es va convertir en la nostra casa per aquella nit. Per la pròxima nit, ja faríem cap a Seül.

Seül: Un dels dits més fàcils de fer és el de Sokcho-Seül, o almenys això és el que diuen, perquè en el nostre cas vam decidir agafar l’autocar perquè ens esperaven a Seül on teníem un tracte per treballar a canvi de dormir durant dues setmanes, que ens van permetre descansar, preparar la resta de viatge i gaudir d’allò més d’aquesta magnífica capital i de molts dels seus museus gratuïts. Com ja hem comentat, en aquest cas, no incloïa el menjar, per tant hem contat els dies que vam passar a Seül a les despeses.

Si tenim en compte el que no hem gastat pel fet de no pagar per dormir, aquest és el resultat, 200 dólars a la butxaca! O sigui que hem menjat gratis o hem viatjar gratis per Corea del Sud! Per veure-ho més clar, si aneu a Despeses i altres coses per Corea, veureu que cada un de nosaltres va gastar 216 dólars americans, per tant, gairebé un de nosaltres va visitar Corea gratis.

Per fer la taula, hem tingut en compte l’opció més barata per dormir dues persones, ja sigui en habitació doble o en un llit en habitació compartida. En aquesta taula no hem contat el que ens hem estalviat per fer autoestop, ni el que ens hem estalviat per menjar de tant en quant noodles instantanis en el nostre tupper.

Així que aquí teniu el “nostre secret” totalment al descobert, com passar 26 dies a Corea, 12 viatjant i la resta dormint a canvi de treballar, però pagant-nos el menjar (si voleu us passem el nostre menú d’aquestes dues setmanes, que per fer-lo vam visitar 3 supermercats buscant a cadascú les ofertes). Perquè vegeu que no amaguem res, us obrim les despeses, on podeu veure que fins i tot hi ha 36 U$D que vam haver de gastar per comprar un telèfon mòbil perquè el nostre va morir el primer dia d’entrar a Seúl.

Si teniu més idees d’estalvi o indrets per fer dit o dormir gratis, podeu ajudar-nos a completar la informació per als pròxims motxillers.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s