Com sobreviure turísticament a Àsia

Viet Nam amb pressupost motxiller

A Viet Nam no hi ha descans que valgui, a la que et descuidis, per la teva condició de blanquet, els preus es doblaran. Fins i tot, ens comentava la gent del sud, que quan viatgen al nord, a ells també els inflen els preus. Els detecten per l’accent i perquè hi ha paraules que diuen totalment diferent. És una situació esgotadora. Anem a veure cada apartat per separat.

Per moure’t per Viet Nam amb la manera més barata i ràpida és amb autocar, si treiem l’autoestop de l’equació. No és que siguin molt barats però tampoc són cars, entre 4 i 8 dòlars segons la distancia. Aquí passa el mateix que a Cambodja, s’ha d’anar a les agències i negociar. No totes et permeten fer-ho i gairebé totes t’oferiran el mateix preu i el mateix horari, això és perquè en realitat t’ofereixen el mateix autocar. Totes? No, hi ha uns irreductibles que tenen la seva flota d’autocars i amb això fan preus més competitius, però t’ha d’anar bé el seu horari perquè tenen menys oferta. Aquests herois són els Sinh Tourist. Per anar de Hue a Ninh Binh vam pagar 199.000 VND, pel que els altres ens demanaven 250.000 i sense negociar. A més l’avantatge de viatjar amb ells és que la parada-destí sempre és al seu hotel. No, no hem canviat la nostra manera de viatjar! Lo bo d’això és precisament que si arribes de matinada, et deixen esperar al seu hall fins que surti el sol i fins i tot, almenys al de Dalat, us donaran aigua calenta per fer-vos el cafetó del matí i entrar en calor, no passa el mateix al de Ninh Binh però sí que podreu fer tenps allí. Viet Nam té tren, que va del nord al sud però, generalment és més car que els autocars.

El tema de fer dit sembla que funciona però com que només teníem 15 dies vam preferir fer viatges nocturns amb autocar i així no perdre temps i estalviar diners d’allotjament. Només vam provar el dit per distàncies curtes al voltant de Dalat i sempre amb eficàcia i eficiència.

L’altre caco dels pressupostos i el que des de F&M intentem trobar-li l’alternativa és pagar l’allotjament. A Viet Nam només vam pagar per dormir a dos llocs, a Hanoi (i posem un *) i a Mai Chau, aquest últim perquè feia massa fred per acampar i volíem tenir l’experiència guiri d’una homestay (lo dit, experiència guiri, res de local, no us enganyeu).

Com ho vam fer per no pagar més nits? Algunes les vam passar als autocars nocturns, que a sobre són còmodes perquè tenen butaques que s’estiren gairebé 180°. Algunes nits vam acampar, altres vam dormir als McDonald’s 24 hores i en un destí vam fer un dels Couchsurfing més meravellosos que hem fet. La conclusió de tot això és que es pot acampar a Viet Nam. Havíem llegit que es necessita permís de la policia i que la gent no et permet acampar. Doncs bé, nosaltres vam acampar en un jardí privat i al hall d’una oficina de correus amb el permís dels vigilants nocturns. Així que sí que es pot acampar i no cal amagar-se.

Veiem l’* de Hanoi. Si bé vam dormir dues nits sense pagar, una perquè vam arribar tard i l’altra perquè ens havien d’aixecar a les 5.00am per anar a buscar l’autobús per anar a Mau Chau. Vam decidir pagar les altres 3 perquè vam veure que per 2.5 U$D els hostels backpackers et donaven esmorzar i cervesa gratis. Vam dormir en dos però us en vendrem un, perquè s’ho mereixen Hanoi Rocks Hostel. Aquí per 2.5U$D tens un llit de llitera en un dormitori, generalment amb massa llits. Però les habitacions són suficientment grans com per no ser aclaparant i a més a més hi ha milers de dutxes (amb aigua calenta i sabó). La majoria de hostels fan cervesa gratis a les 18.00h fins que s’acabi el barril. Aquí l’amic Hanoi Rocks Hostel té una contra i és que en ser tan gran, si agafes un dia de gent, potser només fas un parell de gots. Però aquesta contra, l’arregla fent una segona ronda a les 22.00 amb les mateixes condicions, segona ronda que els altres hostels no ofereixen. Per què venem aquest lloc? Perquè on realment fan la diferència és en l’esmorzar. Alguns hostels havíem vist un cartell de bufet lliure però aclarien que si agafes massa, et cobrarien. Paraaaaa és lliure o no? I què és massa? Altres llocs et deixen triar entre dues torrades amb ou o amb melmelades, noodles o creps i un cafè o té. Aquí senyores i senyors, desbotoneu els cinturons. Bufet lliure amb torrades i dos tipus de melmelades, xocolata, dos tipus de fruita, verdures bullides i rmenat d’ou. Per beure cafè, llet i te, bé un cosí aigualit de cafè però eh! algo havia de fallar. Repeteix tant com vulguis. La gent menjava a rebentar i s’emportava el dinar. Nosaltres haguéssim fet el mateix, esmorzar fins a saltar-nos el dinar i estoquejar el sopar. No ho vam fer perquè teníem extra de pressupost per menjar a Hanoi, que per una altra part, és pràcticament l’únic que es pot fer aquí. Per si tot això no fos poc, pots deixar les motxilles al guardamotxilles tant temps com vulguis. Ara bé el secret, si sou de dormir a llocs més fins, podeu aprofitar-vos de totes aquestes bendimies, ja que no controlen res. Només heu d’entrar i moure-us com Pedro por su casa. Si voleu us passem un plànol del lloc ;P. Ah i els segon secret i mooolt important! S’ha de reservar per Booking perquè si aneu directament al mostrador us demanaran 5U$D i allí és innegociable perquè és un autèntic hostel de backpackers portat per backpackers. De fet el lloc, ofereix allotjament a canvi de treballar unes hores com a relacions públiques i creieu-me, els relacions públiques d’aquest lloc no foten res més que servir les cerveses i preparar la taula de beer pong…

En resum, a Hanoi pagues per dormir, menjar i beure 2.5U$D per dia persona.

I menjar a Viet Nam? Barat però no tant barat. Aquí teníem la sensació (i ho van comprovar) que sempre ens cobraven de més per la nostra cara de blancs. Els noodles no haurien de costar més de 20.000 VND, fins i tot en trobareu a 15.000 i els entrepans 10.000 VND o 15.000 en el cas de Ho Chi Minh City. Els plats amb arròs ronden els 30.000 VND, en alguns destins podem trobar el plat amb dues carns i dues verdures per 20.000 VND i en altres, pel mateix a 35.000 VND. Però bé, buscant bé i preguntant sempre primer, es pot menjar per menys d’un dòlar. Si no, busqueu llocs amb cartell. Un cas exemple de com pugen els preus: veiem la transacció entre una venedora ambulant i un vietnamita per una caixa de dolços. Ell paga 10.000 VND i marxa, ella es gira i veu com hem vist tota la transacció. Travessem junts el carrer i a l’altre costat ens decidim a demanar-li una caixeta, com que ha vist que hem vist quan li han pagat, no ens pot enganyar. Paraula de la dona mentre ens dóna la caixeta? 20.000 VND. El doble! Ens la mirem amb la rialla i el bitllet de 10.000 VND a la mà, el vols o marxem…ens torna la rialla i agafa el bitllet. Per què ens ho feu tan difícil?

Els altres punts que ens preocupen als viatgers motxilers de baix pressupost són on aconseguir aigua calenta pel cafè, té o pels noodles instantanis de l’esmorzar (i a vegades del sopar o dinar), on trobar internet i on poder carregar els dispositius electrònics.

Aigua calenta, a Ho Chi Minh i a Hanoi hi ha les convenience stores. Al centre de Hanoi hi ha el Cercle K i al de HCMC el Family Mart. Els noodles els pagareu a 3.500 VND però si trobeu un super, els preus baixen als 2.500 VND. Als pobles, us tocarà comprar els noodles i a la mateixa botiga us donaran l’aigua. A Hoi An, a l’oficina d’Informació i Turisme tenen un dispenser amb aigua calenta i freda. L’altra opció és a la botiga on compreu el bitllet d’autocar, generalment tenen el dispenser o un escalfador d’aigua elèctric.

L’intent és el punt més difícil perquè fora de les dues capitals, no hi ha cadenes de restaurants de menjar ràpid. Si era urgent entràvem a algun hotel o hostel i els demanaven la wifi. Mai ens la van negar però era només per consultes ràpides. A algunes oficines d’informació i turisme, trobareu wifi o fins i tot ordinadors, com és el cas de Hoi An o Ho Chi Ming.

Per carregar els dispositius electrònics, tret de les cadenes de menjar ràpid, siguem honestos i diguem les coses pel seu nom, tret del McDonald’s, a pocs llocs podràs. Potser a les estacions de tren, a la de Ninh Binh es podia però ja no en sabem cap més. Vam trobar una solució aplicable a tots els països i que no se’ns havia passat pel cap fins ara. Al conductor de l’autocar! Sempre ens va fer el favor de carregar els dispositius electrònics amb el USB.

L’aigua per beure no és un problema. La botella de litre al supermercat està a 7.400 VND i només us caldrà comprar-ne una o tenir un recipient recarregable. Pel carrer hi ha, contínuament, bidons d’aigua potable. Als autocars us donaran sempre una botella petita i als llocs de menjar de carrer sempre hi ha el té gratis i lliure. Així que no passareu set.

Els banys públics no

són gaire habituals però quan en trobeu un, és gratuït. Generalment a les estacions de servei n’hi ha i si no, als hostels i restaurants de blanquets us deixaran utilitzar-lo.

Les entrades als llocs turístics, les barates, ronden el dòlar i les famoses es disparen per damunt dels 100.000VND0. Aquest punt és el pitjor de tot Viet Nam. A llocs on hi ha entrada gratis, et cobren per estacionar la moto. Si sou dos i el lloc és de recorregut curt, un es queda guardant la moto i l’altre va i després canvieu els rols.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s