Història

L’imperi Mongol (2/7) – L’expansió cap a Europa de l’Horda d’Or a mans de Batu en temps de Ögedei

Presentat Genghis Khan, seguim una mica més amb la seva història personal, totalment vinculada a la història del país. Genhis Kan va tenir amb la seva primera dona 4 fills, el primer fou Jochi, tot i que mai va quedar clar si era fill seu, ja que va néixer després que la seva dona, Borte, fos segrestada poc després de la seva boda. El segon fill fou Chagati, el tercer Ögedei, el preferit del seu pare i el fill petit fou Tolui. Quan Genghis Khan va morir el 1227, abans però va dividir el seu territori amb quatre yurts entre els seus fills, els quals van saber ampliar-lo, treballant conjuntament. Jochi seria el cap dels territoris occidentals, però aquest moriria molt jove, el mateix any que el seu pare i el seu territori es va dividir entre els seus dos fills, Horda, que es va quedar la Sibèria occidental i Batu, al qual li va pertànyer les estepes de Rússia i Hungria, que encara s’havien de conquerir. Batu seria el fundador de l’Horda d’Or. Chagati es va quedar amb el que seria el sud de la històrica regió de Transoxiana, que avui en dia correspondria als països d’Uzbekistan, Tajikistan, part del Kyrgyzstan i part de Kazahistan, a l’Àsia Central, on va formar el khanat de Chagati fins als dies de Timur el coix. El fill petit, Tolui es va quedar amb les valls d’Ornon i Kerulen, tal com corresponia al fill menor, havia de cuidar el terreny mongol i va lluitar contra els Chin, de la Xina, el 1231. La seva família serà la que passarà a la història amb més Grans Khans. Per la seva part, Ögedei, va ser elegit el Gran Khan el 1229 i va estendre l’imperi del seu pare, fins a la seva mort el 1241, situant Karakorum com la capital, construint-hi unes muralles.

Durant els anys de Ögedei com a Gran Khan, els quatre germans van batallar amb exèrcits propis però sempre amb el mateix objectiu, estendre l’imperi. Pel nord van lluitar contra els Chin, de la Xina, per l’occident contra els musulmans i van començar a conquerir la vall del Volga, amb Rússia, Polònia i Hongria, amb la idea d’arribar a Europa. Els mongols es van imposar tant a budistes, com musulmans i cristians, fet que els hi va portar conseqüències més endavant.

Per posar un exemple de la col·laboració entre famílies, per conquerir la Xina, van reprendre la guerra que havia començat el seu pare i Ögedei va liderar una estratègia amb tres fronts, un exèrcit comandat per ell mateix, un altre pel seu germà petit Tolui i un altre pel general Sübedei. D’aquesta manera, i amb l’ajuda dels Sung del sud de la Xina, van envoltar els Chin. El 1231, els Chin van caure i Mongòlia va arribar a Corea, però no va ser fins al 1236 que la van ocupar oficialment i van entrar en contacte amb el Japó, nació que va intenta ocupar Kubalai, l’últim Gran Khan a partir de 1260, fill de Tolui.

Contents amb l’èxit que estaven tenint a la Xina, el 1230 Ögedei va organitzar un exèrcit per conquerir l’Àsia occidental. Van començar per Pèrsia i Azerbaidjan, ja que hi havia bones pastures i els havia de servir com a punt base de tota l’expedició, per conquerir Iraq, Síria i els regnes cristians de Georgià i Armènia entre el 1234 i el 1235.

Una tàctica semblant de cooperació d’exèrcits és la que van seguir per conquerir les terres de la vall del Volga, on els exèrcits liderats per Batu, el fill de Jochi, el fill gran mort de Genghis Khan, van anar envoltant i estrenyent el cercle fins a establir-se a la riba del Volga. Genghis Khan ja havia arribat a l’occident però van ser els seus fills els quals gairebé van arribar a Europa i sobretot els seus néts qui expandirien el territori fins a les portes d’Egipte, sota les ordres de Möngke, primer i de Kubalai, després. La conquesta de la Sibèria occidental, liderada per Batu, va començar derrotant als búlgars i arribant a Rússia, des d’allí va seguir cap a Polònia, Hongria i Croàcia, on hi van entrar el 1241, saquejant i destruint tot el que es trobaven al seu camí. Quan ja estaven disposats a seguir la seva gesta cap a l’Europa interior, va morir Ögedei, deixant el títol de Gran Khan en mans de la seva dona Töregene, que el regentaria a l’espera de la convocació del concili, el kuraltai.

Batu, que liderava els exèrcits cap a Europa, va decidir tornar perquè s’havia convocat un kuraltai, a Karakorum, la capital de l’imperi, per elegir el nou líder i la seva família hi havia d’enviar representants. Ell no volia ser el nou khan i era conscient que seria difícil reunir, novament, tots els exèrcits mongols per seguir la conquesta d’Europa. Per això, el 1242, l’exèrcit de Batu es va instal·lar a Rússia on va fundar l’Horda d’Or i va cridar tots els prínceps russos per obligar-los a prometre vassallatge i la imposició d’un impost. Sota l’imperi mongol, Rússia va conèixer els costums musulmanes i els sistemes d’administració i recaptació d’impostos xinesos. L’imperi de l’Horda tenia la seva capital a Sarai i dominaven nou principats russos, entre ells Kiev i Kazan i fins a les portes de la República Comercial de Novgorod per una part i a la Mar Negra, pel sud.

A la mort de Batu, el 1256, el va succeir el seu fill, Sartak però aquest va morir un any després. El 1257 va aconseguir ser nomenat Khan de l’Horda d’Or, el germà de Batu, Berke que va regnar fins al 1266. Aquest era musulmà per convertit i va lluitar contra la família dels Il-Khan, instal·lats a Pèrsia. L’any després de la mort de Berke, un nét de Batu, fill del seu fill Tokokan, va pujar al poder com a Khan de l’Horda d’Or, aquest era Möngke-Temür i el va succeir el seu germà Töde-Möngke. El sisè Khan d’aquesta rama va ser el fill de l’únic fill de Tokokan que no havia siguit Khan, així Töle-Buka, fill de Tartu i besnét de Jochi, va regnar durant tres anys. Al morir aquest, la successió va tornar a la familia de Möngke-Temür, a mans del seu fill gran, Toktu. El 1313 el va succeir el seu nebot Özbek, fill de Toghilcha. Els dos últims khans serien els fills de Özbek, primer Tinibeg del 1341 al 1342 i després Janibeg, del 1342 al 1357. Finalment, el príncep de Moscou, Dmitri Donskói va plantar cara als mongols el 1380 i Ivan III el Gran va ser qui els va derrotar definitivament el 1502, però encara ha de passar molta història per recórrer aquests més de 200 anys.

Però tornem endarrere, a la línia principal, la del títol de Gran Khan que s’atorgava per mèrit militars, després de celebrar una junta de tots els nobles de l’Imperi, ja que no hi havia una línia successora per herència. Tot i que en aquest cas, el successor de Ögodey com a Genghis Khan va ser el seu fill Küyük, que va liderar l’imperi fins a la seva mort el 1248. Amb l’elecció de Küyük, es va acabar l’expansió de l’imperi mongol cap a Europa, ja que aquest i el seu tiet, Batu de l’Horda d’Or, havien tingut diverses disputes en el passat, que feien difícil la cooperació en noves gestes militars. Tots dos es miraven de reüll.

Per aquelles dates, l’imperi mongol ja havia entrat en contacte amb musulmans, cristians i budistes i gràcies a la llibertat de culte, havia posat en contacte les tres religions entre elles. Els missioners van veure territori lliure per anar a expandir els seus dogmes i sobretot, entre musulmans i cristians es van reobrir les noves ferides. Així com els cristians veien bé la invasió mongola a terres musulmanes, amb la mira posada a ocupar, religiosament, nous territoris, no acabaven de veure clar l’actitud dels mongols que no feien diferències religioses quant a matar. El Papa Innocenci IV va enviar diverses expedicions a Karakorum a parlar amb el Gran Khan i fins i tot, exèrcits de cristians es van unir als dels mongols, en el que es coneix com l’aliança franco-mongola. Així exèrcits de cristians, majoritàriament nestorians, i majoritàriament, relacionats amb les Croades es van unir amb els mongols, per lluitar contra els musulmans d’Egipte, els mamelucs. Si bé, és cert, que alguns dels pròxims Grans Khan es casaran amb dones cristianes i alguns, fins i tot, sembla que mig adoptaran la fe de Crist, cap d’ells es converteix al 100%, ni renuncia a la seva fe amb Tengi, el Firmament Etern. Si algun líder mongol es canvia de religió, aquests són els de l’Horda d’Or que es converteixen a l’islam. A Karakorum, la capital imperial, s’hi construeixen, temples, mesquites i esglésies i no serà difícil veure als Gran Khan visitant qualsevol dels tres tipus d’edificis religiosos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s