Buenos Aires

Els monuments més importants per Recoleta (I de III)

Possiblement Recoleta i Palermo siguin els barris que més monuments i escultures tinguin de Buenos Aires. Recorre’ls, és feina de més d’un dia i per això dividirem Recoleta en tres entrades, la primera serà per la zona més turística, la del voltant del Cementerio de Recoleta, la segona pels Bajos de Recoleta i deixarem per l’últim les zones menys conegudes del barri. I encara ens quedarà per una nova entrega un rellevament més fi d’algunes zones que ara no entrarem en detall. Queda clar que es necessita temps per coneixer el barri i això que a Recoleta amb Temps i Recorregut complet per Recoleta, no ens vam moure de les zones més fotografiades.

cementario-de-recoleta_juan-maria-camposEl primer lloc de parada obligatòria al barri i un dels imprescindibles de la ciutat, és el Cementerio de la Recoleta. Aquest cementiri és considerat un dels més importants del món per la importància de les personalitats que hi ha enterrades i per la gran quantitat d’obres d’art que hi ha, algunes de les quals no podem contemplar, ja que es troben a l’interior de les criptes. En aquesta entrada no ens hi extendrem, ja que necessitaríem dues o tres entrades més. Només us direm que passejant amb calma pel cementiri ja hi dediquem, mínim, dues hores i que podrem descobrir escultures com les del mausoleu de Juan Maria Campos o les espectaculars obres de l’artista Lola Mora al mausoleu de López Lecube. Si les trobeu, entendreu perquè diem que són espectaculars i és que aquesta artista argentina es mereix una entrada a part.

A la Plaza Francia hi ha el bust de Luís Braille, obra de Djibilion Lázaro. Aquest comparteix espai amb el monument que el país gal va regalar a Argentina en la celebració del Centenario de la Revolución de Mayo. El monument d’Edmond Peynot té dues figures al·legòriques, una de la República Francesa i l’altra de l’Argentina, acompanyades per l’àngel de la Gloria. Al peu de la pilastra hi ha les figures de marbre de Carrara que representen la Ciència, la Industria, l’Agricultura i les Arts i estan acompanyades per relleus de bronze on es poden veure dos moments importants per cada país, en el cas de França la presa de la Bastilla i la declaració de la Independència i pel cas d’Argentina la Primera Junta i el pas pels Andes de l’exèrcit de San Martín.

homme-parlantAl costat de la Plaza Francia hi ha la Plaza Intendente Alvear amb el bust de Torcuato de Alvear, el primer alcalde de Buenos Aires i el responsable de l’obertura de l’avinguda de Mayo. El bust va ser obra de A. Jons i Juan Lauer el 1900 i està acompanyat per una figura alada que simbolitza La Gloria. Marcelo Torcuato de Alvear, que va ser president del país del 1922 al 1928, i fou fill de Torcuato de Alvear, també està representat en aquesta plaça, en una obra de l’argentí Gerson Eric Irala, el 2010. El padrí de Marcelo, Carlos María de Alvear, un militar de l’època de la independència, també té un monument a Recoleta, a prop del dels seus familiars. En aquest cas, el monument eqüestre, de Emilie Antoine Bourdelle, està sobre una columna de granit polit i està acompanyat per La Llibertat, la Victòria, la Força i l’Eloqüència. A la Plaza Intendente Alvear també hi ha l’escultura del Orador, Homme Parlant, de León Ernest Drivier que data de 1928.

A la Plaza Dante també hi ha una altra escultura de Emile Antoine Bourdelle, Heracles arquero. El mateix autor té una altra obra al barri, la del Centauro Herido, totes dues de principis de s.XX. L’Heracles comparteix plaça amb l’obra de Charles Despiau que representa a Eva i amb José Figuero Alcorta, el president de l’Argentina durant una part de l’època d’esplendor del país del 1906 al 1910, representat per Juan Carlos Ferraro

Si travessem l’avinguda Alvear, anem cap a la Plaza San Martín de Tours, el patró de la ciutat que no va tenir una escultura a Buenos Aires fins al 1981. Ermando Bucci va representar l’escena que el sant parteix la seva capa per donar-li a un pobre. També en aquesta plaça ens trobem amb l’enginyer i periodista argentí Emilio Mitre, fill de Bartolomé Mitre, el qual també ens trobarem per Recoleta. Hernán Cullen Ayerza va ser el responsable, el 1930, de representar Emilio, el qual a partir de 1894 dirigí el diari La Nación creat pel seu pare.

ramon-falconDavant de l’església del Pilar, hi ha la Plaza Ramón J. Carcagno amb una de les escultures que causen més controvèrsia. Es tracta d’un monument a un policia repressor de principis de s.XX. Ramón L. Falcón va morir a causa d’una bomba posada per l’anarquista rus, de només 18 anys, Simón Radowitzky. Falcón i el seu ajudant, Juan Alberto Lartigau estan representat a través de les figures al·legòriques de la Fatalitat i la Gloria, realitzades en marbre de Carrara per l’artista Alberto Lagos, el 1918. Alberto Lagos també és l’autor de les obres de Canning i Antonio Piñero, de les quals ens parlarem a la segona entrega.

Ara anem a un dels parcs més desconeguts de la ciutat i que rendeix homenatge a la persona que més ha canviat la fisonomia de Buenos Aires des de la seva posició com a director de Parcs i Jardins de la Ciutat. Estem parlant de, ni més ni menys, Charles Thays, al qual li podem posar cara, ja que en aquest parc hi ha una rèplica del bust que hi ha al Jardí Botànic de la ciutat. Aquí també hi ha l’escultura El Árbol del basc Néstor Basterretxea, el Troso masculino del colombià Gernando Boterio i la Venus de la porteña Marta Minujín. Totes tres obres van ser ubicades durant l’última dècada del s.XX.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s