Història

L’imperi Mongol (3/7) – De Pèrsia a la Xina temps de Hülegü i del Gran Khan Kubalai

A la mort del Gran Khan Küyük, el 1248, la seva dona, Oghul-Ghaimish va regir durant 3 anys fins a la convocatòria d’un nou kuraltai, un nou consell, per establir el successor. Com que la família Ögedei no tenia candidat ferm, va acabar essent elegit Möngke, el fill de Tolui. Durant el seu regnat, del 1251 al 1259, es va produir la conquesta de la Xina i de Persia fins a les portes d’Egipte, ajudat pels germans Kubilai i Hülegü, respectivament. Möngke es va encarregar, personalment de la conquesta de la Xina, amb l’ajuda de Kubilai, i va deixar al seu germà Arik-Bröke a càrrec de la capital, Karakorum. Pel que correspon a Pèrsia, va posar a Hülegü al capdavant de l’expedició que va arribar fins a Bagdad, el 1258 on va fundar l’imperi dels Il-khans de Pèrsia i liquidant el califat Abasí, destruint pràcticament els seus 5 segles d’existència, al cremar la ciutat i deixar-la en ruïnes. Els fills de Tolui tenen un paper important en la història de Mongòlia. Möngke, el quart Gran Khan, va seguir amb l’expansió del territori, conquerint Xina i bona part de l’Àsia Central. El seu germà, Kubilai, el succeirà com a Gran Khan i serà el fundador de la dinastia Yuan de la Xina. El seu germà petit, Hülegü, passa a la història per ser el fundador del khanat Il-Khan de Pèrsia i l’altre germà Arik Böke serà protagonista de la primera guerra de successió dins de l’imperi, en pretendre el tron a Kubalai després de la mort de Möngke.

Seguint a l’Àsia persia, on els mongols, liderats per Hülegü, van seguir cap a Síria, perseguint els seus enemics que buscaven refugi en altres indrets. El 1259 va morir el Gran Khan Möngke, quan els exèrcits, liderats per Hülegü, ja estaven a punt d’entrar a Egipte. De la mateixa manera que va passar anys enrera amb Batu i Europa, ara Hülegü també es veurà obligat a endarrerir posicions, a l’espera del nou concili. Hülegü va traslladar gran part de les seves tropes a Azerbaijan, deixant a Síria un petit exèrcit, a mans de Ked Buka. Aquesta situació la va aprofitar el sultà de El Cairo, dirigint les tropes de mamelucs per atacar les baixes línies mongoles, així el 1260 es va produir la primera derrota mongola, a Ain Jalut, una derrota més moral que física.

En aquest punt de la història es produeix un trencament en la dinàmica mongola, ja que hi havia dos pretendents al tron. Hülegü, donava suport al seu germà Kubilai, el qual s’havia fer un nom a les campanyes de la Xina. Però per una altra banda, l’altre germà, Arik Bröke que estava a càrrec de Karakorum, va aprofitar que els altres dos estaven fora del territori, pròpiament dit, mongol per convocar un kuraltai a Karakorum d’on en sortiria elegit Gran Khan. Per primera vegada a la història de l’imperi de Genghis Khan, es va produir una guerra civil entre els descendents que va durar quatre anys, entre el 1260 i el 1264, el vencedor fou Kubilai. La familia Ögedei, amb Kaida i la família de Chagatai amb Alghu al capdavant, i en un principi, van donar suport a Arik Bröke. Aquestes diferències no van acabar amb l’elecció de Kubilai com a Gran Khan i tindran repercussions al llarg del temps.

Paral·lelament a tot el citat, a la part de la Sibèria, va morir Batu, el líder de l’Horda d’Or. el 1256. El seu regne se’l va quedar el seu fill Sartak, que era cristià per influències de la seva mare, però va morir l’any després. Posteriorment, va passar a mans de Berke, un dels fills de Jochi, musulmà convertit, que va arribar al poder el 1257 i el va regir fins al 1266. El nou khan, germà de Batu, estava ofès amb el seu cosí Hülegü, el cap dels Il-Khan de Pèrsia, per la manera com aquest havia tractat els musulmans durant la seva campanya. Com que a part, tenia port que Hülegü el convertigués en vassall, va preferir establir una aliança amb els egipcis mamelucs per lluitar contra el líder del Il-Khan a la batalla de Ain Jalut.

Ja hem comentat, però paga la pena remarcar, que els mongols respectaven la llibertat de culte dins dels seus territoris però això no els impedia matar a qualsevol. De fet, la primera etapa de l’imperi mongol, es caracteritza per la crueltat dels homes de l’exèrcit que no tenien problemes en matar, saquejar i destruir ciutats. Els soldats, nòmades per naturalesa, abominaven els camperols i destruïen les seves collites per tal de tenir pastures pels seus cavalls. Tampoc els agradaven les ciutats emmurallades, ni molt menys tot el que tingués a veure amb la cultura, per això saquejaven, destruïen i cremaven tot el que estigués a la seva mà. Amb la religió passava una cosa semblant però diferent. Quant a les persones, no feien distincions, si els havien de matar però per contra, tampoc imposaven la seva fe del Firmament Etern. Amb aquesta política no podem dir que es fessin amics de ningú, més aviat, es van buscar enemics a tot arreu. Els cristians es van oferir diverses vegades a unir-se a ells, evidentment, prèvia conversió al cristianisme per lluitar contra els musulmans i aquests lluitaven ferotgement contra els exèrcits mongols. Els mongols van contestar als cristians que ells eren els encarregats de salvar el món i que si els cristians es volien unir al seu exèrcit, ho podien fer però que ells dirigien. Així alguns exèrcits de cristians, en veure que les Croades, fracassaven, lluitaven amb els mongols contra els musulmans però de seguida es van adonar que l’objectiu d’ells i dels mongols era diferent. Els mongols no feien distinció en cremar ciutat i matar gent, fos cristiana o musulmana. De fet, si alguna religió respectaven lleugerament, era la budista.

El mateix problema religiós tenien a l’altre costat d’Àsia, a la Xina. El nord de la Xina era nòmada i salvatge, segons els Song, del sud. Aquests seguien la filosofia de Confuci i veien en els mongols una amenaça en les seves creences i retrocés en la seva manera de viure. Per això volien evitar a tota costa la invasió mongola però quan el nét de Genghis Khan, Kubilai Khan, va enfocar el seu khanat a conquerir el que quedava de la Xina, aspirant a convertir-se en Fill del Cel, val a dir que no va tardar gaire fins a aconseguir-ho. El 1279 va derrotar la dinastia Song del Sud, aconseguint dominant tot el territori que avui anomenem Xina. En aquell moment va ser quan es va traslladar la capital de l’imperi mongol de Karakorum a Pequín i es va formar la dinastia mongola Yuan. La part positiva és que va adoptar el sistema social xinès i així va governar durant anys, fins al 1368, que la dinastia mongola Yuan va ser derrotada pels Ming xinesos. Durant el temps de la dinastia Yuan, els xinesos estaven exclosos de qualsevol càrrec públic, l’exèrcit seguia essent mongol i l’administració es va donar als estrangers, entre ells Marco Polo. Es va instaurar i expandir el sistema de correus, que tan bons resultats els havia donat i es va fomentar la llibertat comercial, deixant transitar als mercaders lliurament per tot el territori. A més a més, es va començar la construcció del Gran Canal, que facilitaria el transport i així abastir a la capital, Pequín, d’aliments. També es va ordenar la construcció de grans graners i els pobres i malalts rebien ajuda de l’estat mongol, per no parlar de la llibertat religiosa, regida per la llei Yasa que permetia la convivència entre el budisme, amb el cristianisme, el taoisme, el confusionisme, l’islam i ara també l’hinduisme. Malgrat tot, els xinesos del sud veien una amenaça contínua als bàrbars del nord i als mongols i a més a més, se li sumava que l’exèrcit mongol estava “desocupat”. Una part dels soldats van optar per seguir l’exemple del seu líder i van adoptar els costums xineses però una majoria, va seguir amb els costums mongoles de destruir i saquejar tot el que volguessin. Kubalai va intentar envair el Japó, en dues ocasions, la primera el 1274 i el 1281, després d’haver enviat dues comissions a les illes per instar-los a la rendició. Malgrat tot, totes dues vegades cau derrotat per la força dels vents nipons, els kami-kaze, és a dir, vent diví. Seguint la seva expansió cap al sud, van arribar a la jungla indoxinesa, entrant a Hanoi el 1283, i van sotmetre als estats tais el 1294, arribant a Birmània o Myanmar, on van saquejar la seva capital, Pagan o Bagan. En l’intent d’incursió a Java, a Indonèsia, van sortir-ne derrotats. Kublai Khan va ser el cinquè i últim Gran Khan de l’imperi mongol. A la mort del Gran Khan Kubalai, el va succeir el seu nét Temür Khan però aquest ja només tenia poder sobre la Xina, com a emperador, ja que les altres parts de l’imperi van quedar dividides entre altres líders mongols, essent independents entre elles.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s