Coses que no t'esperes per Àsia

De turista per Vietnam

Vietnam està a la llista de tota persona a qui li agrada viatjar i així ha de ser. És un dels pocs països del sud-est asiàtic on, fent tot el turístic de la manera més turística, pots marxar tenint una sensació de la realitat força encertada. Potser diríem que Vietnam i Tailàndia són els dos països del sud-est, on els turistes i els locals, tenen coses més en comú. En canvi, Cambodja, Laos o Myanmar, si vols conèixer la realitat del país, has de moure’t una mica més, sacrificar algunes comoditats i deixar el “luxes” per un altre moment.

Vietnam va ser durant molt de temps un país comunista, o mig país comunista, per això avui és difícil trobar cadenes de restaurants ràpids però a Ho Chi Minh ja hi ha un parell de McDonald’s i a Hanoi, quan nosaltres hi vam estar, estava acabat de inaugurar. El que sí que hi ha són les cadenes de convenience store, on podreu aconseguir aigua calenta gratuïta pels noodles, cafès i tes motxillers.

A Hanoi, hi ha tant turista i tant estranger “vivint” que els hostels de motxillers fan el negoci amb les excursions per aquells “viatgers per lliure”, en lloc d’amb el dormir. Una prova és que pots trobar allotjament per 2,5 dòlars americans amb cervesa gratuïta dues vegades al dia i esmorzar de bufet lliure, que et serveix per dinar gratis. Això sí que no t’ho esperes, pràcticament et “paguen” per dormir en el seu allotjament. Ni amb el nostre pressupost ajustat, ens sortia a compte no pagar per dormir, amb aquestes super ofertes. Una altra cosa que no t’esperes és la gran quantitat d’estrangers que us trobareu al Vietnam “vivint” i és que és relativament fàcil trobar feina de professor d’anglès i està força ben pagada. A nosaltres ens en van oferir directament passejant pels carrers de Ho Chi Minh, no us en podem explicar res perquè no estavem interessats ja que només estariem al país per 15 dies.

Els autocars són de lo millor que ens hem trobat al viatge, potser diria que fins i tot millor que al Japó. Al Vietnam sempre et donen una botella d’aigua i una manta i els seients són, en realitat, butaques individuals que gairebé s’inclinen 180º i aquesta vegada, recalquem, el terme “individual”, no com a Laos, que si bé eren llits al 100%, et tocava compartir-lo (encara que viatgessis sol). Tampoc t’esperes que puguis fer molts viatges a la nit i encara que arribis a la matinada al destí, sempre et deixen al davant d’un hotel, on et permetran esperar-te al rebedor fins a una hora decent per anar pel carrer (almenys amb la companyia que viatjàvem, sempre va ser així). A Com moure’t pel Viet nam expliquem més detalladament aquest punt del viatge.

Pel que fa al trànsit, Vietnam i en especial Hanoi, és un dels pitjors casos en el qual hem viatjat fins ara. Aquí, com a vianant, ningú et veu però és que no et veuen ni quan et tenen al davant. Ningú frenarà, abans t’esquivaran o tu t’has de deixar portar per la dinàmica “Be water, my friend”. Senzillament comença a caminar, millor si intentes travessar en diagonal, que perpendicular i au, ves fent. Sort! L’únic positiu que tenim per dir és que condueixen en el mateix sentit que nosaltres, així que almenys no tindràs confusió cap a quin costat mirar, però ja et diem ara, que tampoc serveix per relaxar-se gaire.

No t’esperes trobar al Vietnam un tret compartit amb Mongòlia, i és que els caps de setmana, als parcs surten els que lloguen els cotxes i les motos en bateria pels nens. Així ho vam veure tant a la plaça principal d’Ulan Baatar com a la de Hanoi. Segurament a la Xina també ho facin però no ens hi vam trobar durant el mes que hi vam estar viatjant.

El que comparteixen amb altres països del sud-est i per sobretot amb la Xina és el futbol pluma, però el més sorprenent és l’edat dels participants. Si bé, et trobes grupets de nois joves en alguna plaça, els que millor juguen són la gent gran, independentment del gènere. Aquest esport, ja internacionalment conegut, sobretot degut a les immigracions s’anomena Jianzi a la Xina i đá cầu al Viet Nam. En aquest país és tan important, que no t’esperes que sigui l’esport nacional. No t’esperes que veure’l practicar sigui tan entretingut i les filigranes que poden arribar a fer.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s