Història

L’imperi Mongol (4/7) – Hülegü i el Il-Khan de Pèrsia

Com ja hem comentat i hem avançat una mica, a la mort del Gran Khan Kubalai, el 1294, el gran imperi mongol ja estava dividit en khanats independents entre ells. L’imperi mongol quedava partit en el khanats de Chagatai a mans de Kaidu, a l’Àsia Central; l’Horda d’Or a Rússia liderats per Toktu, Il-Khanat de Gaikhatu que tenia la base a Iran i va ser fundat per Hülegü i la Xina que quedava governada per la dinastia Yuan. La particularitat de cada khanat era que cada governant ho feia segons els costums i la religió de la majoria dels seus vassalls, ja que tenien un territori d’allò més variat, el territori de Geòrgia i Armènia, seguia essent cristià, la part de Pèrsia, on hi havia el khanat Il-Khanes era musulmà i la part de la Xina, budista i confusionista.

Un dels que van acceptar ser subordinat dels Yuan, reconeixent a Kubalai com a Gran Khan, ja havia sigut el seu germà Hülegü que havia fundat el khanat de Il-Khan a Persia. La capital flamant del nou khanat fou Maragha on, Hülegü hi va morir el 1265. Els musulmans estaven contents, ja que les tropes de Hülegü no els havien tractat gens bé i per la seva part, els cristians estaven tristos, ja que gràcies al fet que la dona de Hülegü era cristiana, havien gaudit de cert benestar social. A Hülegü el va succeir el seu fill Abaka, que va seguir una política semblant a la del seu pare. Aquest va regnar fins al 1281, fins que el seu germà petit, Tegüder el va succeir fins al 1284. Els pròxims líders del Il-Khanat van ser els fills de Abaka, primer, del 1284 al 1291 ho va ser Arghun i posteriorment, fins al 1295, el seu germà Gaikhatu. A la mort d’aquest, la línia va passar al seu cosí Baidu, fill del germà de Abaka i Tegüderm, Tarakai. Baidu només va ser líder per un temps curt i ràpidament va ser succeït pel fill de Arghun, Ghazan. Del 1304 al 1316 va regnar Oljeitü i l’últim Il-Khan de Pèrsia va ser el seu fill Abu Sa’id.

Amb l’Horda d’Or instal·lada a Rússia i la dinastia Yuan, governant a la Xina, tota l’acció d’aquella etapa història succesix a la zona del Il-Khan de Pèrsia. Aquests i els descendents de Batu, de l’Horda d’Or van tenir diversos enfrontaments deguts a la religió. Berke, que fou Khan de la Horda d’Or, del 1257 al 1266, es va enfrontar diverses vegades amb Abaka. A la mort de Berke, Barak, el Khan de Chagalai, ho va aprofitar per ocupar Afganistan i d’aquesta manera tallar les comunicacions de Abaka amb el Gran Khan instal·lat a la Xina, al dinastia dels Yuan. Per la seva part, els mamelucs de Baybar van seguir perseguint als mongols, i aprofitant les lluites entre Barak i Abaka, va envair l’Àsia Menor i van aconseguir recuperar dels cristians Antioquia, el 1268. És en aquest punt que es gira la truita i ara són els mongols qui proven d’enviar ambaixades a Europa per buscar aliats per lluitar contra els musulmans, però els europeus no estan gaire pel que passa l’Orient Mitjà. Uns preocupats pels seus propis territoris i els altres preocupats per les rutes comercials que passaven per Egipte, ningú volia posar-se en guerra amb els mamelucs.

A la mort de Abaka, el 1281 es va produir un enfrentament entre el seu germà, Tegüder o Taghudar i el seu fill Arghun. Tegüder va ser el nou líder, es va canviar el nom pel musulmà Ahmad i ves va proclamar sultà, però només durant tres anys. Resulta que Tegüder era musulmà i si bé això l’hauria d’ajudar en els afers exteriors, ja que els seus grans rivals eren els mamelucs d’Egipte i els seus familiars de l’Horda d’Or, tots dos grups seguidors de la fe islàmica; tenia força enemics a l’interior de les seves terres. La classe dirigent era mongola i seguien practicant la llei Yasa, tal com Abaka i Hülegü. Una sublevació del palau la va aprofitar Arghun per accedir al poder, així fou com Arghun regnaria, en aquest costat del món del 1284 al 1291.

Arghun pretén recuperar Síria de mans dels musulmans i per això envia una ambaixada a Europa però no en rep cap resposta favorable. El 1291 mort i el seu successor va ser el seu fill Ghazan, que era budista però un cop d’estat militar el va derrocar i va accedir al poder Gaikhatu, el germà del seu pare, el fill petit de Abaka. Durant aquest temps hi va haver diversos afers econòmics, entre ells un col·lapse econòmic a l’introduir el paper moneda sense previ avís a la població. La situació va comportar una conspiració a favor del seu cosí, Baidu que va accedir al poder el 1295.

A la mort de Baidu, Ghazan va tornar al poder i ara sí que va regnar des del 1295 fins al 1304, convertint-se a l’islam sota el nom de Mahmud. Aquest canvi religiós del cap del khanat va comportar un canvi en la política que el general musulmà Nawruz va saber aprofitar aconsellant al jove khan. Durant el temps de Ghazan es va treure el paper moneda que tants terrabastalls havia fet fins ara i va tornar a introduir l’or i la plata com a mitjà de comerç. Es va protegir als camperols i es van recuperar terres per l’agricultura. Amb els musulmans de part del govern, qui estava ara en contra eren els mongols que quedaven a l’imperi que veien com el Shari’a musulmà s’anava imposant al Yasa mongol. Si per una part havia instaurat una administració i uns funcionaris civils perses, l’aristocràcia militar seguia essent mongola.

Quan va morir Ghazan, un dels khan més importants de Il-Khanat, l’olla estava molt calenta. El seu successor va ser el seu germà, Öljeitü, que també era un musulmà convers que s’havia canviat el nom per Khuda-banda. Öljeitü va intentar una política diplomàtica enviant representants als altres khanats i a Europa, però ja no va aconseguir aliats per la campanya contra els mamelucs. Quan aquest va morir, el 1316, el va succeir el seu fill de només tretze anys, Abu Sa’id, el primer khan musulmà. Abu Sa’id es va trobar un estat dèbil, que va regnar sense gaires problemes, més enllà d’alguna batalla contra el khan de l’Horda d’Or, liderada per Özbeg. El 1335 va morir sense descendents, posant fi, d’aquesta manera al llinatge de Hülegü i deixant un buit que va durar uns 30 anys fins als temps de Timur el Coix o Tamelan.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s