Buenos Aires

Una altra ruta per l’arquitectura industrial

Avui seguirem descobrint arquitectura industrial per Buenos Aires, però avui ens mourem per la ciutat.

suterh_talleres-la-prensaCom ja hem vist a Buenos Aires hi ha molts edificis reutilitzats, sobretot palaus i fàbriques i un exemple dels dos són els edificis que formaven part del Diario La Prensa. El principal, que està ubicat a la Avenida de Mayo, a Monserrat, avui és la seu de la Casa de la Cultura de la Ciudad. Encara podem trobar dos edificis més, un era els tallers gràfics i la usina i, actualment, és una de les seus esportives del sindicat Suterh, el Sindicato Unico de Trabajadores de Edificios de Renta y Horizontal, a Venezuela 330 i l’altre, els tallers del diari, a Azopardo, 750.

D’aquest tipus d’arquitectura en trobem per gairebé tots els barris obrers, per exemple a Colegiales han adaptat l’antiga fàbrica Revlon amb un edifici de luxe d’habitatges. El mateix final ha tingut l’edifici on hi havia la fàbrica Volcan, a Parque Chacabuco.

Al barri de Caballito, on avui hi ha la seu de la facultat de filosofia i lletres de la UBA, abans era l’edifici de la fàbrica Nobleza Piccardo, la mateixa empresa de l’actual seu del MAMBA. La UBA també ha reaprofitat l’edifici de la fàbrica Terrabusi, de galetes, per ser la seu de la universitat de ciències socials. Els germans Felipe i Julio Terrabusi, procedents d’Itàlia van fundar aquesta empresa, el 1911, on fabricava galetes de manera artesanal i ja uns anys més tard es van traslladar al carrer San José, 1060, a Barracas. El negoci va anar tan bé que es van mudar a unes instal·lacions més grans a General Pacheco i finalment, l’empresa va ser comprada per la multinacional Kraft que encara avui conserva les instal·lacions per la fabricació de galetes i alfajores de Pacheco.

mendez-de-andres-amb-tte-gral-donato-alvarezPerò si parlem d’arquitectura industrial, hi ha tres exemples, que tot i no ser fàbriques de producció estan relacionats amb la indústria. El primer és la indústria de l’electricitat amb les usines i subusines que hi ha a gairebé tots els barris. Les més significants són les reciclades Usina del Arte, a La Boca i el Museo del Holocausto, a San Nicolás.

Si seguim pels serveis urbans, tenim els exemples dels tancs d’emmagatzematge d’aigua bessons de Caballito i Villa Devoto que exteriorment semblen palaus. I l’exemple més sorprenent, el Palacio de las Aguas Corrientes, que va ser dissenyat per emmagatzemar aigua i així ho demostra el seu interior d’alumini amb tancs. Actualment hi ha el Museo del Agua y de la História Sanitaria. Un cas també curiós, relacionat amb l’aigua, és la seu del Museo Nacional de Bellas Artes, a Recoleta, que en realitat era l’antiga casa de bombes a vapor de la planta purificadora que abastia aigua a tota la ciutat durant la segona meitat del s.XIX. Quan la planta es va desmantellar, es va conservar aquest edifici perquè fos la seu provisional del museu però amb la d’anys que porta, ja es deu haver convertit en la seu definitiva.

I l’última de la que parlarem avui i una de les més curioses és la del pont Transbordador de La Boca, que el 1999 va ser declarat Monumento Histórico Nacional. Avui en dia, no s’utilitza però ha quedat com una de les siluetes de la ciutat i gairebé del món, ja que dels 20 que se’n van construir només en queden 8 i el de La Boca és l’únic d’Amèrica.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s