Catalunya

La Roca dels Moros_El Cogul (Les Garrigues)

La Roca dels Moros és un llaciment rupestre que es troba a pocs metres del poble del Cogul, a Les Garrigues. Aquesta roca, que es pot visitar des del centre d’interpretació que han construït per preservar-la, conté pintures de fa 10.000 anys enrera, pintures de fa 6.000 anys enrera i fins i tot inscripcions gravades a la roca dels ibers i dels romans. Per tant, és gairebé un passeig per la història de Catalunya en un tros de roca.

Els estudis revelen que aquesta zona de Catalunya ha estat habitada des del Paleolític fins a l’època actual. De fet, els primers historiadors de les pintures de la Roca dels Moros tenien un debat obert entre si eren pintures paleolítiques o neolítiques, obrint fins i tot dues línies d’investigació paral·leles, cada una amb la hipòtesis del punt de partida en una era diferent. Finalment, s’ha comprovat que eren de l’era de l’Epipaleolític, entre 10.000 anys i 6.000 anys enrera, on les persones es caracteritzaven per les seves activitats recol·lectores i caçadores, sense tenir en compte l’agricultura que ja començava a despuntar en altres indrets propers. La Roca dels Moros es trobava en la seva ruta nòmada des del llevant fins als Pirineus, essent lloc de pas per ells i fins i tot, es creu que, posteriorment, lloc de culte sagrat, deduint-ho del grup de pintures humanes representades. El Paleolític es caracteritza per societats caçadores i recol·lectores, en canvi durant el Neolític es basaven en l’agricultura i la ramaderia. Les primeres pintures que es van realitzar a la Roca dels Moros, són d’una societat caçadora i recol·lectora però que es diferencia del Paleolític, situant-les, com ja hem comentat a l’era de l’Epipaleolític. Així les representacions consisteixen en gravats a la roca de la fauna salvatge que caçaven. Les escenes de caça ja apareixen amb arcs i fletxes. Com hem comentat, en el Neolític, ara fa entre 7.000 i 4.000 anys, les societats passen a un règim sedentari gràcies a la incorporació de l’agricultura i la ramaderia. Els habitants d’un poblat talaven boscos, per construir les seves cases i per tenir terreny pel conreu i per pasturar els seus ramats. Els ritus també eren més importants que ens eres anteriors i això es representa en la Roca dels Moros amb el conjunt de figures femenines en acte cerimonial dedicat a la fertilitat.

La roca la podem separar en quatre àrees generals, les primeres representacions que són tres gravats de braus, ja extingits que, posteriorment, en l’època neolítica van repintar i van ampliar l’escena amb més animals i un conjunt de figures humanes, bàsicament parelles de dones contemplant un home amb el sexe exageradament gran, símbol de fertilitat. El tercer grup són dues representacions de caça, ja de fa 6.000 anys i finalment les inscripcions gravades dels ibers repartides en dues línies i gravats en llatí dels romans, que podem situar ara fa 2.600 anys i 2.000 anys. En realitat, en total s’hi han distingit una quarantena de figures gravades i pintades, de colors negre i vermell, principalment.

Per la seva singularitat i el relatiu bon estat de les pintures, la Roca dels Moros va ser catalogada com a Patrimoni Mundial de la UNESCO el 1998, ressaltant la seva importància en l’art rupestre llevantí, dins del grup d’art rupestre de l’arc mediterràni de la Península Ibèrica. A més a més, també és la primera representació d’art esquemàtic, les representacions de caça, fetes per agricultors amb l’únic objectiu de deixar constància de la seva presència, és a dir, sense cap fi sagrat o ritual.

El descobriment científic de la Roca dels Moros se li atribueix al Mossèn Ramon Huget que va escriure una carta a Ceferí Rocaford, el 1908, informant-lo de la presència d’aquestes pintures en una roca a prop del poble del Cogul. Ceferí es trobava recopilant informació per escriure “Geografia General de Catalunya”, quan es va apropar a les Garrigues per estudiar aquestes marques a les roques. Curiosament, les pintures no concordaven amb el que s’havia descobert fins ara i tampoc complien les característiques d’art del paleolític, primer perquè no es trobaven en una cova i segon perquè tenien representades figures humanes. Atret per aquesta raresa història, l’abat Henri Breuil es va traslladar fins a l’indret per tal d’estudiar la famosa roca pintada. Aquest és el punt de partida per a l’estudi des de dues hipòtesis diferents, si les pintures eren del paleolític o del neolític.

Per completar la visita, a part de passejar pel poble del Cogul i fer alguna ruta per les serralades de la vall, podem arribar-nos a un quilòmetre més enllà, per la mateixa carretera que porta al centre d’interpretació, on un cartell vell de turisme de la generalitat ens farà notar que a dalt de tot d’aquell túmul hi ha unes quantes tombes excavades a la roca, anomenades les Tombes del Saladar.

Centre d’Interpretació de la Roca dels Moros_Per horaris actualitzats visitar la web de Patrimoni Cultural de la Generalitat. Preu al 2018: 2,5€ però hi ha certs dies a l’any, com l’11 de setembre, que l’entrada es gratuïta. Visita 1 hora.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s