Història

L’imperi Mongol (6/7) – L’Horda d’Or

L’Horda d’Or o Khanat de Khipchak va ser el khanat que es va instal·lar al que avui és Rússia i es va estendre per part d’Europa. El seu fundador va ser Batu, el nét de Genghis Khan, el qual va veure com la mort del seu tiet Ögedei li va truncar les mires d’ampliar les fronteres cap a l’interior d’Europa. Batu va haver de renunciar a la seva avançada per tal d’escollir el nou Gran Khan, tot i que a l’assemblea a Karakorum hi va enviar al seu fill Sartak. Ell es va instal·lar a la riba oriental de Akhtuba, un afluent del Volga i va fundar Sarai, la que seria la capital del seu nou imperi. Va sotmetre als prínceps russos, els quals li pagaven tributs i fins i tot li donaven homes per anar a la guerra. A més a més, el nou Gran Khan fou Küyük, amb el qui havia tingut certs problemes en el passat i estava clar que ara, com a Gran Khan no el veia amb bons ulls.

Quan Batu va morir, el 1256, el va succeir el seu fill Sartak, però tornant de Karakorum va morir. Aquest va ser substituït per Berke, el germà de Batu. A partir d’aquí es produeix un gir en la política de l’Horda d’Or i és que Berke ja havia assentat les bases de la religió islàmica. A part, enlloc de seguir l’expansió cap a Europa, es van quedar a protegir el seu territori i a intentar guanyar territori sobre els altres khanats mongols. Els seus successors, Möngke-Temür del 1267 al 1280, primer i Töde-Möngke, el líder fins el 1287, van ser musulmans convertits i això els va comportar diverses batalles contra els Il-Khan de Pèrsia, sobretot en temps de Abaka, entre el 1265 i el 1281. Aquests territoris russos, encara avui tenen una forta influència islàmica, com per exemple Kazan.

En temps de Möngke-Temür hi havia guerres internes entre els altres khanats mongols, concretament entre la familia de Ögedei liderada per Kaidu i la familia de Chagatai, amb Barak com a cap del khanat homònim. Möngke-Temür aprofita aquestes lluites per declarar la independència del seu khanat i deixar de ser vassalls del Gran Khan.

Töde-Mongke que era un musulmà molt devot que va deixar l’estat a mans Nogai, el qual va anar guanyant influencies fins a tenir el seu propi principat. Per la seva part, Töle Buka, el nebot de Töde-Mongke, va conquerir Polònia però la coordinació d’exèrcits que havia fet gran l’Imperi Mongol en un principi, va fallar aquesta vegada. Els exèrcits de Nogai i de Töde-Buka no van poder arribar més enllà, i van ser expulsats pels cristians el 1287. Töde-Mongke va abdicar a favor de Töde Buka, el 1287, el qual va intentar apoderar-se de Azerbaijan, iniciant una guerra amb Arghun, el líder Il-Khan de Persia. El resultat negatiu de la guerra i altres afers interns, van comportar una trama interna que va acabar amb l’assassinat de Töde-Buka, ascendint al poder el fill de Möngke-Temür, Toktu. Aquest tenia el suport del gran general Nogai, que gairebé exercia una cosobirania, però en lloc d’agrair-li es van enfrontar, amb victòria final per Toktu. Les diverses guerres internes i les revoltes dels principats van anar debilitants el khanat.

El 1313, va morir Toktu durant un viatge cap a Rússia per anar a una reunió de tots els prínceps. A la seva mort el va succeir el seu nebot Özbek, fill de Toghilcha. Durant el seu regnat es va entronitzar l’islam com a religió de l’estat, es van establir relacions comercials i amistoses amb els cristians, principalment amb Génova i Vènecia. El regnat de Özbek va ser tan pròsper que el seu nom ha arribat a la nostra història donant nom a un país, Uzbekistan.

Els dos últims khans serien els fills de Özbek, primer Tinibeg del 1341 al 1342 i després Janibeg, del 1342 al 1357, que havia desentronitzat a Tinibeg. Durant els anys de Janibeg es va produir la pesta negra i això també va debilitar el poder. A la seva mort hi va haver un temps d’anarquia que aprofiten els prínceps russos per deixar de pagar tribut. El 1373 el príncep de Moscou, Dimitri Donskoi passarà a la història com el primer príncep que aconsegueix resistir una invasió mongola i sobretot perquè el 1378, venç en una batalla, als mongols liderats per Mamak.

Mentre l’Horda d’Or es va debilitant, entra en joc l’Horda Blanca, la que havia fundat el germà de Batu. D’aquest periode destaca Toktamish, el qual demana ajuda al rei de Transoxiana, Tamerlán, per lluitar contra Urus, el cap de l’Horda Blanca. Les lluites de poder entre aquests dos, es resolen amb l’ajuda de Tamerlán el 1377 qui situa a Toktamish al cap davant de l’Horda Blanca. Aquest aprofita les revoltes dels princeps russos per atacar-los de nou, fent una destrossa semblant a la dels seus avantpassats, Moscou queda sota les cendres el 1382. Toktamish no en té prou i vol conquerir Pèrsia i Transixiana, però per aquells temps, tots dos estats s’havien recuperat dels moments mongols i cap dels dos va donar el braç a torcer, de fet Tamerlán, guanyarà la guerra que va durar del 1387 al 1398.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s