Com sobreviure turísticament a Àsia

Gastronomia de Myanmar

 

Si dius Myanamar en veu alta, poques coses et venen a la ment i molt menys si parles de gastronomia. La veritat és que no és res de l’altre món però té el punt positiu i és que és molt barata, per 500k pots menjar un plat d’arròs amb dos trossets de carn o per 600k un plat de sopa de noodles. Al moment de visitar el país el dòlar americà estava a 1.300 kips. Per tant per menys de mig dòlar pots menjar i per un dòlar, pots menjar molt bé.

Com passa a molts països del sud-est asiàtic, a Myanmar, fan poca diferència gastronòmica entre l’esmorzar, el dinar i el sopar. Aquí l’activitat també comença ben d’hora al matí, pràcticament quan surt el sol, així que a les 6.00 am ja veus a la gent buscant un lloc per esmorzar. Entre les 11.00 i les 12.00 es dina i pels volts de les 18.00 se sopa. A Myanmar es menja amb cullera i forquilla i en cas de noodles, palets.

Si hem de destacar alguna diferència amb l’esmorzar hi ha dos plats característics. Un és el kauk hnyin, un arròs glutinós de color blanc però el més característic és el tintat de negre violaci, que s’anomena nga cheik. L’altra opció per esmorzar, si no s’agafa un plat de noodles, són unes masses fregides molt semblant a les porres madrilenyes. A Myanamar es pot trobar iogurt que venen en bosses i sempre acompanyat de caramel.

Seguint els costums dels seus veïns les opcions gastronòmiques giren al voltant de l’arròs o els noodles.

Si voleu arròs, els plats costen entre 500 i 1.000 Kips, en funció de la quantitat d’acompanyament que us posaran. Els de 500 van, literalment, dos trossets de carn, que poden ser pollastre o porc o si preferiu, peix. Els de 1.000 generalment són més generosos. Els plats d’arròs, van acompanyats de verdures crues com mongetes, mini albergínies, cogombre, fulles de col o d’enciam i sempre amb alguna salsa amb bitxo picant i la pasta de peix fermentada, la Mga Pi. També és comú que us serveixin una sopa per acompanyar.

La part de les carns o peix està cuita amb salses, la més famosa és la versió amb curry però en realitat cada carret té la seva pròpia recepta. Aquests currys són més oliosos i líquids que els que es poden trobar a Tailàndia o l’Índia, on generalment hi afegeixen llet

Els noodles destaquen més en les amanides que les sopes. Els preus ronden els 600 i 800 kips.

Una particularitat és l’amanida de fulles de te i cacahuets, Phet Toh. El sabor és molt amarg i millor barrejar-la amb arròs.

Per sortir d’aquests dos clàssics podem anar al tercer, les olles calentes. Això no és més que una olla amb caldo bullint on li vas posant a dins els pinxos de carn crua perquè es coguin en bullir. La característica de Myanmar és que els pinxos són de les minúcies de la vaca, és a dir, llengua, cor, pulmons, intestins, etc. El que els argentins anomenen achuras. Aquests pinxos costen 50 o 100k i els pots diferenciar perquè uns estan trencats i els altres no.

Per picar hi ha moltes opcions fregides, somoses que són una espècie de rotllets però plegats en triangle, les empanades que tant en fan de salades com de dolces, per exemple de coco, els bunyols o altres.

Si es vol dolç, tampoc és difícil trobar-lo, sobretot en ciutats amb forta influència musulmana, com per exemple Yangon. Aquí també trobem la versió del chendal, però amb la particularitat que a dins, a part de les gelatines hi posen pa de motlle o pa de pessic. Els preus dels dolços són força més elevats que el dels plats generals, però això passa a tot arreu. El chendal, per exemple costa 500k.

Les fruites més comunes són els plàtans, els mangos, les pinyes, les síndries i les mandarines, fins i tot hi ha una versió de mini mandarina. Igual que passa en altres països asiàtics és molt fàcil menjar frutia, ja que la venen pelada i tallada pel carrer. Segons l’experiència, si voleu comprar plàtans, feu-ho al tren cap a Thazi, el que aquí pagareu a 400 kiats, a la ciutat ho pagareu al doble. El mateix aplica pels advocats, el lloc més barat és comprar-los a K…o això ens van confiar els locals.

Un lloc típic de Myanamr són les cases de té. Les reconeixeràs rapidament perquè estan plenes d’homes asseguts en cadires i taules de mida de les de parvulets. El cafè i el té, sempre amb llet i sucre, costen 300k. A Myanmar tornem al cafè de sobre, el famós 3 en 1, cafè, sucre i llet.

Per beure, com passa a altres països asiàtics, als locals i carrets de carrer et regalen el te d’herbes. Si vols cervesa, la Myanmar beer, que és una de les més habituals, la llauna gran passa el dòlar. Una opció molt local és barrejar la cervesa amb el whisky, que curiosament és molt més barat, 800 kips una botella de les petites. L’altra opció, com ja hem comentat, és fer un cafè o un té en alguna de les cases de té. Aquí també tenen el costum de servir el cafè o el té amb llet acompanyat de te d’herbes.

Més fotos de menjar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s