Buenos Aires

Altos de Elorriaga i Altos de Ezcurra

Los Altos de Elorriaga i Altos de Ezcurra, al barri de Monserrat, són dos dels pocs exemples en peu que queden de l’època colonial de Buenos Aires. Avui en dia, la municipalitat de Buenos Aires ha comprat tots dos edificis, els ha restarurat i els ha unit amb els altres dos que formen part del Museo de la Ciudad. Una iniciativa brillant.

Altos de Elorriaga i Altos de Ezcurra

En situació

Molt pocs blos us parlaran d’aquestes dues cases i això és perquè estèticament no criden tant l’atenció com algun dels palaus que podem trobar per Recoleta o Palermo. Però aquest fet només us demostra que aquells blogs són guiris. Els Altos de Elorriaga i Altos de Ezcurra haurien de ser dos dels edificis on tots els turistes s’hi paressin a contemplar-los.

Arquitectònicament no ens criden l’antenció però això només és un signe més de la seva història.

Los Altos de Elorriaga

La casa coneguda com Los Altos de Elorriaga és una de les més antigues de la ciutat de Buenos Aires, data de 1812 i per això el 1997 va ser declarada Monumento Històrico Nacional.

Coses que no t’esperes:

Perquè la casa més baixa del carrer s’anomena “Los Altos”?

Per què va ser una de les primeres cases que va tenir dues plantes i, el més important, una terressa per mirar al riu.

En aquella època el riu passava per on avui hi ha el Paseo Colon i els comerciants podien veure des de la seva terrassa, si havien arribat les seves embarcacions.

En aquell temps, a principis de 1800, el riu passava per darrera de la Casa Rosada, abans que hi hagues l’actual casa del govern, de fet hi havia la Aduana Taylor. Per tant, les cases de l’actual carrer Defensa, eren les que hi havia mes aprop del riu i des dalt de la casa es podia veure l’arribada dels vaixells amb les mercaderies procedents d’Espanya.

La casa, que es troba a la cantonada d’Alsina i Defensa, al barri de Monserrat, va ser construida per ordre de Juan Bautista Elorriaga. La familia Elorriaga formava part de la burgesia porteña i per això tenia una casa a prop de la Plaza de Mayo, la zona d’èlit en temps de la Revolución de Mayo.

Arquitectònicament té la característica de tenir la cantonada recta, és a dir, sense “ochava” o en català xamfrà. Als catalans potser no ens crida l’atenció pero si porteu un temps per Buenos Aires us adonareu, que aquest fet es força destacable.

Los Altos de Ezcurra

La casa que popularment es coneix com Los Altos de Ezcurra comparteix característiques històriques i arquitectòniques amb la de Los Altos de Elorriaga. La terrassa s’utiltizava per controlar les mercaderies, la primera planta per a residència i la planta baixa era la botiga. Aquesta casa, ubicada al costat de l’anterior, va pertanyer a María Josefa de Ezcurra, la germana de la dona de Juan Manuel de Rosas, qui fou governador de la Buenos Aires durant la primera meitat de 1800. En aquets cas, la casa és posterior, data de 1836 i en aquell moment estava pintada de color vermell, el color dels federals, la ideologia política de Rosas.

Una ruta en temps enterrat

Just abans de posar en valor les cases, els grup d’arquòlegs de la ciutat va poder entrar a excavar la csa de los Altos de Elorriaga on van descobrir un pou que els va portar certa informació de la Buenos Aires enterrada.

El pou descobert data del segle XVIII, època quan la casa va deixar de ser una residència familiar per convertir-se en una casa de lloguer d’habitacions.

 típico del siglo XVIII, época en que se hizo la casa como redituante (alquiler) de los Jesuitas, sobrevivió a los grandes cambios que le introdujeron en el inicio del siglo XIX. Y además de estar entero, estaba vacío, es decir al clausurarlo, seguramente hacia 1890, no lo rellenaron de escombro si no que se usó un simple sistema de hacer una bovedilla de ladrillo que lo cerrara, supuestamente para siempre.

Al web del Centro de Arqueologia Urbana trobareu tota la informació referent sobre aquest descobriment i d’altres.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.