Catalunya

Linyola (El Pla d’Urgell)

Linyola és un municipi del Pla d’Urgell, a la província de Lleida, però només des del 1988, ja que abans pertanyia a la Noguera. Les dades de l’últim cens publicat per Idescat revelen que, el 2017, comptava amb 2626 habitants, que representaven un 91,6 habitants per km2. D’aquests, 1.684 es troben a la franja d’edat dels 15 als 64 anys, 382 són menors de 14 anys i la resta, majors de 65. La curiositat d’aquestes dades és que la totalitat dels seus habitants estan repartits en gairebé parts iguals, segons el gènere. Així 1.317 són homes i 1.309 dones. Si ens fixem ens les dades econòmiques del sector primari, descobrim que 3.383 hectàrees són de terres llaurades, on gairebé totes, 3.232 són herbacis amb el farratge i els cereals al capdavant i només hi ha 5 hectàrees dedicades a l’olivera i poc més de 100 als fruiters, on destaca la pomera. Aquestes terres estan regades amb les aigües dels Canal del Sió i el d’Urgell. Si mirem la ramaderia, 259.812 caps són d’aviram, 22.418 de porcí i 1.926 d’ovins, també té un nombre força relatiu de bovins, 933.

Hi ha estudis que defensen que Linyola ja existia en temps dels ilergets i que fins i tot pels romans va ser un punt important. Posteriorment, Linyola era el centre de l’actual zona del Pla d’Urgell, anomenat Mascançà, en temps de dominació sarraïna. El comte d’Urgell Ermengol IV fou l’encarregat de reconquerir aquests territoris, cap al 1076, i convertir Linyola punt base des d’on es durien a terme les campanyes per la reconquesta de Balaguer. Linyola va esdevenir una senyoria i segles més tard, després de passar per diferents guerres internes que va patir el comtat d’Urgell, esdevenir baronia. Igualment que molts territoris d’aquesta zona, Linyola també tingué una etapa de dependència amb la línia Cardona. Des del s.XVII fins al s.XIX Linyola va patir els problemes que van assetjar bona part de Catalunya, pestes, plagues i guerres, moltes guerres que van deixar els pobles de Catalunya, pràcticament sense habitants. No va ser fins a la construcció del canal d’Urgell, a mitjans del segle XIX i finançat per la burgesia catalana, que els territoris del Pla d’Urgell i les Garrigues recobren vida, al poder cultivar aliments en terres de regadiu.

De la mateixa manera que altres pobles, Linyola va créixer al voltant del Castell, del qual, malauradament, avui en dia, no en queda res. Actualment, el racó més antic del poble és la plaça de l’Església on hi ha l’església de Santa Maria i està envoltada d’arcades de les cases del s.XVI, XVII i XVIII. La casa de la vila es troba en un edifici del s.XVI, ben a prop de la plaça principal.

A prop de la plaça de l’Església hi ha el memorial als morts durant la Guerra Civil, destacat per Espais de Memòria. Linyola va patir la seva ubicació geogràfica i es va quedar a la frontera quan es va establir la línia del Segre. Linyola va patir dos bombardejos a mans dels feixistes, un l’11 i l’altre el 29 de maig, per tot això, va ser un dels pobles catalans que més víctimes mortals va patir durant l’aixecament militar que va acabar en guerra civil. Avui en dia, seguint el camí que porta a Bellcaire d’Urgell, es pot fer una ruta de la Guerra Civil, per exemple a la Masia del Señorito on es va establir una columna de republicans.

Per gaudir de la plenitud de Linyola, si pot anar el 22 de maig quan se celebra la festa major del poble i gaudir de la cassolada popular. Per la Mare de Déu d’agost, el 15 d’aquest mes, es celebra la festa major d’estiu.
Malgrat ser un poble poc visitat turísticament, Linyola és conegut al món culer per donar dos jugadors excepcionals, tot i que no van arribar a tenir la mateixa sort. Estem parlant de Josep Maria Fusté, que va jugar el Futbol Club Barcelona del 1962 al 1972 i de Bojan Krkic, que va passar del Barça B al primer equip però que la sort no l’ha acompanyat i actualment juga a l’Stoke City.

Pels voltants de Linyola hi ha molts camins d’horta, ideals per descobrir-los amb bici, que uneixen amb diferents punts d’interès, com per exemple el que porta al pantà de Linyola, tot passant per la Font de XX i posteriorment pels gresos terciaris. Si la Font és la nostra primera parada, fent el recorregut circular, acabarem una altra vegada al poble però pel costat de la Creueta dels Olivers, a la cruïlla del camí dels Arcs.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s