Coses que no t'esperes per Àsia

De turista per Myanmar

A Myanmar hi ha moltes cafeteries o més ben dit, botigues per prendre el té. Això sí, gairebé mai hi vam trobar una dona, sempre eren homes fent el seu te amb llet per 300 kiats. Com a molt, en alguna parada de carrer hi veus una parella jove.

Futbol al carrer Myanmar.

Ja hem comentat en Coses que no t’esperes Pels Carrers de Myanmar que tallen carrers de les ciutats per jugar a futbol. Però és que realment crida l’atenció, perquè per tot Àsia, si bé és cert que veus samarretes de futbol, majoritàriament d’equips anglesos o del Barça, molta gent no el practica però a Myanmar pots arribar a veure un partit de futbol de monjos contra monjos. També hem de dir que també practiquen el futbol de malabars amb la pilota de plàstic, que simula la de canya.

A part de pel color de la pell o perquè no portaràs la cara pintada de groc, es notarà que no ets del país perquè no vestiràs el sarong. El sarong és una peça de tela que serveix com a faldilla, podríem dir-li un fular, per portar-ho més a la nostra cultura. A Myanmar tant els homes com les dones ho porten pel carrer, potser més que per Indonèsia. Els homes el porten lligat al davant, amb un nus rústic. A part, el Sarong, també serveix per banyador per dutxar-te a les dutxes públiques que hi ha al carrer, exactament igual que a Indonèsia.

Igual que en altres països del sud-est, si vols menjar com un local, toca assentar-se en tamborets de parvulets. Cada parada ambulant de menjar està acompanyada de les seves minitaules i minitamborets. Suposem que així els hi és més fàcil traslladar-ho tot dalt del carret. També, com a altres països, el menjar s’acostuma a servir en plats de plàstic però curiosament, alguns venedors ambulants del tren, te’l serveixen en plats de ceràmica. Això sí que no ens ho esperàvem per res del món, que el venedor que ha de vendre i marxar, et deixi un plat de ceràmica, en lloc d’un de plàstic.

Festa Myanmar

Parlant del tren, no t’esperes que pugis al vagó del tren i que tothom se’t quedi mirant, fins que el més valent, vingui a avisar-te que t’has equivocat de vagó, que el de classe turista és l’altre. Tot i que ells encara s’esperen menys que els hi ensenyis el teu bitllet de classe econòmica. Llavors comença una festa al vagó. Bé, si has estat a la Xina, potser sí que t’ho esperes. Per un moment érem més famosos que la Shakira i el Piqué.

Al tren pots aprendre moltes coses, pots arribar a tastar la pasta que et deixa la boca vermella i tot. Però no t’esperes que quan pugi un senyor dient alguna cosa inexplicable per nosaltres, tothom es netegi la mà, et facin netejar la teva, i el senyor els hi posi uns polvets blancs… això en teoria t’ho has de menjar que va bé per la digestió. Doncs, au cap a dins.

Aigua pels carrers Myanmar

Myanmar és el país que hem visitat fins ara menys contaminat pel turista, és cert, que fa relativament poc que s’ha anat obrint al turisme i que fins i tot, encara ara, hi hagi zones tancades als estrangers. Això fa que la gent sigui molt amable i encara no et vegin com un feix de dòlars amb potes, disposat a pagar per un plat de menjar, el que ells acostumen a guanyar en una setmana. Penseu que en aquest països, la gent cobra uns 200 dòlars al mes o fins i tot menys i que amb això poden viure bé. La desigualtat comença quan arriba el turisme i està disposat a pagar més per comoditats que té a Occident. Seguint els nostres trucs i consells motxillers, podràs fer-te el millor itinerari.

I a tu, que et va sorprendre de Myanmar? Explica’ns alguna anècdota en un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s