Com sobreviure turísticament a Àsia

Cultura de Malàisia

MAlasia cultura

Malàisia es pot dividir en dues parts, la Malàisia peninsular i la que pertany a l’Illa de Borneo, però és que aquesta encara es pot dividir en dues regions ben diferenciades entre elles Sarawak i Sabah, al sud i al nord de la part Malàisia de l’illa, totes dues lluiten per la independència amb la península.

A Sarawak, a l’illa de Borneo, hi queden diversos grups ètnics, com per exemple els kayan, kenych, lelabit, toria, però els majoritaris són els iban un grup tribal que s’han fet famosos perque tallaven el cap als seus enemics i els penjaven en les seves cases, ja que els donaven protecció. Els iban acostumen a viure en longhouses o rumah panjai, que en català seria una casa comunal. Els iban també viuen a Brunei i la part d’Indonèsia de l’illa de Borneo, a Kalimantan. Aquests encara mantenen la llengua pròpia i alguns dels seus costums. Religiosament parlant, són un grup cristià molt important però evidentment encara mantenen moltes de les creences animistes que practicaven abans de l’arribada dels europeus a l’illa. Per exemple, els iban creuen que el cosmos està dividit en 7 nivells per sota del nostre i 7 per damunt i que al nivell immediatament inferior al nostre és on viuen els morts, que en realitat és un mirall del nostre. Al superior viuen els déus que poden venir al nostre món en forma d’ocell. Els iban mantenen, per exemple, plats tradicionals, com els cuinats a l’interior d’una canya de bambú, anomenats Pansoh, que acostuma a ser arròs amb condiment, cuit dins del recipient de bambú. Pel que fa a la cultura tèxtil, aquests utilitzen el Pua kumbu, que és un teixit acolorit que porten com a roba sagrada, en rituals i funerals per comunicar-se amb els esperits. Pua kumbu significa, literalment, “roba genial”. Els colors els extreuen de la pigmentació de les plantes.

Malasia cases

Malàisia és un país format de cultures, tant originaries com els iban que hem comentat anteriorment com de cultures vingudes de fora, sobretot els xinesos i els indis. Així aquestes dues cultures s’han integrat al país, fent que els seus costums ja formin part dels costums generals. Per exemple els Peranakan que són els descendents dels primers xinesos immigrants, majoritàriament de l’ètnica han, que es casaven amb dones malàisies. Als Peranakan també se’ls anomena Baba Nyonya i es van assentar, principalment Malacca, on avui hi podem trobar un dels museus més importants d’aquesta cultura. Aquests també es troben a Indonèsia i sobretot a Singapur. Aquesta gent, més ben dit, les generacions anteriors, parlaven el Bahasa Melayu Baba, que és una barreja entre el Bahasa Melayu, és a dir, l’idioma de Malàisia i el Hokkien, un dialecte de la província de Fujian, a la Xina. Pel que fa a la cultura tèxtil van adaptar el batik sarong de Malàisia, que en parlarem més endavant, conjuntat amb el kerosang, és a dir, la joieria del país, però en aquest cas les joies tenen motius florals procedents d’Europa però influenciats amb els colors locals. El vestit tradicional dels homes Baba, anomenat T’ng Sah Beh Kuah consisteix en una camisa curta que combina amb uns pantalons fets de seda xinesa. En canvi el de les noies, que s’anomenen Nyonya, és un vestit de Kebaya llarg combinat amb el sarong batik. Religiosament parlant, si bé, la majoria de xinesos de Malàisia són cristians, ho complementen amb creences taoistes, budistes i confusionistes. La gastronomia s’ha amalgamat amb la gastronomia de Malàisia, essent difícil diferenciar entre un plat o un altre.

Malasia textil

Si parlem d’ètnies locals, tenim el cas dels Orang Asli Mah Meri, una tribu del nord del país peninsular, que té menys de 2.500 persones reconegudes com a tal. Els Mah Meri parlen Besisi i són experts en tallar la fusta, art que ha reconegut la UNESCO. El seu vestit tradicional està fet d’escorça d’arbre, que consisteix una armilla i una faldilla fins a l’altura dels genolls.

Una altra tribu ètnica de Malàisia són els Orang Ulu, ubicats, majoritàriament a Sarawak. Aquests també viuen en cases comunitàries, com els iban i també són, majoritàriament cristians, tot i que segueixen mantenint els seus ritus animistes. Aquesta gent manté costums propies i són majoritàriament artesans. Com els iban, escollir el lloc per la construcció de la casa comunitària, depèn de l’accessibilitat a l’aigua, del terra per la cultiva, de la jungla per caçar, del bosc per recol·lectar però sobretot del que diguin els esperits. Durant el temps de construcció de la casa es fixen amb els ocells, ja que creuen que són els deus quan baixen a la terra, si aquests desapareixen, vol dir que els esperits no estan contents amb el lloc que han escollit per construir. El primer ritual que fan abans de començar a edificar s’anomena Saribas  i consisteix a fer tres ofrenes a la terra. En aquest cas, els iban segueixen les lleis que tenen escrites en el Adat, un model de vida, comportament i càstig pels habitants de la longhouse. Aquesta gent decoraven la fusta de les portes d’entrada per mantenir els esperits lluny de les seves llars.

Un dels trets dels quals estan molt orgullosos els habitants de Malàisia, si parlem de cultura, és del seu patrimoni tèxtil. Aquí cada ètnia té les seves característiques pel que respecta a vestimenta, de la mateixa manera que a Espanya, cada comunitat autònoma té el seu vestit particular.

La peça de roba més antiga que s’ha trobat a Sarawak, a l’illa de Borneo, data de 40.000 anys enrera, a la cova de Niah. Es creu que les peces de roba, per aquell temps, estaven destinades als enterraments.

Un dels motius de decoració tèxtil més representats és una canya de bambú petita, el triangle de planta que indica el naixement d’una canya. Les arrels d’aquesta canya, que s’escampen lliurement i de manera entrelligada representen símbol de vida i d’unitat familiar. També representen moltes flors i fins i tot, a vegades, petits animals. A causa de les tècniques d’estampació utilitzades, la representació de formes geomètriques és un dels recursos més utilitzats.

Malasia cultura

Algunes de les tècniques de confecció tèxtil encara avui s’utilitzen però n’hi ha d’altres que estan en perill d’extinció perquè la gent que la sap practicar va morint sense deixar seguidors.

Aquest és el cas de la roba anomenada Limar, que està feta de seda i el patró es duu a terme utilitzant la tècnica anomenada ikat, que representa plantes i fruites, però també utilitzen patrons geomètrics. Quan el patró de la seda ikat es combina amb fibra d’or de songket, s’anomena limar bersongket, convertint-se en un dels tèxtils més prestigiosos de la cultura malàisia. El Kain Limar és una peça de roba típica de les dones que es produeix a Kelantan, Terengganu i Palembang, utilitzada pels membres de la reialesa i noblesa. Algunes dones l’utilitzen tant com a sarong com per tapar-se el cap.

Altres teixits de seda o cotó importants al país són els Tenin, que segueixen patrons de ratlles o quadrats. Aquestes teles són originàries de Terengganu, Kelantan i Pehang. També destaca el Kelingkan o Keringkam que broda utilitzant una cinta metàl·lica mitjançant una tècnica coneguda com a tikam tembus, amb l’ajuda d’un marc de fusta per estirar la tela. La tècnica de Songket també utilitza peces de seda o cotó i les decora amb fils metàl·lics. El nom songket es deriva de la tècnica per produir aquest tipus de peces que consisteix a teixir els fils d’or amb una tècnica de trama suplementaria per crear patrons addicionals al teixit de seda. Els patrons que se segueixen són majoritàriament geomètrics. La producció d’aquesta vestimenta és dur a terme a Kelatan, Terengganu i Sarawak. Avui en dia, ja és una peça de roba que pot utiltizar tothom, però en el passat era una peça de distinció social. Normalment la duen en cerimònies importants com si fos un sarong o un xal. Una de les tècniques més utiltizades al país és la Tejat Timbul o Tejat Suji, que consisteix en un bordat en relleu aixecat i s’utilitza per decorar objectes.

Malasia textil

Si parlem de tècniques tèxtils, hem de parlar del batik, que ja existia durant el regne de Srivijaya, tot i que per aquells temps s’anomenava kain palangi i que fa referència a l’art de tenyir la roba, decorant-la, generalment amb motius florals i fulles. Hi ha dues tècniques principals, la del pinzell, on pinten a mà alçada el patró prèviament dibuixat a la tela o la d’estampat. Aquesta tècnica és utilitzada tant a Indonèsia com a Malàisia i possiblement és la més famosa avui en dia. És tan famosa que el batik indonesi va ser inscrit a la Llista de Patrimoni Universal per la Unesco perquè encara avui s’utilitza de manera quotidiana. Per exemple, crida molt l’atenció que els uniformes dels nens i nenes escolars siguin tan vistosos, gràcies al fet que estan fets seguint aquesta tècnica.

Podríem seguir i seguir parlant de teixits i tècniques de teixir com per exemple del kain corak muar a Johor que també utilitza flors, fulles i espècies com a patrons decoratius però potser se’ns faria una mica llarg. Rebuscant per internet, per tal de complementar la informació que vam aprendre durant la nostra estada a Malàisia hem trobat aquesta bona pàgina per traduir, que és la de Patrimoni Cultural de Malàsia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s