Catalanades pel món

Alguns catalans a l’Argentina: Catalans de fa 100 anys

Avui parlarem una altra vegada de Catalunya a Argentina i és que a passejant per Buenos Aires trobem moltes referències a la nostra Nació. Podem veure la font de Canaletes, una casa que parla català o innumerables escultures d’autors catalans, així com arquitectura modernista. En concret, avui ens referirem als catalans de finals del segle XIX i principis del segle XX, una època de fort moviment catalanista. Amb aquest conjunt de personalitats, ampliem la llista de d’Alguns catalans a l’Argentina, començada amb els Catalans que van participar en la independència d’Argentina.

Per entendre la interacció entre els dos països, s’ha d’entendre l’immigració a Argentina, un país fet, en bona part, per immigrants. Ja en el temps de la colònia els homes europeus es casaven amb les dones natives, els fills dels quals s’anomenen criollos, i així, a poc a poc, van anar estenent la sang, principalment espanyola pel territori. Després, amb l’Argentina lliure, la necessitat de mà d’obra per construir el país va fer que el govern de finals del s.XIX facilités l’entrada d’immigrants de tot Europa. La Primera Guerra Mundial i la Segona també van ocasionar que molta gent hagués de fugir de casa seva però sobretot la Guerra Civil Espanyola és la que més catalans va forçar a marxar cap a Amèrica, molts a Cuba i Mèxic, d’altres a Argentina. És en aquest període històric on buscarem personalitats catalanes que van viure al Granero del mundo.

Els immigrants que desembarcaven a Argentina no eren només obrers, si no que hi havia enginyers, metges i artistes que buscaven l’oportunitat que no tenien a la seva terra. Altres, com ja hem comentat, el motiu del seu trasllat van ser les seves idees polítiques, per tant, a Argentina hi van arribar molts comunistes i anarquistes, aquests, principalment catalans. En aquest grup, entra el primer anarquista fusilat a Argentina, el català Joaquín Penina, natural de Gironella. Joaquín va naixer el 1905 i el 1925 es va traslladar a Rosario. Paleta de professió, va fugir de la seva terra durant la dictadura de Primo de Rivera i va arribar a una ciutat industrialitzada que començava a estar caldejada pels moviments obrers amb les ideologies que portaven els espanyols, els catalans i els italians. Uns anys més tard, el 1930, José Félix Uriburu va liderar un cop d’Estat i va instaurar una dictadura a Argentina que es va dedicar a perseguir tots aquells que s’oposaven al règim. Poc va durar Joaquín, uns dies desprès del cop d’Estat, va ser detingut i l’11 de setembre del mateix any, fusilat, malgrat tot, el seu cos va desapareixer, convertint-se així en un dels primers en patir una desaparicio forçada a Argentina. Quin paradigma, fusilat un 11 de setembre.

Rosario, va ser una de les ciutats, juntament amb Buenos Aires, que més catalans va adoptar. A part del nombrat Joaquín Penina, també hi van destacar altres compatriotes com el pintor Pedro Blanqué, qui va abandonar Barcelona desprès de la restauració de la monarquia Borbònica per la seva ideologia republicana i Enrique Munné que també va ser un pintor barceloní que va emmigrar a Rosario a principis del s.XX, per raons polítiques i on hi va fundar una escola d’art.

Sobretot cap a la dècada del 30, el moviment catalanista començava a tenir força i molts dels catalans emigrats ho eren per diferències polítiques amb el govern espanyol. Una vegada a Argentina es posaven en contacte amb altres catalans i s’unien per la Nació catalana, coneixent-se així com “los Catalanes de America”. Un dels casos més famosos és el de Josep Lleonart i Nart que es va establir a Buenos Aires on hi va fundar el Casal Català, que anys més tard acabaria essent el Casal de Catalunya de Buenos Aires. L’activitat de Josep girava al voltant del món català, va col·laborar amb la revista Ressorgiment i va formar part del Comitè d’Acció Catalana de Sud-Amèrica a través del qual van oferir el 1922 una bandera catalana a la Mancomunitat de Catalunya.

Una altra de les personalitats catalanes a Argentina més importants del moment fou Hipòlit Nadal i Mallol, fill del Port de la Selva, que va emigrar a Argentina, el 1912, perque no va voler fer el servei militar. La seva activat catalanista va ser intensa, convertint-se en un dels referents dels “Catalans d’Amèrica”. El següent any de la seva arribada va fundar la revista Catalunya Nova i el 1916, juntament amb Pius Àrias, Manuel Cairol i Francesc Colomer van fundar el Ressorgiment, la revista catalana més important, de les més de quaranta que es van editar en català a Argentina. La revista va ser publicada del 1916 al 1972, actualment les podem trobar a la biblioteca del Casal de Catalunya. Hipòlit va ser president de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, a l’Argentina.

Antoni de P. Aleu va emigrar a Buenos Aires el 1860, on va fundar-hi la Creu Roja Argentina, el 1876 i el setmanari L’Aureneta, convertint-se en la primera publicació periòdica catalana a Amèrica. Antoni va participar també en la fundació del Casal de Catalunya de Buenos Aires. Aleu va ser contemporani de Josep Lleonart i Hipòlit Nadal, amb els qui compartia el sentiment català i per això també va participar en el regal de la bandera catalana a la Mancomunitat. L’Aureneta quedava en mans catalanes, ja que Jaume Puigventís, era el responsable de la impressió i els germans Folch i Torres, Josep Maria i Manuel, escrivien reportatges. En Manuel era el germà gran de tota la troba Folch i Torres. En Josep Maria va ser un dels escriptors més importants del seu moment, tant de text escrit com de teatre, la seva obra més famosa és la dels Pastorets.

2 replies »

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s