Coses que no t'esperes per Àsia

Pels carrers de Myanmar

Myanmar, malgrat pertànyer al grup de països coneguts com el Sud-Est Asiàtic, no té gran cosa a veure amb els altres països. L’ambient que es respira recorda més Bangladesh o Índia que a Tailàndia i Laos.

Una de les coses que no t’esperes pels carrers de Yangon és que hi hagi cotxes-botigues. És a dir, una furgoneta, de les petites, a la qual li han adaptat el maleter, posant-hi barres per penjar-hi la roba o estanteries per les ulleres. El que seria la famosa camperització, pero enlloc d’un llit, els myanmaresos hi posen estanteries per a la roba.

Tampoc t’esperes que pel país tornin a mastegar aquella cosa de fulles que els deixa les dents roges i que han d’escopinar, tot deixant taques vermelles per tot arreu. És semblant al que mastegaven a Filipines, la primera sensació que et dóna quan veus algú mastegant això, és que li han pegat un cop de puny a la boca i per això la té plena de sang i com que els deixa mig adormilats, sembla que de tant drogat si s’adona que li han partit els pinyos. És un hàbit tant de ciutats com de pobles i tant d’homes com de dones. El que és cert és que a les ciutats compren el farcell de la fulla, amb la pasta i la nou ja fet i als pobles tenen el kit per fer-s’ho. També és cert que a les dones de ciutats no se les veu mastegar això però a les de poble, no se les veu sense mastegar-ho. Segons diuen els relaxa i els fa dormir i sí que és cert que et deixa una sensació de grogui. Si vas amb tren, tindràs més d’una ocasió per provar-ho.

Si no en tens prou en veure’ls les dents vermelles, a Myanmar et sorprendrà que molta gent porti la cara pintada de groc, sobretot nens i dones. Ens van explicar o això vam entendre que és una crema per no suar i nosaltres que pensàvem que era decoratiu o religiós…que innocents.

Tampoc t’esperes que sigui el país de les xancletes de platja. Un dels motius és que es descalcen per entrar a les cases, com passa a molts països del sud-est però també es descalcen (inclosos els mitjons) per entrar als temples i fins i tot per entrar a les botigues. Vaja que viuen més temps descalços que amb sabates. Fins i tot els policies, uniformats de cap a turmells, ja que als peus porten sandàlies.

Tornant a Yangon, sorprèn, que els diumenges tallin alguns carrers per fer campionats de futbol. Futbol del “nostre” no aquells jocs malabars que fan per Àsia, sinó, futbol amb samarretes del Barça.

Tindrem ocasió de parlar-ne més detalladament a Com moure’t per Myanmar però no podem deixar passar l’amabilitat de la gent als trens. Només faràs que assentar-te i ja testaran parlant, o intentant fer-ho, i sobretot oferint-he menjar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s