Coses que no t'esperes per Àsia

Pels carrers de Myanmar

Myanmar tren

Myanmar, malgrat pertànyer al grup de països coneguts com el Sud-Est Asiàtic, no té gran cosa a veure amb els altres països. L’ambient que es respira recorda més Bangladesh o Índia que a Tailàndia i Laos.

Tot i així, sempre tenim trucs i consells per fer-te el teu itinerari de la manera més òptima.

Una de les coses que no t’esperes pels carrers de Yangon és que hi hagi cotxes-botigues. És a dir, una furgoneta, de les petites, a la qual li han adaptat el maleter, posant-hi barres per penjar-hi la roba o estanteries per les ulleres. El que seria la famosa camperització, pero enlloc d’un llit, els myanmaresos hi posen estanteries per a la roba.

Myanmar temples

Tampoc t’esperes que pel país tornin a mastegar aquella cosa de fulles que els deixa les dents roges i que han d’escopinar, tot deixant taques vermelles per tot arreu. És semblant al que mastegaven a Filipines, la primera sensació que et dóna quan veus algú mastegant això, és que li han pegat un cop de puny a la boca i per això la té plena de sang i com que els deixa mig adormilats, sembla que de tant drogat si s’adona que li han partit els pinyos. És un hàbit tant de ciutats com de pobles i tant d’homes com de dones. El que és cert és que a les ciutats compren el farcell de la fulla, amb la pasta i la nou ja fet i als pobles tenen el kit per fer-s’ho. També és cert que a les dones de ciutats no se les veu mastegar això però a les de poble, no se les veu sense mastegar-ho. Segons diuen els relaxa i els fa dormir i sí que és cert que et deixa una sensació de grogui. Si vas amb tren, tindràs més d’una ocasió per provar-ho.

Si no en tens prou en veure’ls les dents vermelles, a Myanmar et sorprendrà que molta gent porti la cara pintada de groc, sobretot nens i dones. Ens van explicar o això vam entendre que és una crema per no suar i nosaltres que pensàvem que era decoratiu o religiós…que innocents.

Myanmar viatjar

Tampoc t’esperes que sigui el país de les xancletes de platja. Un dels motius és que es descalcen per entrar a les cases, com passa a molts països del sud-est però també es descalcen (inclosos els mitjons) per entrar als temples i fins i tot per entrar a les botigues. Vaja que viuen més temps descalços que amb sabates. Fins i tot els policies, uniformats de cap a turmells, ja que als peus porten sandàlies.

Tornant a Yangon, sorprèn, que els diumenges tallin alguns carrers per fer campionats de futbol. Futbol del “nostre” no aquells jocs malabars que fan per Àsia, sinó, futbol amb samarretes del Barça. Com a turista, també hi ha moltes coses que ens van sorprendre.

Tindrem ocasió de parlar-ne més detalladament a Com moure’t per Myanmar però no podem deixar passar l’amabilitat de la gent als trens. Només faràs que assentar-te i ja testaran parlant, o intentant fer-ho, i sobretot oferint-he menjar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s