Història

L’imperi Mongol (7/7) – Khanat de Chagatai

El Khanat de Chagatai era el que va fundar Chagatai, el segon fill de Genghis Khan, desprès de la mort d’aquest, el 1227. El Khanat estava situat al que avui anomenem, part d’Àsia Central, a la conca del Ili, des de Kashagria fins a Transoxiana i limitava amb tots els atres khanats. Pel nord tenia l’Horda D’Or i l’Horda Blanca de la Síberia, i estava al mig entre Il-Khanat de Pèrsia i el Khanat del Gran Khan que amb el temps seria la dinastia Yuan de la Xina. Era l’únic territori mongol que no tenia sortida al mar i era el més nómada de tots, ja que a diferència de la dinastia Yuan que tenia l’antiga cultura xinesa i del Il-Khanat de Pèrsia, que tenia la persa, el Khanat de Chagatai s’havia format de tribus. El territori es va veure afavorit per que la Ruta de la Seda hi passava pel mig, així caravanes de comerciants i rics mercaders aprofitaven per fer transaccions en les terres de Chagatai.

Quan Chagatai va morir, el 1242, tenia un khanat vassall del Gran Khanat, amb uns límits poc marcats i una societat culturalment gens definida, ell mateix seguia vivint a l’estil nómada. Les ciutats que formaven part del seu territori eren musulmanes i pagaven el tribut al seu germà Ögedei, el Gran Khan. El fill gran de Mutugen, Qara Hulegu, que era el fill gran de Chagatai mort el 1221, va ser el successor del seu avi fins el 1246, regnant sempre sota la tutela de la viuda Ebuskun. El 1246 el Gran Khan Küyüy, que havia succeit a Ögedei el 1242, va nombrar al fill petit de Chagatai com al nou khan de Chagatai. Així Yissu Mongu va regnar del 1246 al 1252.

Durant el temps de Yissu Mongu es va produir el primer enfrentament per la successió del Gran Khan. A la mort de Küyük el 1248, es va produir un enfrontament entre els successors de la familia de Ögedei i els de la familia de Tolui, l’altre fill de Gengis Khan. Yissu Mongu va recolzar la familia que venia regnant fins ara, als Ögedei, però per mala sort per ell va guanyar els Tolui. Així que en pujar al poder Möngke, va substituir Yissu Mongu per Qara Hulegu però aquest va morir sense haver ocupat el seu nou càrrec. La seva vidua, Orghana, va regnar des del 1252 fins el 1261.

Una altra guerra de successió, aquesta vegada a la mort de Möngke, va enfretar als dos germans Arik Bröke i Kubali pel poder del Gran Khanat. Arik Bröke, que exercia de senyor de Karakorum, va nombrar al nét de Chagatai, Alghu, fill de Baidar, com a nou khan de Chagatai. Així es buscava un aliat a la lluita pel gran regne i impedia que Hülegü, el khan de Pèrsia, pogués enviar tropes a Kubalai. Alghu, que va regnar del 1261 al 1266 va aprofitar els temps inestables per declarar-se independent i deixar de pagar tribut a Arik Bröke, fet que va posar en manifest al matar els recol·lectors d’impostos i declarar-se partidari de Kubalai. Evidentment, Arik Bröke no va deixar passar aquesta ofensa i va declarar-li la guerra. En una primera instància Alghu va haver de fugir i s’intal·là a Samarconda però la política destructora de Arik Bröke, que s’havia intal·lat a la vall del Ili, va comportar que molts dels seus generals l’abandonessin. Arik Bröke veient que no tenia gent i que tenia una guerra oberta amb Kublai i amb Alghu, va intentar unir-se amb aquest i li va enviar com a missatgers de pau a la viuda Orghani i a Masud Yalawatch, però aquests el van trair, la primera es va casar amb Alghu i els segon es va convertir en el seu ministre de finances. Amb els diners racaptats dels impostos, Alghu va formar un nou exèrcit, disposat recuperar el seu territori. Arik Bröke es va rendir i es va entregar a Kubalai. Així que Alghu es convertir en el nou khan de Chagatai.

El 1266 Alghu va morir i la seva viuda, Orghani, va posar al cap davant del khanat el fill que havia tingut amb el seu primer marit, Qara Hulegu. D’aquesta manera Modarek va arribar al poder però el va haver de compartir amb Baraq, nét de Mutugen, el fill gran de Chagatai, que havia obtingut del Gran Khan Kubalai un permís per corregnar. De fet Baraq va ser el suficientment astut com per apartar a Mutagen i governar sol. Però va ser el suficientment estúpid com per enfrontar-se amb el que havia sigut el seu protector, Kubalai. Per una altra part Kaidu, el cap de la casa dels Ogedei va atacar a Baraq però van acabar resolent la disputa dividint el khanat. Baraq es va quedar amb Transoxiana i va deixar la zona del Ili a Kaidu, al qual també li havia jurat vassallatge. El pacte va quedar oficialitzat durant el kuriltai, és a dir, el consell de 1267.

Kaidu, per tal d’evitar que Baraq es reveles, el va enviar a lluitar contra Il-Khan de Pèrsia, a reconquerir Afganistan. Aquest no va aconseguir complir la seva missió, en va sortir derrotat per les tropes de Abaka, i en retornar a casa va acabar morint el 1271. Importuni que Kaidu va aprofitar per traslladar el seu exèrcit a les terres de Transoxiana. Els quatre fills de Baraq i els dos d’Alghu es van unir per lluitar contra Kaidu, per tal d’expulsar-lo de Transoxiana però van perdre i Kaidu, va acabar donant el khanat a Nikpai Oghul. Oghul va regnar per poc temps i acabar morint a conseqüència de trifulgues interiors pel aconseguir el poder. El pròxim en ocupar la posició de poder fou Tuqa Timur, el net de Buri però també va morir al poc de temps, el 1272. El següent va ser el nét de Baraq, anomenat Duwa, que es va declarar vassal de Kaidu amb el qual lluitarà en diverses guerres pel territori, contra els altres khan mongols. Durant aquest temps d’inestabilitat, Abaka, el cap dels mongols de Pèrsia, va atacar i saquejar Transoxiana.

Desprès de la mort de Kaidu, que es va produir en fugir de l’intent d’invasió de Karakorum, Chapar, el seu fill, va heretar tot el poder. Aquest era força dèbil de caràcter i Duwa el va convencer perquè es es fes vassall de l’imperi mongol xines dels Yuan. Desprès d’anar a  Pekin, el 1303, per fer efectiu aquest vassallatge, Duwa ho va aprofitar per enfrontar-se a Chapar i quedar-se amb tot el terreny de Chagatai, reunint el khanat. El 1306, en morir Duwa, és el seu fill gran, Kundjua qui va pujar al poder però només va regnar durant un any i mig. El següent va ser el nét de Buri, Taliku però els partidaris de la familia de Duwa el van fer fora del poder i va posar el fill petit del seu partidari, Kebek, de manera temporal. El 1309 es va celebrar un kuraltai on es va nombrar al seu germà Esen Buqa com a nou khan. Aquest reganarà fins el 1320 que serà succeit per Kebek, de nou.

Durant el principi del s.XIV el regnat de Chagaltai va intentar expandir el seu territori però al estar enclavat pels altres tres khanats mongols, l’Horda d’Or i de Siberia, Il-Khan de Pèrsia i la dinàstia mongola xinesa dels Yuan, només li podia anar cap al sud, cap a Afganistan on va aconseguir conquerir Badakshan, Kabul i Ghazna, on hi va deixar el seu fill a regnar. També van intentar anar cap a la Índia, i van arribar fins a les portes de Delhi però van ser derrotats pel sultà ‘Ala ed-Din Khildji. El 1313 Özbek, el cap de Pèrsia, va enviar un exèrcit per expular als Chagaltai de Afganistan. L’exèrcit de Chagaltai es va retirar perquè també estava en guerra amb el Yuan de la Xina, contra els quals acabaran perdent. Aprofitant la situació, el princip Yassawur es va revelar i va demanar ajuda a Pèrsia per instal·lar-se a Afganistan i al poc de temps també es va revelar d’aquests i es va declarar autònom. Kebek, que ja havia substituit al seu germà Duwa, es va aliar amb els perses per derrotar al revel princep, al qual mata el 1320.

Kebek va regnar fins el 1326, essent el primer mongol de Chagaltai que s’interessaria per la vida urbana i fins i tot es va traslladar a Transoxiana. Desprès d’aquest hi ha un periode curts regnats, duts a terme pels seus germans, primer Eljigitei, desprès Duwa Timur i per últim Tarmashirin, essent aquest el que més temps regnarà, del 1343 al 1346 aproximadament. Durant el seu temps, Tarmashirim que es convertirà a l’islam, va tornar a intentar invadir la India, sense èxit però aquesta vegada va aconseguir que li paguessin un alt tribut. Els habitants de Transoxiana van estar contents amb el nou canvi de política, més civil i més cultural però per contra, els mongols es va revelar i van posar al poder de la vall del Ili, al net de Duwa, Djenkshi, que va regnar del 1334 al 1338. Així el regne de Chagaltai va quedar dividit en dos khanats, el de Transoxiana regnat pel fill de Yassawur, Kazan, i el de Mongholistan que va quedar en mans dels mongols de dughlat.

A Transoxiana van regnar diferents mongols però qui realment governava eren els senyors feudals, representats en la figura de Qazghan, qui fins i tot escollia els reis. Per la seva part a Mongholistan, regnava el clan dughtat amb els germans Tulik, Badadgi i Qamar ed-Din. finalment van escollir a Tughluq Timur, fill d’Esen Buqa, que va ser khan des del 1347 fins el 1363. Aprofitant les lluites de poder que hi havia a Transoxiana, Tughluq invadeix als veïns i tornar a unir el khanat de Chagaltai.

Amb aquesta entrega tanquem l’apartat d’història sobre l’Imperi Mongol. Com vam comentar a la primera entrega, aquestes 7 entregues han sigut un resum de diversos llibres i documents que hem llegit sobre el tema de manera totalment amateur. Evidentment ens queda la història contemporarina, que és molt interessant, sobretot la part d’interacció amb Rússia però pel moment, ja sabem el que per molts és la part de la història més interessant del país, més que res, perquè és la més particular.

Categories:Història, Història d'Àsia

Tagged as:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s