Hauries de Saber per Argentina

Alguns dels escultors argentins que ens han de sonar

Sempre s’ha dit que Buenos Aires és un museu a l’aire lliure i la veritat és que des de Fuet i Mate hem escrit diverses entrades que certifiquen aquesta opinió. Sense anar més lluny, la sèrie de “Els monuments més importants” que ja hem escrit de barris com Recoleta, Puerto Madero i Monserrat, entre altres o per exemple l’entrada anomenada “Monuments per tots els gustos“. També hem comentat que la ciutat que contemplem avui en dia es fa formar a principis del segle XX i per això, igual que molts edificis comparteixen arquitecte, molts monuments comparteixen escultor. És per aquest motiu que avui volem posar el focus a alguns dels escultors argentins que ens han de sonar quan passegem per Buenos Aires.

La primera i no només per ser dona, sinó també per la seva magnífica història, és Lola Mora. Dolores Candelaria Mora Vega de Hernández va nàixer a finals de l’any 1866, el lloc no està clar si fou a la província de Salta o a la de Tucuman. Sigui com sigui, aquestes dues províncies encara avui són menys modernes que Buenos Aires, la capital, així que imagineu-vos com era fa més de 100 anys en un país on tota la modernitat arribava per mar, de la mà dels immigrants i es quedava, pràcticament, a Buenos Aires. Lola, filla d’en Romualdo Alejandro Mora Mora, d’orígens catalans i de Regina Vega Sadina, va tenir la sort d’estudiar des de nena i ja amb 20 anys tenia clar que volia ser artista. La seva progressió va ser tant notòria que nou anys més tard, el 1896, va guanyar una beca nacional per anar a Europa a seguir perfeccionant la seva tècnica. Lola es va instal·lar a Roma on, de mans de diferents artistes, va aprendre a treballar la pintura, la terracota i finalment el marbre, el que la faria mundialment famosa. El 1900 va tornar a Buenos Aires, ja convertida en una escultora famosa i va realitzar diferents obres. Va ser en aquesta ocasió que va oferir crear per a la municipalitat de Buenos Aires, una de les seves obres més importants, tant per la magnificència com per la polèmica que va comportar, la Fuente de las Nereidas. Aquesta font monumental, que avui podem gaudir a Puerto Madero, estava pensada per anar a la Plaza de Mayo, just davant de la Catedral. El problema va ser que es tracta d’una font on les seves figures humanes surten despullades i la societat de 1902 no estava preparada per això i per això, la Font va ser “desterrada”. La veritat és que només la història de la Fuenta de las Nereidas es mereix una entrada a part i té certs paral·lelismes amb la vida de l’artista. Lola vivia entre Roma i Argentina, acceptant encàrrecs aquí i allí, malgrat tot no va poder evitar endeutar-se, i fou així com finalment el 1915 es va vendre les seves propietats de Roma i va retornar a Buenos Aires. Lola Mora va ser una dona fora de sèrie en el seu temps, i potser, encara avui. No només es va moure en un món d’homes sinó que vivia com “un home”, la gent de l’època estava escandalitzada que tingués un amant més jove amb el qual es va arribar a casar. La seva vida i sobretot el final de la seva vida dóna per dos o tres llibres així, que potser millor deixar-ho aquí.

Luis Perlotti també va ser un escultor argentí, nascut a Buenos Aires el 1890 i que va morir a Uruguay el 1969. La casa on va viure a Buenos Aires, al barri de Caballito, avui l’han transformat amb el Museo de Esculturas Luis Perlotti. Perlotti és contemporani amb altres artistes importants de la història d’Argentia com el pintor Benito Quinquela i la poetessa Alfonsia Storni. Per Buenos Aires, a part del museu podem veure obres seves pel carrer, com per exemple el grup escultòric Los Andes, davant del Cementerio de Chacarita, al barri de Chacarita. Luis, igual que Lola, tenen obres per tot el país, per exemple de Perlotti destaquen el Monumento Retorno a la Patria a Mendoza o el Monumento a los Galeses que podem contemplar a Puerto Madryn.

Rogelio Yrurtia va ser un escultor argentí, nascut a Buenos Aires el 1879. La seva casa, a Belgrano, també ha passat a formar part dels museus de la ciutat. La seva obra més famosa és el Canto al Trabajo, davant de la Facultad de Ingeria de la UBA. La seva història és semblant a la de molts artistes d’aquella època, el 1899 va guanyar una beca que el va portar a Europa a estudiar, principalmente a Italia i França. Ben aviat es fa un nom important entre els escultors de moda i exposa en diferents salons y guanya diversos premis. A la plaça Miserere, més coneguda com a plaça Once, s’hi troba el mausoleu del qui fou president del país: Bernardino Rivadavia. Aquesta obra també va ser fruit de Rogelio. I si anem a Viamonte amb Suipacha, ens trobarem amb el monument eqüestre de Manuel Dorrego.

Per avui, ho deixem aquí però no ens podem oblidar de noms tan importants pel país com Mariano Pagés, l’escultor del monument a Carlos Gardel que hi ha davant del shopping Abasto o Francisco Cafferata alguna de les seves obres la podem veure al Jardín Botánico.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s