Hauries de Saber per Àsia

Coses per no pedre’t sobre la religió shintoista al Japó

El shintoisme és la religió tradicional del Japó. Aquesta pràctica es basa en les creences animistes, simplificant molt, en els esperits de la natura. Segons diuen, la paraula Shinto prové de Shen i Tao, és a dir, diví i camí, per tant, el camí diví.

De fet, la majoria dels japonesos combinen les creences animistes i les budistes. Segons ens va explicar un senyor a Nara, ells, en general, tenen l’animisme pel dia a dia i el budisme pels moments importants. Això potse és perquè el shintoisme dóna importància al moment actual i no es preocupa pel més enllà i/o al fet que no hi ha una tradició escrita, sinó que es transmet de pares i mares a fills i filles, i fins i tot, la manera de seguir el culte, de resar i de comportar-se és pròpia de cada família.

El shintoisme venere els kami, els deus de la natura, per dir-ho d’alguna manera. Ús sona la paraula kami-kaze?, doncs significa vent sagrat i aquest vent, en concret, va passar a la història del Japó per ser el que va frustrar els dos intents d’invasió dels mongols, allà al s.XIV, terminologia que van adoptar els pilots d’avió a la Segona Guerra Mundial i així és com kami-kaze es va fer mundialment famós. Seguint aquesta línia poden ser kami els animals, com la guineu o els eriçons, els trons, les muntanyes com el mont Fuji o la pluja; evidentment el sol també forma part d’un dels kami més importants del país. Llegit això entendreu perquè quan vas a un temple al Japó pot estar dedicat a les guineus, als porcs senglar o fins i tot als esports i si us hi fixeu, a l’entrada de moltes cases tenen un eriç. Per buscar relacions amb el cristianisme, els kamis serien els sants, per això hi ha esglésies dedicades als sants i cada sant és el patró d’alguna cosa, dels treballadors, de la vista, de les causes perdudes, etc.

La història mitològica del Japó, diu que de la unió de dues divinitats, el kami Izanagi i el kami Izanami, es va crear el món amb l’aigua, les muntanyes i altres elements, en definitiva, van crear les illes de Nihou, del Sol Naixent. A partir d’aquí sorgeix una llegenda digna d’una telenovel·la llatinoamericana, amb enganys, separacions, morts i fills, molts fills.

La interacció diària entre el shintoisme i el budisme, al Japó, ha fet que el budisme japonès evolucioni de manera diferent al xinès o al mongol, per exemple. De la mateixa manera que passa en molts països, la història del Japó està molt relacionada amb la història de la religió, segons l’emperador del moment, el shintoisme era la religió de l’estat o per contra, deixava el privilegi al budisme.

Explicat tot això, no està de més comentar com s’hauria de fer per entrar en un tori correctament, en cas de practicar el shintoisme. El símbol del shintoisme és el tori, una porta de fusta de vermella que simbolitza l’entrada a una altra dimensió. Si us hi fixeu, per entrar al recinte d’un temple, sempre haureu travessat un tori. Un cop dins, sempre us heu de purificar. Per això veureu, en un costat una “piscina” amb aigua i petits cocis amb pal llarg, de l’estil de la massa de cagar el tió però en lloc de la massa a una punta, tenen un coci. Doncs bé, s’agafa l’estri amb la mà esquerra i s’omple d’aigua, que s’ha d’abocar sobre la mà dreta. A continuació és far el mateix, però canviant de mà. Amb les mans netes, heu de tornar a agafar-lo amb l’esquerra, abocar l’aigua a la mà dreta en forma de còncava i beber-la. Per últim, heu de tornar a omplir el recipient d’aigua i deixar-lo que vagi caiguen pel pal, per deixar-lo ben net. Una vegada purificat, us heu de situar davant del santuari i tocar la campana. El següent pas és posar diners a la caixa de donació i fer dues reverències, seguides de dos aplaudiments i una última reverencia.

Ja per acabar, ara que hem parlat del shintoisme i de la seva importància, potser és més fàcil entendre dos punts característics del Japó, les portes vermelles i el manga. Perquè pot ser que dins d’un llac hi hagi un tori? Doncs perquè simbolitza el pas del món real al món diví dels esperits. Perquè als mangues i animé sempre hi ha animals personificats? Doncs perquè pels japonesos, els animals són déus.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s