Catalunya

Vilanova de Bellpuig (El Pla d’Urgell)

Vilanova de Bellpuig és un municipi del Pla d’Urgell, a la província de Lleida. El cens realitzat per Idescat el 2018, revela que hi havia 1.170 habitants, 588 dones i 582 homes. D’aquests 1.170, 178 eren infants, 629 població activa i la resta jubilats. L’economia agrària es basa, pràcticament, en el cultiu d’herbacis, principalment panís i blat, amb 1.133 hectàrees conreades segons l’última actualització, ara fa 10 anys. Només hi ha 195 hectàrees destinades al conreu d’arbres fruiters. En la part ramadera, que complementa l’agricultura, predominen els més 33.000 caps d’aviram, seguits pels més de 18.000 porcins.

El poble de Vilanova de Bellpuig ha crescut de manera desorganitzada, si tenim en compte que, generalment ho fan al voltant de l’església parroquial. Aquí, l’església parroquial, dedicada a Sant Pere, s’ha quedat en un racó del poble, tallat per la carretarera local. Si bé, als seus orígens, Vilanova de Bellpuig, era una vil·la closa al voltant de l’edifici religiós i on encara avui hi queden uns petits carrers mig laberíntics. El nucli fort del poble està al carrer Nou, amb algunes de les cases que es van construir durant el segle XIX atrets per l’arribada del canal i les noves opcions de cultiu. Vilanova de Bellpuig segueix una història semblant als pobles veïns, durant els segles X i XI formava part del califat amb seu a Lleida. Després de la conquesta de Lleida per part dels ducs de Barcelona, aquests territoris de la

plana del Mascançà van passar a mans dels senyors d’Anglesola, els quals van anar entregant cartes de població. En el cas de Vilanova de Bellpuig hi van anar molts veïns de Bellpuig, per això se li va quedar el nom de “Vila Nova de Bellpuig”.

A prop de Vilanova de Bellpuig hi ha el Salt de Durant, del qual ja n’hem parlat a l’entrada dedicada a Golmés. Una altra ruta que podem fer, tant amb bicicleta com amb cotxe, bé també caminant però és per pista asfaltada sense ombres, és la ruta dels molins. Per exemple, a la sortida del poble tenim les restes del molí Nou del Senyor i de l’antiga séquia del Molinal, que segons sembla eren propietat del senyor de Bellpuig. Aquest molí de farina utilitzava l’aigua de la séquia per tal d’utilitzar l’energia hidràulica per funcionar. Algunes de les pedres de l’antic molí es van fer servir per restaurar el monestir de Sant Bartomeu. Una mica més enllà, sobre el mateix camí ens trobem amb el , que es troba sota l’edifici abandonat que ens trobem a peu de carretera. Aquest molí també aprofitava l’aigua de la séquia del Molinal per funcionar i poder moldre el gra. A part d’aquest dos molins que hem comentat, les aigües de la séquia també movien les pedres dels molins de la Torre i el de la Sinagoga, a Belianes i el molí de la Tona a Preixana. De fet, un camí que surt a la dreta ens portarà cap al molí de la Tona o del Capdevila. Aquest molí va funcionar fins a principis del s.XX. El gra que molien aquests molins es posava en una tolva, anomenada tremuja i a través d’un canalot, baixa per gravetat a la mola, dipositant-se entre la mola volandera i la mola sotana.

L’aigua entrava per la part de baix de l’edifici i amb la seva força feia girar el rodet, que a la vegada feia moure la mola sotana a través d’un braç que les unia, anomenat arbre. Aquests molins van quedar en desús després d’una forta riuada l’any 1874, si bé alguns es van reconstruir, les aigües de la séquia van disminuir i per tant faltava força per moure les moles de pedra. Seguint pel camí que porta a Preixana arribarem als secans de Belianes i Preixana, un espai natural protegit però n’entrarem més en detall quan parlem de Preixana.

Per veure Vilanova de Bellpuig en festes hi hem d’anar el primer de divendres de setembre, per la Mare de Déu del Lliri i els Quatre Sants Màrtirs o pel 29 de juny quan rendeixen honor a Sant Pere. Tot i que el dia més característic de Vilanova de Bellpuig és el dia que celebren les Caramelles, un dia de balls tradicionals i de folclore català que es celebra pel diumenge de Pasqua.

1 reply »

  1. El riu Corb neix a l’extrem nord de la Conca de Barbera i recorre el sector meridional de l’Urgell. Entre Belianes i Bellpuig ( Urgell ) el riu Corb es perd entre vinyes i oliveres, i mes endavant es confon amb els canals de regatge i desguas. Al pas per la comarca del Pla d’Urgell el seu curs es totalment transformat. Oficialment desguassa al Segre prop de Vilanova de la Barca ( Segria ), despres d’un recorregut de 57 quilometres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s