Catalunya

Bellvís (El Pla d’Urgell)

és un municipi de la comarca del Pla d’Urgell a la província de Lleida. Segons les dades publicades a Idescat i actualitzades en el cens del 2018, el municipi comptava amb 2266 habitants, gairebé repartits en parts iguals entre homes i dones, superant en 32 els homes. 1377 habitants es tenen entre 15 i 64 anys, els nens i nenes són poc més de 300 i 565 estan en edat de jubilació. El cens del sector econòmic no està actualitzat des del 2009 quan es van determinar 3.639 hectàrees de terra llaurada, dedicades majoritàriament als cereals i només 480 als arbres fruiters, fet que és així des de la construcció del Canal d’Urgell. El sector ramader està més repartit entre l’aviram i el porcí, tot i que també s’hi poden trobar ovins i bovins.

Bellvís, com altres pobles dels voltants, formava part de la comarca de La Noguera fins que el 1988 es va formar la comarca del Pla d’Urgell. De fet, temps abans, Bellvís fou repoblat pels templers i formava part de la senyoria dels Bellvís, que procedien de la família dels Montcada.

Passejar per Bellvís és un plaer pels sentits, ja que si bé és poble suficientment gran per tenir tots els serveis, encara manté aquell aire de poble petit on la gent et saluda pel carrer, malgrat que no et coneguin de res. Potser sí que el seu topònim té raó, “bellu visu” és a dir, bonic per la vista. A més a més, és un poble amb molta vida, com ho demostren la gran quantitat d’associacions que s’hi poden trobar, fins i tot una penya del Barça. L’església parroquial del poble data del s.XIX i va ser obra del treball voluntariat de la gent de Bellvís.

A prop de Bellvís, direcció a la vil·la d’ Els Arcs hi ha el santuari a la Mare de Déu de la Soga, on antigament hi havia un convent. L’organització GRIEGC va recuperar unes restes pertanyents a una edificació de la Guerra Civil.

El cap de setmana més interessant per visitar Bellvís és el de l’últim cap de setmana de juliol quan es celebren Els Firals, un seguit de representacions històriques, que giren al voltant de la llegenda de Cal Bufalà. Durant aquell cap de setmana, Bellvís i els seus habitants es traslladen al 1637, quan les tropes de Felip IV van entrar a Catalunya. Serà qüestió d’anotar-ho a l’agenda i fer-hi una visita. Si algú vol visitar Bellvís durant la festa major, haurà d’esperar-se al 28 d’octubre, quan es rendeix honor a la Mare de Déu de les Sogues, la patrona de la vila i de la comarca i si algú es mou pel menjar, durant la primera quinzena de maig es dur a terme la Festa de les Cassoles.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s