Catalunya

Preixana (L’Urgell)

Preixana és un municipi de l’Urgell, a la província de Lleida, amb 385 habitants, segons el cens publicat per Idescat. Dels 198 homes i de les 187 dones, només 48 tenen menys de 15 anys, 207 es troben en edat laboral i un centenar en edat de jubilació. Les 1.397 terres llaurades que es van declarar el 2009, 1.237 es dedicaven als herbacis, majoritàriament al blat, 97 als arbres fruiters, 40 als arbres de secà com l’olivera i 23 a la vinya. L’activitat ramadera està centrada a la cria de porcí amb 12.608 caps, seguit a distància pels 735 caps d’ovins.

La història de Preixana no dista gaire de la dels pobles veïns, poble recuperat per Ramon Berenguer II i donat per la seva repoblació. Guillem de Cervera, senyor de Verdú, que es va casar amb Berenguera d’Anglesola, va quedar lligat d’aquesta manera amb Preixana, el qual afavorí la població del terme. El seu fill, en l’afany d’anar a lluitar en la quarta croada a Terra Santa, va empenyorar a Poblet els honors de Verdú i Preixana el 1203 i posteriorment vengué al monestir de Vallbona de les Monges la jurisdicció sobre el castell, el terme i la vil·la. El 1380 Pere III el Cerimoniós vengué a l’abadia de Vallbona de les Monges el mer i mixt imperi de Preixana. Només per remarcar la història conjunta d’aquests territoris, cal assenyalar que l’abadia de Vallbona estava lligada amb el llinatge d’Anglesola.

Preixana es troba construït al voltant del tossal on al cap damunt de tot hi ha l’església parroquial de Santa Maria. Antigament havia sigut una vil·la murallada amb un castell però no queda res d’aquest passat medieval.

Preixana es troba dins del territori declarat Xarxa Natura 2000 així que els seus camins rurals, que connecten amb pobles com Bellpuig o Sant Martí de Maldà passen entre camps de cereals protegits per la seva biodiversitat, per això no es estrany trobar cases niu repartides i cartells indicadors amb llocs d’interés com el Parc de les Rodes dels Germans Amenós. Josep Amenós és un veí de Sant Martí de Maldá que va cedir aquest espai de pedra esculpida i decorat amb rodes a l’ajuntament del poble. Pels voltants de Preixana i Belianaes hi ha l’Espai Natural Protegit Secans de Belianes-Preixana que es poden descobrir en bicicleta o cotxe o moto. La zona respecta la naturalesa amb l’activitat agrícola, aquí hi ha camps d’ordi i algun que altre ametller i oliver. L’espai es va crear per protegir la fauna i especialment als ocells, alguns dels quals hi viuen tot l’any i d’altres només hi passen temporades. Aquesta combinació fa que l’activitat agrícola, a vegades es vegi afectada per l’aparició d’algun niu a terra típic de perdius o sisons, en canvi, calàndria o els pardals utilitzen les branques dels arbres que es troben als marges, per fer els seus nius. La vegetació natural, per temes d’agricultura, es concentra als marges de les finques i voreres dels camins. En època de floració destaca, sobretot, el vermell de la rosella i el groc de ballarida. Mantenir aquesta vegetació és molt important, ja que és font d’alimentació de molts insectes que al seu torn són l’aliment de les aus.
Per tota la zona es poden anar trobant cartells informatius, com per exemple el que explica que la cucut és un paràsit que utilitza els nius de garses per pondre els ous. Mentre el mascle despista la garsa, la femella pon el seu ou i pica els de les garses.

Passejant per aquest zona també es poden veure molins en desús, que aprofitaven la força de l’aigua per moldre la farina i cabanes de tàpia, construccions típiques dels afores dels pobles, que servien per aixoplugar als pagesos i als animals, aquestes cabanes són l’equivalent a les cabanes de volta de les Garrigues. Però mentre a la Garrigues eren de pedra, a Preixana eren de tàpia, per falta de material fort. La terra es picava i s’anava apilant fins a formar una paret suficientment dura i després la deixaven un parell de setmanes a sol i serena per confitar-la.
Per aquests camins es pot arribar al Pantà de l’Atxe, al Tossal de la Vila o del Raner. Aquest últim està situat al sud de Preixana i serveix com a mirador de la plana i per contemplar una altra cabana de tàpia. Per aquesta zona també hi ha la ruta del Camí de Sant Jaume pels monestirs cistercencs.

Per veure el poble en festa s’hi ha d’anar per Sant Llorenç, el 10 d’agost i per la mare de Déu de Montalbà, el dimarts després de Pasqual. Al maig és celebra Sant Isidre on es fa un peregrinate a l’ermita de la Mare de Déu de Montalbà.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s