Catalunya

Bellpuig (L’Urgell)

Bellpuig és un municipi de l’Urgell, a la província de Lleida. El cens realitat el 2018 per Idescat va donar un total de 5.060 habitants, 2.635 homes i 2.425 dones. 738 són nens i nenes menors de 15 anys, més de la meitat es troben entre els 15 i els 64 anys i la resta estan en edat de jubilació. L’economia agrícola es basa en el cultiu dels herbacis amb 1.978 hectàrees conreades de les 2.527 totals. La resta, gairebé 500 són pels arbres fruiters regats amb les aigües del Canal d’Urgell. La ramaderia està centrada en la cria d’aviram i porcins.

La baronia de Bellpuig data del 1139 quan Berenguer Arnau va rebre de part dels comtes de Barcelona les terres a ponent de Tàrrega que comprenien l’actual Bellpuig, Sant Martí de Riucorb, Vilanova de Bellpuig, Seana, Castellnou de Seana i Golmés.

El poble de Bellpuig va creixent als peus del turó, al capdamunt del qual hi ha les restes del castell fortificat que formava part de la línia defensiva de frontera. El castell data del s.XII i al seu voltant s’hi van construir un conjunt de cases, els murs de les quals formaven part de la muralla per protegir la vila. El castell va ser construït per la família Anglesola com a residència dels comtes.

A l’altre turó del poble hi ha l’església parroquial de Sant Nicolau, de la segona meitat del segle XVI i d’una nau única d’estil gòtic tardà. Al seu interior hi ha el Mausoleu de Ramon Folc de Cardona i Anglesola, però per visitar-lo s’ha d’aprofitar un dia que l’església estigui oberta per algun acte litúrgic o concertar una visita i pagar-ne el preu. Afortunadament hi ha alguns dies a l’any que fan visites guiades gratuïtes, com el cap de setmana de l’octubre que es celebra les jornades del patrimoni. A l’interior de l’església també podem contemplar els frescos restaurats amb piments naturals de la capella de la Mare Déu del Dolor. Baixant l’escalinata de l’església, s’arriba a la casa de la vila, un edifici del 1883 amb una façana ben interessant. Una mica més enllà arribarem a la plaça porticada de Sant Roc.

Bellpuig maga uns tresors inigualables per un poble que, malgrat tot no és capital. Un és el mausoleu i l’altre el Convent de Sant Bartomeu.

El mausoleu mereix una entrada a part per a seva magnificiència i importància. Aquest monument va ser un regal postmortem de la vidua de Ramon Folc al seu difunt marit, enterrat temporalment a Nàpols. Isabel de Recasens va tractar amb l’escultor Joannes Nolanus Faciebat fins a l’últim detall d’aquest treballadíssim homenatge al qui fou el virrei de Nàpols i Sícilia. El baró de Bellpuig i Linyola només havia demanat ser enterrat amb l’espasa d’empunyadura d’or i pedres precioses que el Papa li havia regalat en nombrar-lo capità general de la Guerra Santa, però en canvi la seva donar va voler homenatjar-lo amb un mausoleu contruït a Itàlia descarregat a peces a Salou i muntat al convent de Sant Bartomeu, després de traslladar-lo a carro fins a Bellpuig. Per tal de potegir-lo durant el viatge en carro, els veïns tapaven el camí amb teles. El monument es va començar a construïr el 1523, un any més tard de la mort del baró i només 8 anys més tard ja estava muntat al convent. Els veïns de Bellpuig van traslladar el monument des del convent fins a l’església, per protegir-lo després que els monjos haguessin d’avandonar el convent a causa de les desamortitzacions del 1836. Però van cometre dos errors, un que van posar una pedra del revés i això es veu ja que hi ha el número 35 a la vista i l’altre que eo van muntar al costat equivocat, ara peus del baró senyalen a l’altar, enlloc del seu cap.

Durant la guerra civil, l’església es va cremar i si bé el mausoleu no es va veure afectat pel foc ja que és de marbre de carrara, quab el sostre caigué eva trencar parts de les figures que els mateixos veïns es van preocupar de recollir i guardar prr a una futura reconstrucció. Aquesta vindria el 1951 i és tal qual el podem veure avui.

Vist el mausoleu, la visita ha de seguir cap al Convent de Sant Bartomeu, als afores del poble. De l’antic convent dels franciscans, construït per ordre de Ramon Folc de Cardona-Anglesola, baró de Bellpuig i comte d’Oliveto, només en queda una part, ja que l’altra va ser utilitzada com a residència de gent gran. El monestir, que data del 1507 ha passat per diverses etapes, com per exemple per un hospital militar durant la guerra del francès i els robatoris “característics” dels francesos època que es va perdre el rastre de la famosa espasa del baró, també ha vist com la seva església fou bombardejada i cremada durant la guerra civil i per finalment rebre una petita ajuda de la Generalitat per restaurar la teulada i reconstruir l’església, fent un cas curiós d’una església dins d’una altra. El conjunt del monestir és de planta rectangular i té dos claustres centrals, el primer, de dos pisos i d’estil gòtic té arcs apuntats a la planta baixa i una galeria d’arcs de mig punt al primer pis. El segon claustre és de tres pisos, i va ser fundat el 1507

per Ramon III de Cardona. Aquest està decorat amb 44 capitells gòtics, tots diferents entre ells i al bell mig hi ha una cisterna per recollir l’aigua de la pluja i la que cau de les teulades gràcies al desnivell del terra. Per una escala de caragol, al més pur estil Gaudí, decorada amb floritures fins al primer pis, s’arribava a les cambres dels frares, a la segona galeria amb columnes helicoidals i a la tercera galeria, d’ordre toscà, que data del 1614, avui en dia tot pendent de restauració. Si seguim punjant, arribarem al campanar, on podrem observar les vistes. També podem visitar la cripta dels frares, la sagristia amb l’armariet dels calzes i la sala capitular. Aquesta última conserva a la clau de volta l’efígie dels primers ducs de Somma. El famós mausoleu de Ramon Folc, que avui es troba a l’església del poble, va ser emplaçat a l’església del convent. La Rosa Maria ens anirà explicant els secrets d’aquest monument excepcional i desconegut i amb la seva alegria ens farà adonar de racons màgics.

Algunes de les dates claus per visitar Bellpuig són per la processor de la Mare de Déu dels Dolors, per la festa major, el segon cap de setmana de setembre o al novembre que es celebra la Fira de la Conserva. A l’abril es celebra una cantada de caramelles i per Nadal es representen els Pastorets. També s’hi pot anar aprofitant algun esdeveniment al circuit de motocròs Montperler.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s